Gladys Parentelli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGladys Parentelli
Biografia
Naixement21 març 1935 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Carmelo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófotògrafa, teòloga, escriptora Modifica el valor a Wikidata

Gladys Ethel Parentelli Manzino (Carmelo, Colonia, Uruguai, 21 de març de 1935) és una fotògrafa i teòloga feminista uruguaiana que resideix a Veneçuela des de 1969. Representant de l'ecofeminisme llatinoamericà, va ser una de les tres dones llatinoamericanes nomenades pel papa Pau VI com a observadores al Concili del Vaticà II.

Primers anys[modifica]

Gladys Parentelli va néixer a la casa de la seva àvia a Carmelo. El seu pare era un afeccionat a la fotografia que sabia de mecànica d'automòbils i de torns i els seus primers contactes amb l'església van ser amb la seva mare, María Manzino.[1] El 1969 se n'anà a viure a Veneçuela, en una missió religiosa enviada pel Moviment Internacional de Joventuts Agràries Catòliques, MIJARC.[2]

Formació i compromís[modifica]

Parentelli va estudiar educació, ciències de la informació, dinàmica de grups, teologia feminista i fotografia. Com a fotògrafa es dedica al retrat. Els seus estudis l'han inclinat cap a l'ecofeminisme.

Ha treballat com a documentalista en diverses institucions nacionals i internacionals. És coordinadora de Documentació i Publicacions de la Red Universitaria Venezolana de Estudios de las Mujeres (REUVEM). És fundadora i presidenta del Movimiento de la Juventud Agraria Católica Femenina. És membre de diverses associacions de teòlogues i pastores a l'Amèrica Llatina. És la fundadora de la Red Latinoamericana de Teología y Espiritualidad Ecofeminista a Veneçuela. És membre dels grups veneçolans Manuelita Sáenz, La Mala Vida, Gaia, de la Coordinadora d'ONG de Dones. És la directora del Foro Permanente por la Equidad de Género y CISFEM. És la responsable a Veneçuela del grup Católicas por el Derecho a Decidir, organització que instrueix i orienta les dones més humils en la planificació familiar. Exerceix la docència en aquest camp i ha escrit diversos assajos i articles en revistes especialitzades i en mitjans periodístics.[3][4]

Ha participat en les diverses trobades feministes llatinoamericanes i del Carib, a Sao Paulo, Taxco i San Bernardo, a l'Argentina (1990); Río de Janeiro, (1993) i Bogotá (1999); també a Santiago de Xile (2002 i 2005).[5]

Ecofeminisme[modifica]

Gladys Parentelli és una representant de l'ecofeminisme llatinoamericà. La idea central de l'ecofeminisme és la convicció que l'opressió de la dona i la destrucció del planeta deriven del mateix sistema patriarcal.[6]

Quan el feminisme va començar a reivindicar les hipotètiques cultures matriarcals i la saviesa femenina en la seva relació amb la terra i els recursos naturals, va aparèixer l'ecofeminisme, que sosté que la dominació de la naturalesa i de la dona han estat paral·leles. La idea de la dominació de la naturalesa per l'home seria simètrica a la dominació de la dona i a l'allunyament de la mare naturalesa.

Les seves característiques principals són l'adopció del feminisme, les preocupacions ecològiques i la crítica al sistema religiós patriarcal que exclou les dones.[7][8] Les teòlogues feministes van evolucionar cap a l'ecofeminisme prenent en consideració el factor ecològic en la relació amb Deu. Els seus temes d'estudis són les injustícies i violències que sofreixen els exclosos, o sigui, dones, nens, minories ètniques i sexuals, empobrits, etc. S'interessen per la mort de la biodiversitat i la deterioració del medi ambient del qual depèn tota la vida a la Terra. En aquesta relació Dona-Naturalesa, assenyalen que les àrees relacionades amb el manteniment de la vida han estat injustament devaluades per l'estatus inferior atorgat a la naturalesa, per exemple pel que fa a les tasques domèstiques.

A l'Amèrica Llatina l'ecofeminisme s'ha connectat amb les versions feministes de la filosofia i la teologia de l'alliberament.

Concili del Vaticà II[modifica]

Gladys Parentelli, com a representant de l'ecofeminisme llatinoamericà, va ser una de les tres llatinoamericanes nomenades pel Papa Pau VI com a observadores en el Concili del Vaticà II (1965).[9][10][11][12][13]

En aquest moment, com a presidenta de la branca femenina del Movimiento Internacional de la Juventud Agrícola y Rural Católica (MIJARC) a l'Amèrica Llatina, va opinar:

« Teníem l'esperança que, del Concili, en sortís una església democràtica, oberta, horitzontal, comunitària, que seguís els ensenyaments de Crist.[14] »

Com a Auditora al Concili Ecumènic del Vaticà II, donava suport a la Teologia de l'alliberament, que va sorgir coincidint amb el Concili. Entre les dones catòliques militants la teologia de l'alliberament es va transformar i va esdevenir en una teologia des de la perspectiva de la dona, una teologia feminista i, posteriorment, la Teologia Ecofeminista.[15]

Obra[modifica]

Alguns dels llibres i articles són:

  • Mujer, Iglesia, Liberación, 1990, ISBN 9789800702130.[16]
  • Una relectura del Dios Patriarcal desde una perspectiva feminista cristiana, Con la mirada de la Teología Feminista y del Ecofeminismo, Diario de los Andes, 2010.[17]
  • Teología ecofeminista, Venezuela, Universidad del Zulia, 1997, oclc 819773607
  • Reseña de "El divino Bolívar. Ensayo sobre una religión republicana", de Elías Pino Iturrieta, Universidad Nacional Experimental Rafael María Baralt - UNERMB 2006, OCLC 181395505
  • ¿Quién le compró la Tierra a Dios? Ética y cultura para una civilización sostenible, Universitat de Barcelona 1999, OCLC 723213828.[18]
  • Teólogas feministas, Teólogos de la Liberación y hasta las simples mujeres marginales exigen una Iglesia verdaderamente cristiana., Universitat de Barcelona 1992, OCLC 723215468.[19]
  • Las mujeres cristianas acabarán con el autoritarismo papal, Universitat de Barcelona, 1996, OCLC 723217367.[20]
  • El que tenga pecado lance la primera piedra. Reflexiones acerca de la Encíclica Evangelium Vitae, Universitat de Barcelona, 1996, OCLC 723215282.[21]
  • Teología Feminista y Teología Ecofeminista, Fempress 1995.[22]
  • Teología ecofeminista - ecofeminismo holístico en el caso latinoamericano, Lolapress, 1997.[23]
  • Luisa Muraro: ‘Lo sé porque soy’ (Lo so perché lo sono), publicado en Via Dogana, N° 94, Set. 2010, p. 4.Traducción publicada en: Mujer Pública, La Paz, Bolivia, Feb. 2011, Núm. 4, p. 115.[24]
  • Ecofeminismo holístico en el caso latinoamericano, en el libro Las raíces de la memoria: América Latina, ayer y hoy.[25]
  • Del Dios patriarcal a la sabiduría que sostiene, WebIslam.[26]
  • Palabra de mujer: Algunas vivencias y reflexiones.[27]
  • Testimonios que las pioneras nos legaron, revista Mujer Pública Núm. 5.[28]

Referències[modifica]

  1. ↑ González Durand, Jorge. «Santa Gladys de los nuevos tiempos». Kaos en la red, 06-06-2015. [Consulta: gener 2020].
  2. ↑ «Atrapadas por Parentelli». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 18 juliol 2016].
  3. ↑ «La araña feminista, mucho más que una revista». Arxivat de l'original el 2013-08-21. [Consulta: 18 juliol 2016].
  4. ↑ Brazil: Transgender Inclusion at the Feminist Encuentro
  5. ↑ «Gladys Parentelli: Es una feminista activa y reconocida en Venezuela.». Evangelizadoras de los apóstoles, 15-03-2012. [Consulta: gener 2020].
  6. ↑ Reflexiones sobre el ecofeminismo en América Latina, Silvia Marcos, Religión y Género, Madrid, ed.
  7. ↑ «Ecofeminismo». Arxivat de l'original el 2016-11-29. [Consulta: 18 juliol 2016].
  8. ↑ Ecofeminismo: la perspectiva de género en la consciencia ecologista Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine., Alicia H. Puleo.
  9. ↑ La condición femenina, Luis Pérez Aguirre, Montevideo, Uruguay, Ediciones Trilce, 1995, Arxivat 2022-04-08 a Wayback Machine. ISBN 9789974321137
  10. ↑ Teología feminista Latinoamericana, María Pilar Aquino, Quito, Ecuador, Ediciones ABYA-YALA, 1998, Arxivat 2022-04-08 a Wayback Machine. ISBN 9789978043905
  11. ↑ Poder local, poder global en América Latina, Gabriela Dalla Corte, Universitat de Barcelona, 2008, ISBN 9788447532988
  12. ↑ Teología feminista, teología de la liberación: la praxis como método de la teología latinoamericana de la liberación y de la teología feminista, Elina Vuola y Janeth Solá de Guerrero, Madrid, IEPALA, 2000, Arxivat 2022-04-08 a Wayback Machine. ISBN 9788489743144
  13. ↑ «Gladys Parentelli: una feminista católica habla sobre las declaraciones del Papa Benedicto XVI». Arxivat de l'original el 2012-04-03. [Consulta: 18 juliol 2016].
  14. ↑ Santa Gladys de los nuevos tiempos
  15. ↑ Evangelizadoras de los apóstoles: testimonio de Gladys Parentelli como auditora del Concilio Ecuménico Vaticano II
  16. ↑ «Mujer, Iglesia, Liberación». Arxivat de l'original el 2022-04-07. [Consulta: 8 juliol 2020].
  17. ↑ Una relectura del Dios Patriarcal desde una perspectiva feminista cristiana
  18. ↑ ¿Quién le compró la Tierra a Dios? Ética y cultura para una civilización sostenible
  19. ↑ Teólogas feministas, Teólogos de la Liberación y hasta las simples mujeres marginales exigen una Iglesia verdaderamente cristiana. O las mujeres cristianas acabaran con el autoritarismo papal
  20. ↑ Las mujeres cristianas acabarán con el autoritarismo papal
  21. ↑ “El que tenga pecado lance la primera piedra” (Juan 8,7). Reflexiones acerca de la Encíclica Evangelium Vitae
  22. ↑ Teología Feminista y Teología Ecofeminista
  23. ↑ «Teología ecofeminista - ecofeminismo holístico en el caso latinoamericano». Arxivat de l'original el 2009-02-21. [Consulta: 18 juliol 2016].
  24. ↑ Luisa Muraro: ‘Lo sé porque soy’ (Lo so perché lo sono)
  25. ↑ «Ecofeminismo holístico en el caso latinoamericano». Arxivat de l'original el 2022-04-07. [Consulta: 8 juliol 2020].
  26. ↑ «Del Dios patriarcal a la sabiduría que sostiene». Arxivat de l'original el 2012-02-18. [Consulta: 18 juliol 2016].
  27. ↑ «Palabra de mujer: Algunas vivencias y reflexiones». Arxivat de l'original el 2013-07-16. [Consulta: 18 juliol 2016].
  28. ↑ «Presentación de revista Mujer Pública Nº 5 en La Paz». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 18 juliol 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gladys_Parentelli&oldid=31506425»