Es tracta d'una casa entre mitgeres dividida en dos habitatges diferents, però que per estructura sembla que en principi n'era només un. Consta només de planta, amb molt poca alçada, i un pis. La coberta és a doble vessant. El mur és de maçoneria a la planta baixa, sobresortint visiblement a l'exterior pel seu major gruix. En aquest nivell s'obren dues portes, una allindanada i l'altra d'arc escarser possiblement de maó.[1]
A nivell del pis, tant a la façana com en el lateral ara visible, és de maó ordinari posat de cantell, amb un pilar central de maó pla posat com a reforç i que és clarament visible a l'exterior. Per al pis només s'obren a l'exterior dues finestres grans allindanades. A la teulada, els caps de les bigues, sense cap mena de treball, formen un voladís que permet veure l'estructura de llistons de fusta prims posats sobre els cabirons per a sostenir les rajoles que a la vegada sostindran les teules. A l'extrem del ràfec, una banda de casa conserva les teules de canal que recollien l'aigua de la pluja.[1]
Malgrat trobar-se en el bell mig del barri jueu de la ciutat medieval, es tracta d'una construcció relativament moderna, possiblement de les darreries del segle xix o principis del XX. El seu interès rau en el fet que és una de les poques construccions que no han estat modernament modificades ni en la distribució interior ni a la façana. Representa el tipus d'habitatge popular de l'època a la comarca, enfront de les construccions d'altres barris com el de la catedral, més conformes amb l'estructura que predominava en els nuclis de poblament grans.[1]
.JPG)
