Guillem Amengual
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Palma (Mallorca)  |
| Dades personals | |
| Residència | Palma |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, professor de piano, professor de cant |
| Període | Segle XIX |
Guillem Amengual (Palma, s. XIX), fou un mestre de cant, professor de piano i compositor mallorquí.[1]
L'any 1847 era un professor de piano reconegut amb mèrit, juntament amb Sancho, Tortell, Vanrell i altres. L'any 1860 fou fundador i director de la Societat Hermandad Filarmònica juntament amb el seu amic Salvador Ferrer.[1]
Pel que fa a les seves obres podem encaixar-les dins música escènica però també dins música per a cor i orquestra. Podríem dir que va ser un compositor molt versàtil que s'adaptava a diferents estils. De fet, en un primer lloc, una de les seves obres fou Dido denicia o El amor de una mujer sarsuela escrita l'any 1886. L'autor de la peça fou Bartolomé Comellas y Gordiola que escrigué un tema de caràcter clàssic per a teatre mallorquí del s. XIX i Guillermo que el musicà.[1][2]
Cal tenir en compte que a Mallorca trobem escassa influència de la literatura clàssica i llatina, ja que el Romanticisme està molt emergent en aquest moment i s'interessa per unes temàtiques diferents. Tots els escriptors de la Renaixença no mostren continguts molt originals sobre el seu coneixement clàssica banda de les traduccions o imitacions de filòsofs com Virgili, Horaci, Tíbulo o Homer. Tenint en compte aquest context, l'obra anomenada ens mostra un coneixement profund sobre la Eneida en els 4 primers cants, de fet en el primer acte la segueix amb més o menys fidelitat, tot i això podem apreciar les característiques pròpies de l'època romàntica. Utilitza elements d'altres obres anteriors i redueix el nombre de personatges descartant a figures com els déus. En el 2n acte és on podem apreciar elements comuns amb el teatre romàntic com la constant tensió i solució, conflictes i canvis ràpids pròpiament del melodrama. La primera versió literària sense cites clàssiques apareix l'any 1860, i el mateix any es feren dues edicions, però saben que es posa en escena com a sarsuela tràgica el 14 d'abril de 1866 al teatre príncep d'Astúries amb la col·laboració de l'empresari Sr. Sabater i el jove violinista que formà part de l'orquestra, Don Miguel Marqués. Encara i així, pot ser per la seva singularitat que comporta a mitjans del s. XIX, no va tenir èxit en la societat mallorquina del moment i passà com una obra desapercebuda.[2]
Aquesta obra comença amb un pròleg que conté una cita d'Horaci:
Sunt delicta tamen, quibus ignouisse uelimus.
Nam neque corda sonum reddit, quem uult manus et mens:
poscentique grauem persaepe remittit acutum:
nec semper feriet quodcumque minabitur arcus.[3]
En segon lloc trobem música per a cor i orquestra com: Oratorio en obsequio de la Santíssima Trinidad i Trisagio[4] a gran orquestra (1846). Aquesta darrera és una antiquísima oració grega que es repetia 3 vegades encara que Guillermo Amengual no repeteix la lletra.
Obres[1][modifica]
- Dido denicia o El amor de una mujer (1886)
- Oratorio en obsequio de la Santíssima Trinidad
- Trisagio a gran orquestra (1846)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 CORTIZO, Mª Enzina «Amengual, Guillermo [Guillem]». Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999-2002, vol. 1, p. 408.
- ↑ 2,0 2,1 BOSCH, Maria del Carme «La cultura clàssica a Mallorca en el segle XIX». XI Simposi de la Secció Catalana de la SEEC, Andorra-La Seu Urgell, 20-23-X-1993.
- ↑ Correspon a Hor., Ars, 347-350. La traducció diu així: «Hay algunos defectos que queremos se perdonen; porque, ni las cuerdas de la lira dan siempre el sonido que se desea, produciendo con frecuencia el grave al que busca el agudo, ni la flecha hiere siempre al blanco que apunta el ojo»
- ↑ «VESTIDURAS LITURGICAS MARONITAS» (en castellà). [Consulta: 9 desembre 2021].
Bibliografia[modifica]
- J. Parets, P. Estelrich, B Massot. Diccionari de compositors mallorquins (siglos XV-XIX). Mallorca: Ed. Cort 1987.
- Maria del Carme Bosch, «Un tema clásico en el teatro mallorquín de época romántica», Faventia, 22/1, (2000), p. 121-132.
- Alberto Meouchi. Diccionario Enciclopedico Maronita. Chihuahua, Mexico: iCharbel.editorial (2019). Sitio web: {{format ref}} https://www.maronitas.org