Georg Brandt
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 juliol 1694  Skinnskatteberg (Suècia) (en)  |
| Mort | 29 abril 1768 (73 anys) Estocolm (Suècia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Leiden |
| Es coneix per | Descoberta del cobalt (1735) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Química |
| Ocupació | Químic, mineralogista |
| Ocupador | Universitat d'Uppsala |
| Membre de | |
Georg Brandt, nascut el 21 de juliol de 1694 a la parròquia de Riddarhyttan, Comtat de Västmanland i traspassat el 29 d'abril de 1768 a Estocolm,[1] va ser un químic i mineralogista suec que va descobrir el cobalt devers l'any 1735.[2] És la primera persona que va descobrir un nou metall des de l'antiguitat.
Biografia[modifica]
Fill d'un farmacèutic va ajudar-li en experiments de química i metal·lúrgia, després va seguir una formació científica en diversos llocs d'Europa: el 1721 va estudiar amb Herman Boerhaave a Leiden, Holanda; el 1726 va rebre el doctorat en medicina a Reims, França, però no va practicar mai; durant el període 1726-1730 va estudiar mineria a les muntanyes de Harz, a Alemanya. Va ser professor de química a la Universitat d'Uppsala, director del laboratori de química de l'Escola Reial de Mines i entre 1746-1768 membre del Consell de Mines.[3]
Obra[modifica]
- 1733: Investigacions sobre la composició i la solubilitat dels composts d'arsènic.
- 1735: Realitza una classificació dels semimetalls.
- 1741, 1743: Estudi de mètodes per a la producció d'àcid sulfúric, àcid nítric i àcid clorhídric.
- 1746: Diferencia la sosa càustica de la potassa càustica.
- 1751: Investigacions de la metal·lúrgia del ferro.
- 1748: Va demostrar que el cobalt era la font del color blau emprat per acolorir els vidres, que prèviament havia estat atribuït al bismut.
Referències[modifica]
- ↑ Asimov, Isaac. «Brandt, Georg». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 140. ISBN 8429270043.
- ↑ «Georg Brandt». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Georg Brandt» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.