Giuseppe Acerbi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGiuseppe Acerbi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 maig 1773 Modifica el valor a Wikidata
Castel Goffredo (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 1846 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Castel Goffredo (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacemetery of Castel Goffredo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Pàdua
Universitat de Pavia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBotànica, arqueologia, diplomàcia, viatge i música Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióentomòleg, diplomàtic, naturalista, botànic, geògraf, viatger, compositor, arqueòleg, ornitòleg, explorador, escriptor, músic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1798 Modifica el valor a Wikidata –  1846 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Abrev. botànicaAcerbi Modifica el valor a Wikidata
Abrev. zoologiaAcerbi Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAcerbi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareGiacomo Acerbi Modifica el valor a Wikidata
Premis
Modifica el valor a Wikidata
Spotify: 3qShpW9NOlKb51Ug2j3AuZ Project Gutenberg: 53779 IPNI: 20016134-2 Modifica el valor a Wikidata

Giuseppe Acerbi (3 de maig de 1773, Castel Goffredo, Màntua - 25 d'agost d'1846, ibíd.) va ser un explorador, naturalista, arqueòleg, diplomàtic i un propietari de terres italià.

Biografia[modifica]

És educat pels seus pares, i després per un tutor, i es diplomà en dret l'any 1794, a la Universitat de Pàdua. Coneixedor de les més importants llengües europees, estava políticament prop dels jacobins.

Va realitzar un gran viatge al nord d'Europa l'any 1798, va visitar Suècia, Finlàndia, Lapònia i el cap Nord, amb Bernardo Bellotti, fill d'un banquer de Brescia. A Suècia incorporen a l'expedició a un meteoròleg, un metge, un entomòleg i un botànic. El seu informe del viatge es publica en anglès en dos volums amb el títol de Travels through Sweden, Finland and Lappland to the North Capi, in the years 1798-1799; i és traduït a l'alemany i al francès. Allí apareixen les seves observacions dels pobles autòctons, de la seva cultura i la seva moral. Va ser el primer a descriure la sauna finlandesa i d'utilitzar-la, i de transcriure poesies del nord de Finlàndia, encara molt conegudes en aquest país : Jos mun tuttuni tulisi (Si el meu ben estimat vingués), Ia ninna nanna Nuku, nuku nurmilintu (Dors, dors, petit ocell), i el poema de Antti Keksi sobre la inundació del riu Tornio l'any 1677, esdevinguda en cant religiós. També registra la melodia de la cançó Älä sure Suomen kansa (No tinguis por, poble de Finlàndia), així com les melodies del Kalevala. Era més conegut a Finlàndia que al seu país natal.

Es fa cèlebre per aquestes obres, i se'l convida als salons aristocràtics, coneixent molts personatges importants, com Goethe, Madame de Staël, Malthus i Klopstock. Resulta part d'una delegació de la República Cisalpina, trobant-se amb Napoleó Bonaparte a París.

En el seu llibre critica fortament al govern suec, la qual cosa genera una protesta contra ell ; el govern francès sostenia als suecs, i Acerbi és arrestat a París i les seves revistes confiscades. Aquest incident li porta com a conseqüència acabar amb la seva carrera diplomàtica; retorna a Castel Goffredo, on es dedica com plantador de vinyes, i a escriure la seva obra Delle viti italiane (De les vinyes italianes).

És possiblement el rancor per la humiliació pública a París pel que canvia d'idees polítiques; en 1814 està present al Congrés de Viena i és nomenat cònsol general d'Àustria a Lisboa per Metternich. Però no veurà mai, la capital portuguesa perquè es decideix a romandre a Milà per dirigir la revista La Biblioteca italiana que apareix a partir de 1816, finançada pel govern austríac.

Al setembre del 1825 cessa la revista perquè és nomenat cònsol d'Àustria a Alexandria, a Egipte ; Robustiano Gironi i Francesco Carlini el reemplacen. Visita aquest país així com la Núbia i recol·lecta nombroses antiguitats totes en companyia de la cèlebre expedició de l'egiptòleg francès Jean-François Champollion.

Comença a patir dels seus ulls, i retorna a Itàlia l'any 1834, sent conseller del govern d'Àustria a Venècia. L'any 1836 es retira definitivament a Castel Goffredo. En l'últim decenni de la seva vida administra els seus béns, treballa amb cucs de seda i escriu les cròniques dels seus viatges a Egipte, que no finalitza abans de la seva mort l'any 1846.

Honors[modifica]

Castel Goffredo, Palau Gonzaga-Acerbi

El Premi Acerbi, un premi literari internacional, va ser anomenat així en el seu honor. És atorgat per la comuna de Castel Goffredo cada any.

Eponímia[modifica]

  • (Scrophulariaceae) Kickxia acerbiana (Boiss.) Täckh. & Boulos[2]
L'abreviació botànica estandarditzada per citar un tàxon descrit per aquest autor és Acerbi.[4]

Abreviatura[modifica]

L'abreviatura Acerbi es fa servir per indicar Giuseppe Acerbi com autoritat en la descripció i taxonomia dins la zoologia.

Algunes publicacions[modifica]

  • Travels through Sweden, Finland and Lapland, to the North Cape in the years 1798 and 1799, Londres, 1802
  • Delle viti italiane o sia materiali per servire alla classificazione, Milán, 1825
  • Studi e lavori fatti in Egitto intorno la spiegazione de' geroglifi da' viaggiatori e principalmente dalla Commissione franco- toscana sotto la direzione del celebre M. Champollion minore. In: , scienze ed arti. Tomo LVI. Milán 1829
  • Descrizione della Nubia e dell'Egitto monumentale secondo le scoperte del sig. Vhampollion. In: In: Bibliotheca italiana (wie vor), Tomo LIX, Milán 1830
  • Viaggio al Capo Nord fatto l'anno 1799, compendiato e per la prima volta pubblicato in Italia da Giuseppe Belloni antico militare italiano, Milán, 1832
  • Viaggio a Roma e a Napoli, 1834
  • Materiali per servire ai progressi della geografia dell'Africa centrale. 1840
  • Il Giornale di Vienna di Giuseppe Acerbi: settembre-dicembre 1814, Milán, 1972

Va compondre moltes peces de música : tres quartets per a clarinet, tres terzetti italians per a cant i piano, tres duos per a flauta i un quintet per a clarinet.

Bibliografia[modifica]

  • Silvio Curto, A ricordo di due egittologi dimenticati: Giuseppe Acerbi e Giovanni Kminek – Szedlo, Milán, 1963
  • Manlio Gabrielli, Vita di Giuseppe Acerbi, Citem, Mantua, 1971
  • Piero Gualtierotti, Le sperimentazioni agricole di Giuseppe Acerbi, Cassa Rurale ed Artigiana, Castel Goffredo, 1979
  • Piero Gualtierotti, Il console Giuseppe Acerbi ed il viaggio nell'alto Egitto, Vitam, Castel Goffredo, 1984
  • Mantova e l'antico Egitto. Da Giulio Romano a Giuseppe Acerbi. Actes del conveni d'estudis (Mantua, 23 - 24 de mayo de 1992), Leo S. Olschki, Florència, 1994
  • Vincenzo De Caprio, Gli appunti del viaggio a Roma i Napoli di Giuseppe Acerbi, Vecchiarelli editore

Referències[modifica]

  1. ↑ Pl. Aegypt. 23. t. 4. f. 1 (IK)
  2. ↑ Publ. Cairo Univ. Herb. 5: 98 1974 [1972 publ. 1974] (IK)
  3. ↑ Fl. Orient. [Boissier] 4(2): 366. 1879 (IK)
  4. ↑ Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giuseppe Acerbi
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Giuseppe_Acerbi&oldid=30203242»