Guerra híbrida
Guerra híbrida (també anomenat atac híbrid, estratègia híbrida, tàctiques híbrides o conflicte híbrid) és una teoria de l'estratègia militar en el qual s'utilitzen tota classe de mitjans i procediments ja sigui la força convencional o qualsevol altre mitjà irregular com la insurrecció, el terrorisme, la migració, els recursos naturals i fins i tot uns altres més sofisticats mitjançant l'ocupació de les últimes tecnologies (guerra cibernètica) amb altres mètodes d'influència com les notícies falses, diplomàcia, guerra jurídica i intervenció electoral de l'estranger i en les quals la influència sobre la població resulta vital.[1] És un nou tipus de guerra que "ve a donar per superada la guerra asimètrica (exèrcit convencional contra força insurgent)".[2] Un avantatge d'aquesta estratègia és que l'agressor pot evitar que li atribueixin l'atac (una idea en certa manera similar a la negació plausible).
Els conflictes híbrids impliquen esforços a diferents nivells amb l'objectiu de desestabilitzar un estat funcional i provocar una polarització de la seva societat.[3] A diferència del que ocorre en la guerra convencional, el “centre de gravetat” de la guerra híbrida és un sector determinat de la població. L'enemic tracta d'influenciar als #estrateg polítics més destacats i als principals responsables de la presa de decisions combinant l'ús de la pressió amb operacions subversives. L'agressor sovint recorre a actuacions clandestines per no assumir la responsabilitat o les possibles represàlies.[4]
És un concepte de recent creació (de l'any 2014) amb una definició no precisa en la qual segons l'autor s'estableixen diferents matisos com per exemple en establir si l'ocupació dels mitjans convencionals i irregulars es realitza de forma simultània o no. El concepte guerra híbrida com una nova forma de guerra no ha aconseguit fer-se un buit en la Doctrina de Defensa dels Estats Units per exemple, sinó que el terme és usat per referir-se de forma imprecisa a la complexitat del conflicte irregular.[1]
Exemples[modifica]
Com a exemple de guerra híbrida es pot citar la guerra a l'est d'Ucraïna.[5][6][3] En aquest conflicte s'uneixen forces regulars i irregulars, desinformació i una aparatosa presència militar en una ofensiva limitada.[5][6]
El 2021 la UE i l'OTAN van qualificar d'"atac híbrid" la crisi migratòria entre Belarús i la Unió Europea del 2021.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Fabián Sánchez García. El conflicto híbrido ¿Una nueva forma de guerra?. Incluido en "El enfoque multidisciplinar en los conflictos híbridos". Editado por Ministerio de Defensa, Instituto Español de Estudios Estratégicos. Mayo 2012
- ↑ Esteban Villarejo, La nueva guerra híbrida, en ABC, 29 de octubre de 2014. Cita como fuente un informe del IEEE y varios autores.
- ↑ 3,0 3,1 Bridget Kendall, Qué es la nueva "guerra híbrida" entre Rusia y Occidente, BBC, 7 de noviembre 2014.
- ↑ Guerra híbrida: ¿una oportunidad para la colaboración OTAN-UE? Arxivat 2020-10-25 a Wayback Machine., en Revista de la OTAN, 2014.
- ↑ 5,0 5,1 Cecilia Ballesteros, La guerra híbrida del siglo XXI - La Alianza Atlántica se prepara para contrarrestar el nuevo desafío lanzado por el Kremlin, El País, 7 de diciembre de 2014.
- ↑ 6,0 6,1 Josep Baqués, El papel de Rusia en el conflicto de Ucrania: ¿La guerra híbrida de las grandes potencias, Revista de Estudios en Seguridad Internacional, Vol. 1, No. 1, 2015.