Geomungo
 | |
| Tipus | heterochord half-tube zithers (en)   |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 312.22 |
| Inventor | Wang San-ak |
El geomungo (també escrit komungo o kŏmun'go) o hyeongeum (literalment "cítara negra", també escrit hyongum o hyŏn'gŭm) és un instrument musical de cordes coreà de la família de les cítares.[1] Estudiosos creuen que el nom es refereix al regne de Koguryö i es tradueix com a "cítara Goguryeo" o es refereix al seu color i es tradueix com a "Cítara grulla negra".
Història[modifica]
D'acord amb el Samguk Sagi (Cròniques dels tres regnes), escrit l'any 1145, el geomungo va ser inventat pel primer ministre Wang San-ak a partir del guqin un instrument antic xinès (també anomenat chilhyeongeum, literalment "cítara de set-cordes"). Després de la seva mort, l'instrument va ser passat a Ok Vogo, Són Myeong-deuk, Gwi Geum, An Jang, Cheong Jang, i Geuk Jong, mentre s'escampava àmpliament per tot el regne.
Un arquetip de l'instrument està pintant en les tombes de Goguryeo. L'hi pot observar en les tombes de Muyongchong i Anak No.3.
Descripció[modifica]
El geomungo mesura aproximadament 162 cm de llarg i 23 cm d'ample, té ponts desplaçables anomenats Anjok i 16 trasts convexos. Té un cos buit on la placa frontal de l'instrument està construïda amb fusta de paulownia i la placa posterior és de fusta dura de castanyer. Generalment té sis cordes, les quals estan fabricades amb seda trenada que passen a través de la seva placa posterior. El bec està construït amb vares de fusta de la grandària d'una llapis regular.[2]
Interpretació[modifica]
El geomungo és generalment interpretat estant assegut en el pis. Les cordes són premudes amb una vara curta de bambú anomenada suldae, la qual se subjecta entre en dit índex i el mitjà de la mà dreta, mentre la mà esquerra pressiona sobre les cordes per produir tons diferents. Les tonalitats típiques de les cordes obertes per a la música coreana són D#/Eb, G#/Ab, C, A#/Bb, A#/Bb, i A#/Bb una octava per sota del to central. L'instrument és interpretat en la música cortesana tradicional coreana i estils folklòrics del sanjo i sinawi.[3]
A causa de les característiques percussives del so i la seva tècnica d'interpretació vigorosa es considera un instrument més "masculí" que el gayageum de dotze cordes (una altra cítara coreana); tots dos instruments, no obstant això, són tocats per intèrprets de tots dos sexes.
El nadiu de Corea, residit als Estats Units i compositor Jin Hi Kim interpreta un geomungo personalitzat a més de l'instrument regular.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Korean Musical Instruments (Images of Asia), Keith Howard, 96 páginas, Oxford University Press, ISBN 0195861779, ISBN 978-0195861778
- ↑ East Asia : China, Japan, and Korea (Garland Encyclopedia of World Music, Volume 7) Robert C. Provine, J. Lawrence Witzleben, Yosihiko Tokumaru, 2001, ISBN 0824060415, ISBN 978-0824060411
- ↑ Korean Classical Music Instruments, Hye-Ku Lee, 1960, The Korea Information Service, Inc. ASIN: B0064P79TU