Gypsela
| Tipus | Ciutat antiga i indret mitològic  | ||
|---|---|---|---|
| Localització | |||
| Entitat territorial administrativa | Torroella de Montgrí (Baix Empordà) | ||
Gypsela, Cypsela o Cípsela (llatí: Cypsela) és el nom d'una ciutat presumiblement mítica que hauria estat situada davant de les empordaneses illes Medes segons la indicació que Ruf Fest Aviè (escriptor del segle iv) en fa en el vers 521 del seu poema l'Ora maritima. Ruf Fest es basà en el periple d'un grec massaliota que, mil anys abans, havia situat aquesta illa en una carta marina. Amb la muntanya del Quermany de fons, la llegenda conta que aquesta ciutat desaparegué per sempre entre les aigües del Mediterrani.
L'arqueologia associa –sense presumpció de certesa– aquesta antiga menció al jaciment arqueològic de la Fonollera, a Torroella de Montgrí; segons això, l'illa desaparegué perquè la línia de costa anà avançant sobre el mar fins a engolir-la i, en el present, formaria un turonet a uns vuit-cents metres terra endins. Pella i Forgas (1883) i Schulten (1922) foren els primers que plantejaren la possibilitat d'aquesta identitat. Les excavacions han indicat que a la Fonollera hi hagué una antiga illa, posteriorment integrada a terra ferma, i les troballes parlen d'un nucli habitat des de l'edat del bronze (aprox. 1500 aC) fins a l'època medieval.
Hom ha atribuït a aquest topònim l'origen etimològic de Sant Feliu de Guíxols, però sense cap prova concloent.
Segons cita Ruf Fest Aviè, el cap Celebàntic és el cap de la costa septentrional de Catalunya, no lluny de la ciutat de Gypsela, cosa que ha dut a alguns investigadors ha identificar-lo amb el cap de Begur o amb el cap de Sant Sebastià, i per tant s'identificaria Llafranc amb la ciutat de Gypsela. D'aquí procedeix el nom donat a la principal plaça de Llafranc.[1][2]
El Museu d'Arqueologia de Catalunya publica des de l'any 1976 la revista Cypsela (21 números apareguts fins al 2018) amb «treballs científics de recerca generals sobre la prehistòria i la protohistòria de Catalunya i de la mediterrània occidental fins al final de l'època ibèrica».[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Carrer del Celebàntic». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 21 octubre 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Plaça del Promontori». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 2 febrer 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Arxiu de la revista Cypsela». [Consulta: 2 novembre 2019].
Bibliografia[modifica]
- Josep Pella i Forgas Historia del Ampurdán Barcelona: Lluís Tasso i Serra, 1883
- Ruf Fest Aviè, edit. d'Adolf Schulten Avieni Ora maritima: periplus Massiliensis saec. VI. a. C. adiunctis ceteris testimoniis anno 500 a.C. antiquioribus [Fontes Hispaniae Antiquae, I] Barcelona: Bosch; Berlín: Weidmannsche, 1922 (Segona edició Avieno ora marítima : Periplo Massaliota del siglo VI a. de J.C. Barcelona: Bosch, 1955)
- Esteva i Cruañas, Lluís; Badia i Homs, Joan; Recasens Pujol, Albert «Otra vez La Fonollera y la ubicación de Cypsela como consecuencia de nuestros hallazgos» (en castellà). Revista de Palafrugell, 10, 1966, pàg. 2-8.
- Papers del Montgrí 4 (1985), dedicat monogràficament a La Fonollera
