Girolamo Abos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGirolamo Abos
Biografia
Naixement15 novembre 1715 Modifica el valor a Wikidata
La Valletta Modifica el valor a Wikidata
Mortoctubre 1760 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella
1749 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Sant'Onofrio a Capuana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de la Pietà dei Turchini Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGaetano Greco, Francesco Durante i Leonardo Leo Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAntonio Boroni, Giacomo Tritto, Giacomo Insanguine i Giovanni Paisiello Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: b5b64698-84bb-40bd-ac1d-0fc6d491ce08 IMSLP: Category:Abos,_Girolamo Modifica el valor a Wikidata

Girolamo Abos, dit també Avoz i Avossa (La Valletta, Malta, 15 de novembre de 1715 - Nàpols octubre de 1760), fou un compositor maltès.[1]

Fou el seu mestre el cèlebre Leonardo Leo; desenvolupà els càrrecs de professor del Conservatori de Nàpols, on entre altres alumnes tingué a Giovanni Paisiello[2] i Giacomo Insanguine[3] i, mestre de capella de la catedral de la mateixa ciutat. Escrigué diverses composicions de música religiosa i algunes òperes, dues de les quals, titulades Tito Manlio i Ceso, foren representades a Londres el 1756. El seu deixeble més cèlebre fou Aprice.[4]

Òperes[modifica]

Es coneixen 14 òperes de Di Abos, l'any i la ciutat es refereix a la primera representació.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Girolamo Abos
  1. Stabat Mater Gerolamo Abos ed. Joseph Vella Bondin Recent Researches in the Music of the Classical Era, C68, A-R Editions, Inc., Middleton, Wisconsin 2003, ISBN 0-89579-531-0
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1035. (ISBN 84-7291-255-8)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 613. (ISBN 84-7291-226-4)
  4. Enciclopèdia Espasa, Tom núm. 1