Guitarra archtop
 Guitarra Gibson ES-150, la primera archtop elèctrica (1936).  | |
| Tipus | guitarra |
|---|---|
Guitarra archtop és una guitarra acústica o electro-acústica de cordes d'acer amb una distintiva forma corba en la seva tapa harmònica, el so de la qual és especialment popular entre els intèrprets de blues i jazz.[1]
Normalment una guitarra de tipus archtop té les següents característiques:[2]
- Tapa acústica i fons corbats.
- Pont mòbil ajustable metàl·lic ancorat a la caixa acústica en l'extrem oposat al màstil.
- Forats harmònics en forma de com els instruments de la família del violí.
- Pastilles tipus humbucker.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guitarra archtop |
- ↑ Mottola, R.M. «A Method for Specifying Contours of an Arched Plate». American Lutherie, vol. 69, 2002.
- ↑ Benedetto, Robert. Making an archtop guitar. Anaheim Hills, CA: Centerstream Pub, 1994. ISBN 1-57424-000-5.