Gerrit Mannoury
Gerrit Mannoury (Wormerveer, 17 de maig de 1867 - Amsterdam, 30 de gener de 1956) va ser un matemàtic, filòsof i comunista neerlandès.
Vida i Obra[modifica]
El seu pare, capità mercant, va morir quan només tenia un any i la família es va traslladar a Amsterdam on va ser escolaritzat. Gràcies a una beca municipal va poder fer els estudis secundaris a la Hogere Burgerschool, en la qual es va graduar el 1885 i va obtenir el títol de mestre.[1] A partir de 1986 va fer de mestre a diferents escoles d'Amsterdam, de Noordwijk,[2] d'Arnhem[3] i d'Oosterhout,[4] Fins que el 1893 va ser nomenat preceptor del fill de la rica i noble família Tindal, que vivia la meitat de l'any a Amsterdam i l'altra meitat a la seva finca de 's-Graveland.[5] Durant aquesta època va establir amistat amb Frederik van Eeden[6] i va estudiar un curs de mecànica a la universitat sota la direcció de Diederik Korteweg qui el va ajudar en els seus estudis.[7] A la universitat, també va conèixer L. E. J. Brouwer.[8]
El 1902 la família Tindal es va arruinar i va haver de buscar una nova feina. Va tornar a l'ensenyament a una escola privada de Bloemendaal.[9] Mentre tant, s'havia afiliat al Partit Socialista i col·laborava activament en les seves tasques.[10] A partir de 1902, i sense tenir cap títol acadèmic, va ser nomenat professor assistent a temps parcial a la universitat d'Amsterdam, a proposta de Korteweg, que va veure en ell el potencial docent i investigador.[11] La seva primera classe va ser el gener de 1903 sobre el Significat de la lògica matemàtica per la filosofia.[12] Després d'un període d'atur en ser acomiadat de Bloemendaal, el 1906 va ser nomenat professor de l'institut de secundària de Helmond.[13] El 1909, en escindir-se el Partit Socialista, va passar a formar part del Partit Social Demòcrata (comunistes).[14] De totes formes, sempre va ser vist pels seus camarades com poc ortodox, per les seves posicions relativistes.[15]
El 1910 va passar a ser professor de comptabilitat i comerç a l'escola comercial de Vlissingen,[16] on va passar bona part de la Primera Guerra Mundial, ajudant els refugiats belgues i participant en la secció local del partit i en l'associació de lliures pensadors De Dageraad. El 1912 va publicar un interessant article sobre Francesc Ferrer i Guàrdia: Francisco Ferrer. † 13 oktober 1909.[17] Finalment, el 1917 va ser nomenat professor extraordinari de la universitat d'Amsterdam,[18] en la qual va fer la resta de la seva carrera acadèmica. El 1922, juntament amb Brouwer, van Eende i altres, va fundar el Cercle Significista que va desaparèixer, però, el 1926. Tot i així, Mannoury va continuar tota la seva vida treballant en aquesta teoria fins a la seva mort; primer concentrant-se en el llenguatge i les matemàtiques i, després, aplicant-ho als fenòmens de masses.[19] D'altra banda, la seva defensa de la llibertat d'opinió i de la democràcia interna, van fer que fos expulsat del partit comunista el 1929, amb el naixement de l'estalinisme.[20] Malgrat la seva expulsió, Mannoury va continuar sempre compromès en causes socials i polítiques progressistes.[21]
El 1937 es va retirar i va passar a ser professor emèrit. El 1946 la universitat li va concedir un doctorat honoris causa. Va morir el 1956 i va ser incinerat; les seves cendres van ser escampades pels seus fills Jan i Cor.[22]
Referències[modifica]
- ↑ Kirkels, 2019, p. 720.
- ↑ Kirkels, 2019, p. 22.
- ↑ Kirkels, 2019, p. 27.
- ↑ Kirkels, 2019, p. 30.
- ↑ Kirkels, 2019, p. 31.
- ↑ Bergmans, 2005, p. 552.
- ↑ Kirkels, 2019, p. 33.
- ↑ Kirkels, 2019, p. 51.
- ↑ Kirkels, 2019, p. 69.
- ↑ Kirkels, 2019, p. 721.
- ↑ Kirkels, 2019, p. 73.
- ↑ Beth, 1956-58, p. 432.
- ↑ Kirkels, 2019, p. 111.
- ↑ Kirkels, 2019, p. 151.
- ↑ Bergmans, 2005, p. 554.
- ↑ Kirkels, 2019, p. 189.
- ↑ Kirkels, 2019, p. 201.
- ↑ Kirkels, 2019, p. 228.
- ↑ Heijerman, 1990, p. 247.
- ↑ Kirkels, 2019, p. 360-361.
- ↑ Kirkels, 2019, p. 724.
- ↑ Kirkels, 2019, p. 695-696.
Bibliografia[modifica]
- Bergmans, Luc. «Gerrit Mannoury and his Fellow Significiants on Mathematics and Mysticism». A: Teun Koetsier, Luc Bergmans (eds.). Mathematics and the Divine: A Historical Study (en anglès). Elsevier, 2005, p. 549-568. ISBN 0-444-50328-5.
- Beth, E.W. «On Mannoury's Method» (en anglès). Synthese, Vol. 10a, 1956-58, pàg. 432-439. ISSN: 0039-7857.
- Bourgin, Georges «Hommage à Gerrit Mannoury» (en francès). Synthese, Vol. 10, 1954, pàg. 414-. ISSN: 0039-7857.
- Heijerman, Erik. «Relativism and Significs: Gerrit Mannoury on the Foundations of Mathematics». A: H. Walter Schmitz (ed.). Essays on Significs (en anglès). John Benjamins BV, 1990, p. 247-272. ISBN 90-272-3295-4.
- Kirkels, Mireille. Gerrit Mannoury (1867–1956) : een relativistisch denker (en neerlandès). Centre for Local Democracy, 2019. ISBN 978-90-361-0562-0.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gerrit Mannoury |
- Harmsen, Ger; Voerman, Gerrit. «Gerrit Mannoury». Biografisch Woordenboek van het Socialisme en de Arbeidersbeweging in Nederland, 1998. [Consulta: 6 febrer 2021]. (neerlandès)
- «Prof. dr. G. Mannourij, 1867 - 1956». Universiteit van Amsterdam. [Consulta: 6 febrer 2021]. (neerlandès)