Guisla (nom)
Guisla és un nom femení català medieval que prové del germànic, segurament del nom de dona germànic Wisĭla o Wisĭlo, igual que el mot "guilla" o "guineu".[1][2]
A data de 2021, hi havia 27 noies que es deien Guisla a Catalunya, ocupant, el nom, la posició 4.615 entre les dones. És un nom poc comú, actualment.[3]
Al santoral català, el dia del sant de Guisla se celebra el 7 de maig, el mateix que Gisela (beata Gisela), entre altres.[4]
Personatges històrics[modifica]
- Guisla de Lluçà (~1012 - 1079), comtessa consort de Barcelona (1027-1035) i comtessa d'Osona (1035-1054)[5][6]
- Guisla de Queralt (? – 1098), esposa de Pere Amat d’Orís, de Voltregà i de Manlleu (1058-1088)[7]
- Guisla de Besora (? - 1088), filla de Gombau de Besora i la seva primera dona Guisla i esposa de Mir Geribert, príncep d'Olèrdola
- Guisla Umbert (segle xi), baronessa de Palafolls
- Guisla de Pallars, esposa de Guifré I de Berga i II de Cerdanya
Cultura popular[modifica]
Gegants[modifica]
Els gegants de la Geltrú (Colla Gegantera de Vilanova i la Geltrú) es diuen Guisla i Ulderich, i representen una parella de feudals que vivia al castell de la Geltrú.[8]
Els gegants de Caldes de Montbui es diuen Guisla i Farellàs. La Guisla és la primera baronessa del Castell de Montbui i en Farellàs és l'hereu de Can Farell, conegut popularment com el gegant del pi.[9] A Caldes de Montbui, la Coral Guisla fa honor al nom de la geganta.
Els gegants de Lluçà i Santa Eulàlia de Riuprimer es diuen Guisla i Udalard, i representen a dos membres de la família del castell Lluçà. Guisla de Lluçà va ser comtessa de Barcelona i d'Osona al casar-se amb el comte Berenguer Ramon I. Udalard III, vescomte de Barcelona, va ser el segon marit de Guisla de Lluçà.[10]
Altres[modifica]
Guila apareix al al poema Canigó (1886) de Jacint Verdaguer, com a dona de Guifré II de Cerdanya. El Cant X del poema s'anomena "Guisla".[11][12]
El dia de Santa Guisla (7 de maig) del 2009, hi va haver la primera "Trobada de Guisles" de Catalunya, [13]
Formatges Lluçà, del Lluçanès, han posat el nom de Guisla al seu formatge blau, en honor a Guisla de Lluçà.[14]
Referències[modifica]
- ↑ «guilla - Gran Diccionari de la Llengua Catalana». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ «El català que no ve del llatí: la petja germànica», 26-07-2023. [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ «Idescat. Noms i cognoms de la població. Noms de la població. Nom de la persona: GUISLA (dona). Per dècades». [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ «El santoral de maig», 22-12-2010. [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ DadesCat. «Guisla de Lluçà», 18-04-2020. [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ «Genealogía de Guisla, Gisela, Gisla de LLUÇA» (en castellà). [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ TIC, Tuatara Aplicacions. «Elter, el portal d'Osona - Gran honor a Guisla, primera senyora de Manlleu». [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ Porta, Daniel. «Gegants de la Geltrú». [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ Porta, Daniel. «Gegants de Caldes de Montbui». [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ «Gegants de Lluçà i Santa Eulàlia». [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ «Canigó Cant X». [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ «Canigó/Guisla - Viquitexts». [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ VD. «Trobada de Guisles». [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ «Formatges Lluçà». Twitter - Formatges de Lluçà. [Consulta: 9 abril 2024].