Gerry Conlon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGerry Conlon
Biografia
Naixement(en) Gerard Conlon Modifica el valor a Wikidata
1r març 1954 Modifica el valor a Wikidata
Belfast (Irlanda del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 juny 2014 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Belfast (Irlanda del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupacióguionista, escriptor, activista pels drets humans Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0174840 Allocine: 529528 Allmovie: p230337 TMDB.org: 94737 Modifica el valor a Wikidata

Gerard "Gerry" Conlon (Belfast, 1 de març de 1954Belfast, 21 de juny de 2014) fou un activista polític en defensa dels drets humans nord-irlandès.[1] Considerat com un dels Quatre de Guildford, passà 15 anys a la presó després de ser condemnat erròniament de col·locar bombes de l'IRA Provisional.[2]

Biografia[modifica]

Nascut a Belfast l'1 de març de 1954, cresqué a Peel Street, 7, cantonada amb Mary Street, en l'empobrida però estretament relacionada comunitat de Lower Falls Road.[3] Descrigué la seva infantesa com a feliç.[1] El seu pare fou Giuseppe Conlon, un treballador de fàbrica, i la seva mare, Sarah Conlon, una netejadora d'hospital.[4]

L'any 1974, amb 20 anys, emigrà a Anglaterra per a buscar feina i per a fugir de la violència quotidiana dels carrers de Belfast. Visqué amb un grup d'okupes a Londres quan fou arrestat per l'atemptat del pub de Guildford, el qual va ocorregué el 5 d'octubre d'aquell mateix any.[5]

Conlon, juntament amb els compatriotes irlandesos Paul Hill i Paddy Armstrong i l'anglesa Carole Richardson, foren anomenats Els Quatre de Guildford i foren condemnats el 22 d'octubre de 1975 per haver col·locat dues bombes un any abans a la ciutat de Guildford, del comtat de Surrey, les quals mataren a cinc persones[6] i en feriren dotzenes més. Els quatre foren sentenciats a cadena perpètua.[7] Al seu judici, el jutge digué als acusats que «si l'execució a la forca encara fos una opció haurien estat executats».[5]

Conlon continuà protestant per la seva innocència, insistint que la policia l'havia torturat perquè donés una falsa confessió. El 19 d'octubre de 1989,[7] vindicà la seva posició quan s'alliberà els Quatre de Guildford després que el Tribunal d'Apel·lació de Londres dictaminés que la policia havia fabricat les notes d'interrogatori escrites a mà utilitzades en la condemna. L'evidència crucial provava que Conlon no podia haver dut a terme l'atemptat que la policia sostenia al primer judici.[5]

Un grup de familiars de Conlon, col·lectivament coneguts com els Set de Maguire, també foren condemnats com a de la campanya d'atemptats i també passaren dècades a la presó. Entre ells, hi hagué el seu pare, Giuseppe, que havia viatjat de Belfast a Londres per a ajudar el seu fill a organitzar la defensa legal, i que morí a la presó el 1980. L'any 1991 els Set de Maguire també foren amnistiats.[5] Els científics afirmaren, de forma errònia i premeditada, que les mans de cada acusat havien donat positiu a la prova de nitroglicerina.[4]

Michael Mansfield donà la 1a Conferència Commemorativa Gerry Conlon a la Universitat St. Mary de Belfast.

Després de sortir en llibertat del Tribunal d'Apel·lació, Conlon digué: «he estat a la presó per alguna cosa que no he fet. Sóc totalment innocent. Els Set de Maguire són innocents. Esperem que alliberin als Sis de Birmingham».[2] Conlon fou representat per l'advocat de drets humans Gareth Peirce, qui també defensà l'alliberament dels Sis de Birmingham.

Conlon descrigué la seva injusta experiència al llibre Proved Innocent (1991).[4] Després d'allò, esdevingué el personatge principal de la pel·lícula En el nom del pare (1993), en la que fou interpretat per Daniel Day-Lewis.[8]

Després del seu alliberament, tingué problemes relacionats amb la seva vida civil, patint dos col·lapses nerviosos, intents de suïcidi i addicions a l'alcohol i altres fàrmacs.[9] Finalment es recuperà i esdevingué activista contra diversos menysteniments de justícia al Regne Unit i a la resta del món.[5][9] També feu aparició a la pel·lícula El rostre (1997), juntament amb Robert Carlyle.

Mort[modifica]

Lluità durant un llarg temps contra un càncer de pulmó abans de la seva mort el 21 de juny de 2014 a la seva ciutat natal de Belfast.[5][8] La seva germana Ann McKernan morí el 2 d'abril de 2018.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Peirce, Gareth. «Gerry Conlon obituary» (en anglès). The Guardian, 22-06-2014.
  2. 2,0 2,1 McDonald, Henry; Townsend, Mark. «Guildford Four's Gerry Conlon dies of cancer in Belfast, aged 60» (en anglès). The Guardian, 22-06-2014. [Consulta: 30 setembre 2019].
  3. «Gerry Conlon hadn't an ounce of republicanism in him, says biographer and boyhood pal» (en anglès). Belfast Telegraph. [Consulta: 19 novembre 2018].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Gerry Conlon obituary» (en anglès). The Guardian. [Consulta: 24 juny 2014].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Gerry Conlon, wrongfully imprisoned for IRA attack, dies at 60» (en anglès). The Globe and Mail (New York Times News Service). Arxivat de l'original el 23 juny 2014. [Consulta: 29 setembre 2919].
  6. «Gerry Conlon of the Guildford Four, who was wrongly jailed for 15 years, dies» (en anglès). Standard.co.uk, 21-06-2014. [Consulta: 30 setembre 2019].
  7. 7,0 7,1 «Guildford Four pub bombing files 'show fresh evidence'» (en anglès). BBC. [Consulta: 31 març 2018].
  8. 8,0 8,1 «Gerry Conlon dies aged 60 of cancer» (en anglès). Big News Network. [Consulta: 29 setembre 2019].
  9. 9,0 9,1 «Gerry Conlon, wrongly convicted of Guildford pub bombings, dies in Belfast aged 60» (en anglès). BelfastTelegraph.co.uk, 21-06-2014. [Consulta: 30 setembre 2019].