Vés al contingut

Guillaume Rémy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGuillaume Rémy

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 agost 1856 Modifica el valor a Wikidata
Lieja (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort1923 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Nantes (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori Reial de Lieja Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióviolinista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 3ab14177-0012-41eb-8fdc-b7629e722ec2 IMSLP: Category:Rémy,_Guillaume_Antoine Modifica el valor a Wikidata

Guillaume Rémy (Lieja, 26 d'agost de 1856 - Nantes, 1923) va ser un violinista i professor belga.

Biografia[modifica]

Guillaume Antoine Rémy va ser un violinista i professor belga. Va ser company d'estudis d'Eugène Ysaÿe al Conservatori de Lieja[1] on va estudiar violí amb Désiré Heynberg (1831-1897); després va estudiar amb Hubert Leonard i Lambert Massart al Conservatori de París. Va completar els estudis amb un premi Prix el 1873 ex aequo amb Ysaÿe. Va estar actiu a França al pas del segle xix al segle xx. Va començar la seva carrera com a espatlla de l'orquestra d'Édouard Colonne. Juntament amb el seu company belga Martin Pierre Marsick,[2] va ser professor del Conservatori de París. Hi va ensenyar des del 1896 (succeint a Jules Auguste Garcin) fins al 1930.

Entre els seus alumnes destaquen les figures de Sven Kjellström, Samuel Dushkin, Joseph Calvet, Sophie Carmen Eckhardt-Gramatté, Daniel Guilet, Luis Antón, Marcel Reynal i Henri Merckel. Va realitzar activitats de música de cambra en diverses formacions i com a solista va col·laborar amb diversos compositors.

En entrar en contacte amb el cercle de compositors franco-belgues residents a París al començament del segle xx, Rémy va participar en nombroses estrenes, incloses composicions de César Franck,[3] Ernest Chausson, Gabriel FauréPlantilla:Nectoux Camille Saint-Saëns.Plantilla:Teller Ratner En alguns casos va substuir el company Eugène Ysaÿe a l'últim moment. Va ser el dedicatori o primer intèrpret d'obres de violí de Charles Lefebvre, Blair Fairchild, Pablo de Sarasate, Narcisse-Augustin Lefort, Georges Hüe, René de Boisdeffre, Laura Netzel.

Va morir el 1932.[4]

Estrenes[modifica]

  • 1880. César Franck, Quintet en fa menor per a piano i corda (publ. 1879); primera actuació a París el 17 de gener de 1880, amb Armand Marsick (1er violí), Guillaume Rémy (2n violí), Louis Van Waefelghem (viola), Richard Loys (violoncel), Camille Saint-Saëns (piano).
  • 1882. Ernest Chausson, Trio en Sol menor per a piano, violí i violoncel op. 3 (1881); primera actuació el 8 d'abril de 1882 a la «Société Nationale de Musique» de París, amb André Messager (piano), Guillaume Rémy (violí), Jules Delsart (violoncel).
  • 1887. Gabriel Fauré, Quartet n. 2 per a piano, violí, viola i violoncel en sol menor op. 45 (1885-86); primera actuació el 22 de gener de 1887 a París (Société Nationale de Musique), Gabriel Fauré (piano), Guillaume Rémy (violí), Louis Van Waefelghem (viola), Jules Delsart (violoncel).
  • 1898. Camille Saint-Saëns, Barcarolle per a violí, violoncel, harmònium i piano, op. 108 (1898); primera actuació a (La Trompette) París el 18 de maig de 1898, amb Guillaume Rémy (violí), Jiles Delsart (violoncel), Camille Saint-Saëns (harmonium), Louis Diémer (piano).

Referències[modifica]

  1. ↑ Stockhem, 1990, p. 66.
  2. ↑ Stowell, 1992, p. 65.
  3. ↑ Lekeu, 1993, p. 124.
  4. ↑ Diversos textos porten la data de 1923

Bibliografia[modifica]

  • Le Guide musical. Maurice Kufferath, vol. 42, 1896, pàg. 710.
  • Clerjot, Maurice. Essai de Philosophie Instrumentale - L'Art du Violon. París: chez l'Auteur, 1907. 
  • Ysaye, Antoine. Eugène Ysaye, sa vie —son oeuvre– son influence, d'après les documents recueillis par son fils (en francès). Brussel·les: L'Écran du Monde, 1947. 
  • Dorian, Jean-Pierre (ed.); Thibaud, Jacques. Un violon parle, souvenirs de Jacques Thibaud recueillis par Jean-Pierre Dorian (en francès). París: Éditions du Blé Qui Lève, 1947. 
  • Flesch, Carl. Erinnerungen eines Geigers (en alemany). Zuric,: Atlantis, 1960. OCLC 462393110. 
  • Stockhem, Michel. Eugène Ysaÿe et la musique de chambre (en francès). Lieja: Pierre Mardaga, 1990, p. 66. ISBN 9782870093993. 
  • Stowell, Robin. The Cambridge Companion to the Violin (en anglès). Cambridge (Regne Unit): Cambridge University Press, 1992, pàg. 65. ISBN 978-0521399234. 
  • Lekeu, Guillaume; Verdebout, Luc (ed.). Correspondance (en francès). Lieja: Mardaga, 1993, p. 124. ISBN 2-87009-557-0. 
  • Teller Ratner, Sabina. Camille Saint-Saëns, 1835-1921 : a thematic catalogue of his complete works [Camille Saint-Saëns, 1835-1921: Un catàleg temàtic de les seves obres completes, volum I, Les obres instrumentals] (en anglès). volum 1: The Instrumental Works. Oxford: Oxford University Press, 2002-, p. 207-208. ISBN 0-19-816320-7. 
  • Nectoux, Jean Michel. Gabriel Fauré: les voix du clair-obscur. París: Flammarion, 1990. ISBN 2-08-066291-0. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillaume Rémy
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guillaume_Rémy&oldid=32932695»