Giacovazzoïta
 Giacovazzoïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | K₅Fe3+₃O(SO₄)₆·10H₂O |
| Epònim | Carmelo Giacovazzo (en)  |
| Localitat tipus | mina Monte Arsiccio, Sant'Anna di Stazzema, Stazzema, Província de Lucca, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,4797(2) Å; b = 18,4454(5) Å; c = 18,0540(4) Å; β = 92,626(2)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | p21/b |
| Color | marró-taronja |
| Exfoliació | perfecta - {100} |
| Tenacitat | fràgil |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | groguenc |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2018-165 |
| Any d'aprovació | 2019 |
| Símbol | Gvz |
| Referències | [1] |
La giacovazzoïta és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el nom de Carmelo Giacovazzo (Locorotondo, Bari, Itàlia, 14 de desembre de 1940) per la seva destacada contribució a la cristal·lografia.
Característiques[modifica]
La giacovazzoïta és un sulfat de fórmula química K₅Fe3+₃O(SO₄)₆·10H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2019. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Químicament es troba relacionada amb la scordariïta.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu d'Història Natural de la Universitat de Pisa (Itàlia), amb el número de catàleg: 19896.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Monte Arsiccio, situada a Sant'Anna di Stazzema, a la Província de Lucca (Toscana, Itàlia), on es troba en forma de cristalls prismàtics de color taronja-marró, de fins a 0,1 mm de llargada. Aquesta mina italiana és l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giacovazzoïta |
- ↑ «Giacovazzoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juliol 2021].