Giuseppe Levi
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 octubre 1872  Trieste (Itàlia) |
| Mort | 3 febrer 1965 (92 anys) Torí (Itàlia) |
| Sepultura | Cementiri Monumental de Torí |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Torí |
| Ocupació | científic, metge, anatomista |
| Ocupador | Universitat de Torí |
| Membre de | |
| Professors | Alessandro Lustig Piacezzi (en)  |
| Família | |
| Fills | Natalia Ginzburg |
Giuseppe Levi (14 d'octubre de 1872 - 3 de febrer de 1965) va ser un anatomista i històleg italià, professor d'anatomia humana (des de 1916) a les universitats de Sàsser, Palerm i Torí.[1] Va ser el mestre de tres Premis Nobels i és considerat una de les principals figures de les ciències biomèdiques italianes del segle xx.[2][3]
Biografia[modifica]
Va néixer el 14 d'octubre de 1872 a Trieste, fill de pares jueus, Michele Levi i Emma Perusa. Estava casat amb Lidia Tanzi i tenia cinc fills: Gino, Mario, Alberto, Paola (qui es va convertir en l'esposa d'Adriano Olivetti) i l'escriptora Natalia Ginzburg (esposa de Leone Ginzburg i mare de Carlo Ginzburg), qui va descriure la personalitat del seu pare en el reeixit llibre italià Lessico famigliare (1963).[4]
Levi, com a professor d'Anatomia a la Universitat de Torí, tenia amplis interessos de recerca i va ser un pioner en els estudis in vitro de cultius cel·lulars.[5] Va introduir i posteriorment va practicar sistemàticament el cultiu in vitro de teixits, amb la finalitat d'examinar l'estructura i el comportament de cèl·lules aïllades i sotmeses a condicions ambientals variables.[3] Va contribuir a l'estudi del sistema nerviós, especialment en l'estudi de la plasticitat de les cèl·lules dels ganglis sensorials.[5][6]
Mentre va estar a Torí, va ser tutor de tres estudiants que posteriorment van guanyar el Premi Nobel: Salvador Luria, Renato Dulbecco i Rita Levi-Montalcini.[3] Levi-Montalcini va realitzar els seus primers estudis sobre les relacions entre els centres neuronals i el seu objectiu perifèric d'innervació amb Giuseppe Levi.[7]
Va ser membre de l'Accademia Nazionale dei Lincei i de l'Acadèmia Nacional de la Ciència dita dels XL, així com d'altres institucions científiques incloses l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, l'Acadèmia Real de Ciències, Lletres i Belles arts de Bèlgica, i la Deutsche Akademie der Naturforscher Leopoldina.[1]
Va ser considerat un símbol de la resistència al feixisme, en ser un dels 12 professors que es van negar a signar lleialtat al règim.[2][3][8] La seva excel·lent formació en ciències biològiques i l'haver après a abordar els problemes científics de la forma més rigorosa possible, en un moment en què un enfocament així era encara inusual, va ser fonamental per als seus alumnes.[9]
Premis i reconeixements[modifica]
La seva fama deriva d'haver nodrit a tres guanyadors del Premi Nobel: Salvador Luria, Rita Levi-Montalcini i Renato Dulbecco.
Va rebre diversos premis importants, inclòs el Premi Real de l'Acadèmia de Lincei el 1923, la Medalla d'Or dels meritoris de l'escola, la cultura i l'art, i els títols honorífics de les Universitats de Lieja, Montevideo i Santiago de Xile.[10]
El fisiòleg Filippo Bottazzi va proposar la seva candidatura al Premi Mussolini de l'Acadèmia d'Itàlia. El jurat estava al seu favor però el Duce ho va vetar, per haver-se negat a signar el manifest de lleialtat al feixisme.[11]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Piazza, Alberto «Portrait of Giuseppe Levi» (en anglès). Medicina nei Secoli, 30, 1, 01-03-2018, pàg. 15–30. Arxivat de l'original el 2019-11-10. ISSN: 2531-7288 [Consulta: 10 novembre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 Grignolio, Andrea; De Sio, Fabio «[An illustrious unknown. Giuseppe Levi among science, anti-fascism and Nobel Prizes]». Medicina Nei Secoli, 21, 3, 2009, pàg. 847–913. ISSN: 0394-9001. PMID: 21563384 [Consulta: 3 novembre 2019].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Giuseppe Levi a Torino: una scuola di metodo e di Nobel: Beautiful Minds - Istituto e Museo di Storia della Scienza». brunelleschi.imss.fi.it. [Consulta: 3 novembre 2019].
- ↑ «Mente e cervello, pp. 166, Università di Pisa, Comune di Livorno, Provincia di Pisa,».
- ↑ 5,0 5,1 Bentivoglio, Marina «Giuseppe Levi: mentor of three Nobel laureates». Journal of the History of the Neurosciences, 15, 4, 2006-12, pàg. 358–368. DOI: 10.1080/09647040600888974. ISSN: 0964-704X. PMID: 16997763 [Consulta: 10 novembre 2019].
- ↑ «LEVI-MONTALCINI, Rita, di Piergiorgio Strata - Dizionario Biografico degli Italiani (2013), in "Dizionario Biografico"» (en italià). www.treccani.it. Arxivat de l'original el 11 de novembre de 2019. [Consulta: 10 novembre 2019].
- ↑ Bentivoglio, Marina; Vercelli, Alessandro; Filogamo, Guido «Giuseppe Levi: Mentor of Three Nobel Laureates». Journal of the History of the Neurosciences, 15, 4, 01-12-2006, pàg. 358–368. DOI: 10.1080/09647040600888974. ISSN: 0964-704X. PMID: 16997763 [Consulta: 9 novembre 2019].
- ↑ «I professori che dissero no a Mussolini - la Repubblica.it» (en italià). Archivio - la Repubblica.it. [Consulta: 10 novembre 2019].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1986» (en anglès americà). NobelPrize.org. [Consulta: 10 novembre 2019].
- ↑ «LEVI, Giuseppe, di Ennio Pannese - Dizionario Biografico degli Italiani - Volume 64 (2005)» (en italià). www.treccani.it. Arxivat de l'original el 5 d'octubre de 2018. [Consulta: 10 novembre 2019].
- ↑ J.R. Goodstein, L'ascesa e la caduta del mondo di Vito Volterra, in La ristrutturazione delle scienze tra le due guerre mondiali.Vol. I: L'Europa, Roma 1984, pp. 289-302.