Gobionotothen marionensis
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Nototheniidae |
| Gènere | Gobionotothen |
| Espècie | Gobionotothen marionensis (Günther, 1880)[1][2][3] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Gobionotothen marionensis és una espècie de peix pertanyent a la família dels nototènids.[5]
Descripció[modifica]
- Pot arribar a fer 20 cm de llargària màxima.
- 7 espines i 29 radis tous a l'aleta dorsal i 27 radis tous a l'anal.
- El dors té franges transversals, les quals esdevenen punts als flancs.
- Les aletes pectorals presenten un reguitzell de petites taques fosques als radis (sovint amb una taca negrosa a la part superior de la base de les susdites aletes).[6][7]
Alimentació[modifica]
Menja copèpodes, isòpodes, crustacis (com ara, Pseudonototanais werthi, Leucothoe, Gitanopsis i Nototanais antarcticus), poliquets sedentaris (Polycirrus), algues i d'altres invertebrats bentònics.[8][9]
Depredadors[modifica]
A les illes del Príncep Eduard és depredat per l'ós marí antàrtic (Arctocephalus gazella)[10] i a l'Argentina pel dofí fosc (Lagenorhynchus obscurus).[11][12]
Hàbitat[modifica]
És un peix d'aigua marina, bentopelàgic i de clima polar (46°S-61°S) que viu entre 100 i 150 m de fondària.[6][13]
Distribució geogràfica[modifica]
Es troba a l'oceà Antàrtic: les illes de Geòrgia del Sud, Sandwich del Sud, Crozet i del Príncep Eduard.[14][15][16][17][18]
Observacions[modifica]
És inofensiu per als humans.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Balushkin, A. V., 1976. A short revision of notothenids (Notothenia Richardson and related species) from the family Nototheniidae. Pp. 118-134. A: Skarlato, O. A. (ed.). Zoogeography and systematics of fish. Akad. Nauk USSR, Zool. Inst., Leningrad. Revision Notothenids: 1-195.
- ↑ «Entrada a uBio» (en anglès). [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ Günther, A., 1880. Report on the shore fishes procured during the voyage of H. M. S. Challenger in the years 1873-1876. A: Report on the scientific results of the voyage of H. M. S. Challenger during the years 1873-1876. Zoology. V. 1 (pt 6): 1-82, Pls. 1-32.
- ↑ Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 6,0 6,1 6,2 FishBase (anglès)
- ↑ Miller, R.G., 1993. A history and atlas of the fishes of the Antarctic Ocean. Foresta Institute, Nevada.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Bushula, T., E.A. Pakhomov, S. Kaehler, S. Davis i R.M. Kalin, 2005. Diet and daily ration of two small nototheniid fish on the shelf of the sub-Antarctic Prince Edward Islands. Polar Biol. 28(8):585-593.
- ↑ Klages, N.T.W. i M.N. Bester, 1998. Fish prey of fur seals Arctocephalus spp. at subantarctic Marion Island. Mar. Biol. 131(3):559-566.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Alonso, M.K., E.A. Crespo, N.A. Garcia, S.N. Pedraza i M.A. Coscarella, 1998. Diet of dusky dolphins, Lagenorhynchus obscurus, in waters off Patagonia, Argentina. Fish. Bull. 96(2):366-374.
- ↑ Miller, R.G., 1993.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Dewitt, H.H., P.C. Heemstra i O. Gon, 1990. Nototheniidae. P. 279-331. A: O. Gon i P.C. Heemstra (eds.). Fishes of the Southern Ocean. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
- ↑ Eastman, J.T. i R.R. Eakin, 2000. An updated species list for notothenioid fish (Perciformes; Notothenioidei), with comments on Antarctic species. Arch. Fish. Mar. Res. 48(1):11-20.
- ↑ Hureau, J.-C., 1985. Nototheniidae. P. 323-385. A: W. Fischer i J.C. Hureau (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Southern Ocean (Fishing areas 48, 58 and 88). Roma. Vol. 2:233-470.
- ↑ Kellermann, A. (ed.), 1990. Identification key and catalogue of larval Antarctic fishes. Ber. Polarforsch. 67:1-136.
Bibliografia[modifica]
- Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
- Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
- Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
Enllaços externs[modifica]
- BioLib (anglès)
- AQUATAB
- Encyclopedia of Life (anglès)