Guettardita
 Guettardita | |
|---|---|
| Fórmula química | PbAsSbS₄ |
| Epònim | Étienne Guettard  |
| Localitat tipus | Taylor pit (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.HC.05a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HC.05a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/E.25 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | negre grisós |
| Exfoliació | perfecta a {001} |
| Fractura | concoidal |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | marró |
| Densitat | 5.26-5.39 g/cm³ |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1966-018 |
| Símbol | Gue |
La guettardita[1] és un mineral de plom, arsènic, antimoni i sofre, químicament és un sulfur de fórmula química PbAsSbS₄,[2] de color negre grisós i una densitat de 5,26-5,39 g/cm³, cristal·litza en el sistema monoclínic. El nom fou posat en honor del geòleg, mineralogista i botànic francès Jean Étienne Guettard (1715-1786). Fou descoberta entre 1961 i 1966 al voltant de Madoc, Ontario, Canadà, pel mineralogista canadenc John L. Jambor (1936-2008).[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la guettardita pertany a «02.HC: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb només Pb» juntament amb els següents minerals: argentobaumhauerita, baumhauerita, chabourneïta, dufrenoysita, liveingita, parapierrotita, pierrotita, rathita, sartorita, twinnita, veenita, marumoïta, dalnegroïta, fülöppita, heteromorfita, plagionita, rayita, semseyita, boulangerita, falkmanita, plumosita, robinsonita, moëloïta, dadsonita, owyheeïta, zoubekita i parasterryita
Referències[modifica]
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].
- ↑ Makovicky, E.; Topa, D.; Tajjedin, H.; Rastad, E.; Yaghubpur, A. «THE CRYSTAL STRUCTURE OF GUETTARDITE, PbAsSbS4, AND THE TWINNITE-GUETTARDITE PROBLEM». The Canadian Mineralogist, 50, 2, 01-04-2012, pàg. 253–265. DOI: 10.3749/canmin.50.2.253 [Consulta: 9 novembre 2023].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Guettardite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 30 març 2012].
Enllaços externs[modifica]
- Descobriment de la guettardita en francès.