Haitaïta-(La)
 Haitaïta-(La) | |
|---|---|
| Fórmula química | LaU4+Fe3+₂(Ti13Fe2+₄Fe3+)O38 |
| Epònim | Haita town (en)   |
| Localitat tipus | Haita, Comtat de Miyi, Panzhihua, Sichuan, República Popular de la Xina |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 10,3678(5) Å; c = 20,839(1) Å |
| Grup puntual | 3 - romboedral |
| Grup espacial | r3 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2019-033a |
| Any d'aprovació | 2021 |
| Símbol | Hti-La |
| Referències | [1] |
La haitaïta-(La) és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la crichtonita. Rep el nom del poble d'Haita, a la República Popular de la Xina, la seva localitat tipus. El sufix modificador indica que el lantà és la terra rara predominant.
Característiques[modifica]
La haitaïta-(La) és un òxid de fórmula química LaU4+Fe3+₂(Ti13Fe2+₄Fe3+)O38. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2021, sent publicada en el mes de juliol de 2022.[2] Cristal·litza en el sistema trigonal.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a la col·lecció mineralògica del Museu Geològic de la Xina, a Beijing (República Popular de la Xina), amb el número de catàleg: m13859.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la ciutat xinesa de Haita, situada al comtat de Miyi (Panzhihua, Sichuan), on es troba en forma d'agregats negres opacs de mida centimètrica. També ha estat descrita a la pedrera Åmot, a la localitat noruega de Modum (comtat de Viken). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ «Haitaite-(La)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 març 2022].
- ↑ Wang, Fenggang; Fan, Guang; Li, Ting; Ge, Xiangkun; Wu, Yu; Wang, Tao; Yao, Jian «Haitaite‐(La), LaU 4+ Fe 3+ 2 (Ti 13 Fe 2+ 4Fe 3+) Σ18 O 38, a New Member of the Crichtonite Group». Acta Geologica Sinica - English Edition, 96, 6, desembre 2022, pàg. 2007–2014. DOI: https://doi.org/10.1111/1755-6724.14991 [Consulta: 2 abril 2023].