Germur

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un germur[1][2] és un compost químic format per la combinació de l'element germani i un o més elements menys electronegatius que ell.

La composició de la majoria de germurs és anàloga a la dels siliciurs corresponents i no segueix les regles de valència formals: Els germurs de metalls alcalins formen fases de Zintl típiques. Així els monogermurs ,... contenen anions i es disposen en forma de tetraedres com el fòsfor blanc; els nonagermurs , contenen anions . Excepte l'argent i l'or, tota la resta de metalls de transició formen germurs estables, amb composicions , on representa un metall de transició.[3]

Els germurs de metalls alcalins i metalls alcalinoterris es descomponen fàcilment per l'aigua i els àcids per donar hidrurs de germani; per contra la majoria de germurs dels metalls de transició es resisteixen a l'acció dels àcids i àlcalis. El principal mètode d'obtenció dels germurs és la fusió o sinterització dels components. Els germurs de metalls alcalins i alcalinoterris són semiconductors; els dels metalls de transició tenen propietats metàl·liques. Els germurs de niobi i vanadi i d'aliatges a base de vanadi, es converteixen en superconductors per sota de temperatures baixes: a 6,3 K; a 17,6-18 K; a 6,01 K.[4] Els germurs ternaris presenten superconductivitat, com ara el per sota de 2,75 K.[3]

La marathonita és el primer mineral germur descobert i aprovat per l'Associació Mineralògica Internacional.[5]

Aplicacions[modifica]

Els germurs de metalls de transició tenen alta estabilitat tèrmica i s'empren per a barreres Schottky i per contactes a dispositius electrònics. Els més emprats són els de titani, platí i niquel. Alguns germurs de liti (…) tenen aplicacions en bateries de liti. El , s'ha estudiat per emprar-lo com a elèctrode en bateries recarregables de liti.[3]

Referències[modifica]

  1. El nom sistemàtic germanur designa un anió derivat del germà, GeH₃-.
  2. Casassas i Simó, E.; Sales i Cabré, J. Nomenclatura de química inorgànica: recomanacions de 1990. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1997. ISBN 9788472833609. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Pöttgen, R.; Johrendt, D. Intermetallics: Synthesis, Structure, Function. Walter de Gruyter GmbH & Co KG, 2014. ISBN 9783486856187. 
  4. «Germanides». The Free Dictionary. [Consulta: 21 octubre 2015].
  5. «Marathonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 febrer 2017].