George Sanders

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGeorge Sanders

(1972) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) George Henry Sanders Modifica el valor a Wikidata
3 juliol 1906 Modifica el valor a Wikidata
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 abril 1972 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Castelldefels (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata (Sobredosi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióInstitut de Ciència i Tecnologia de la Universitat de Manchester
Bedales School Modifica el valor a Wikidata
Alçada189 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de veu, actor de televisió, cantant, actor de teatre, actor, actor de cinema, autobiògraf, actor de gènere, escriptor, compositor, compositor de cançons Modifica el valor a Wikidata
Activitat1929 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeSusan Larson (1940–)
Zsa Zsa Gabor (1949–1954)
Benita Hume (1959–1967)
Magda Gabor (1970–1971) Modifica el valor a Wikidata
GermansTom Conway Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0001695 Allocine: 466 Rottentomatoes: celebrity/george_sanders Allmovie: p62948 TCM: 169430 IBDB: 59023 AFI: 59366 TMDB.org: 3361
Musicbrainz: fc85172e-fb31-48c2-abf1-89df7d8466b9 Discogs: 775065 Find a Grave: 6924295 Modifica el valor a Wikidata

George Sanders (Sant Petersburg, 3 de juliol del 1906 - Castelldefels, Baix Llobregat, 25 d'abril del 1972) fou un actor de cinema anglès.

Entre els seus nombrosos films, en els quals ha encarnat sovint un tipus de personatge dur, irònic i cerebral, cal esmentar Rebecca (1940), This Land is Mine (1943), The Picture of Dorian Gray (1945), Tot sobre Eva (1950, Oscar al millor actor secundari), That Kind of Woman (1959), A Shot in the Dark (1964), Trunk to Cairo (1965), Conspiració a Berlin (1966), etc.

Se suïcidà en un hotel de Castelldefels.

Biografia[modifica]

Sanders va néixer a Sant Petersburg (Rússia), i eren els seus pares de nacionalitat britànica. El 1917, quan tenia onze anys, la família va tornar al Regne Unit en iniciar-se la Revolució russa del 1917 i igual com el seu germà, va acudir al Brighton College, a Brighton. Després de la seva graduació, va treballar en una agència de publicitat. La secretària de la companyia, una aspirant a actriu anomenada Greer Garson, li va suggerir dedicar-se a l'actuació. El seu germà més gran, Tom Conway, també va ser actor, i Sanders posteriorment li va cedir el paper de "The Falcon", personatge literari central d'una saga de pel·lícules.

El seu debut cinematogràfic britànic va tenir lloc el 1934, i el 1936 va fer el seu primer paper als Estats Units, en la pel·lícula Lloyd's of London. El seu accent i delicadesa britànics combinats amb el seu aire amable, esnob i en certa manera amenaçador van ser utilitzats en el cinema americà al llarg de la següent dècada. Va representar papers secundaris en produccions de prestigi com Rebecca, en la qual agullonava la sinistra Judith Anderson (Mrs. Danvers), en la seva persecució a Joan Fontaine. També va tenir papers protagonistes, encara que en films menors com Rage in Heaven. En aquells anys, també va protagonitzar pel·lícules de les sèries basades en els personatges The Falcon i Simon Templar (El Sant). Igualment, va ser lord Henry Wotton en la versió filmada de The Picture of Dorian Gray. El 1947, va coprotagonitzar al costat de Gene Tierney i Rex Harrison el film El fantasma i la senyora Muir

El 1950, va tenir la seva actuació més coneguda i aconseguida en el paper del fred crític teatral Addison DeWitt en Tot sobre Eva, i guanyà l'Oscar al millor actor secundari per la seva interpretació.

Entrà al món de la televisió i va ser responsable de la sèrie d'èxit George Sanders Mystery Theatre. Sanders va interpretar un brivall anglès de l'alta societat en un episodi del 1965 de la sèrie The Man From U.N.C.L.E.. També va ser Mr. Freeze en dos episodis de la sèrie dels anys seixanta Batman.

Sanders va treure un disc titulat The George Sanders Touch: Songs for the Lovely Lady. Va arribar a intervenir en el musical South Pacific, però va deixar el paper al cap de poc temps, davant de la responsabilitat de la seva interpretació.

El 1940, es va casar amb Susan Larson, però es van divorciar el 1949. Del 1949 al 1954 va estar casat amb l'actriu hongaresa Zsa Zsa Gabor, de la qual es va divorciar. El 1959, es va casar amb l'actriu Benita Hume, i van romandre junts fins a la mort d'ella, el 1967. Finalment, es va casar amb Magda Gabor, germana de la seva segona dona, en un matrimoni que va durar un any.

Durant aquest període, va completar la seva autobiografia, Memoirs of a Professional Cad (Memòries d'un pocavergonya professional).

Sanders es va suïcidar al Gran Hotel Rey Don Jaime, a Castelldefels, amb una sobredosi de barbitúrics, deixant una nota en la qual atribuïa la seva acció al tedi. El seu amic David Niven recorda en la seva autobiografia que Sanders havia predit el seu suïcidi molt temps abans. La nota deia: "Estimat món: he viscut massa temps, prolongar-lo seria un avorriment. Us deixo amb els vostres conflictes, les vostres escombraries, i la vostra merda fertilitzant". Un dels últims papers de Sanders per al cinema va ser en la versió del 1972 de la popular sèrie de televisió Doomwatch.

Filmografia[modifica]

Televisió[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Aherne, Brian. A Dreadful Man. Simon & Schuster, 1979. ISBN 0671247972.. 
  • Sanders, George. Memoirs of a Professional Cad. G.P. Putnam's Sons, 1960. ISBN 0810825791.. 
  • Vanderbeets, Richard. George Sanders: An Exhausted Life. Madison Books, 1990. ISBN 0819178063.. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: George Sanders