Harry Gruyaert

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHarry Gruyaert
Biografia
Naixement25 agost 1941 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Anvers (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Floruit1981 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFotografia i càmera de cinema Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófotògraf, director de fotografia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Agència Magnum (1981–) Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 2282172 Modifica el valor a Wikidata

Harry Gruyaert (Bèlgica, 1941) és un fotògraf belga establert a París. Va estudiar a l'École de cinéma et de télévision de Brussel·les del 1960 al 1963. Durant gairebé trenta anys, fotografia les subtils variacions cromàtiques de la llum oriental i occidental, de Bèlgica al Marroc i de l'Índia a Egipte. Lluny de complaure’s en un exotisme estereotipat, la seva visió de les contrades llunyanes arrossega l'espectador a atmosferes particulars i una mica impenetrables. Vinculat al procediment cibachrome, Gruyaert ha optat recentment pel revelat digital per reproduir millor la riquesa de les ombres de les seves pel·lícules, i per acostar-se al seu principal objectiu, que és permetre que el color afirmi la seva pròpia existència. És membre de l'agència Magnum Photos des del 1981.

selecció d'exposicions[modifica]

  • 2006, Fundación Caixa Galicia, Lugo i Vigo, Espanya
  • 2003, Rencontres Internationales de la Photographie, Arles, França
  • 1990, Canal de Isabel II, Madrid, Espanya
  • 1986, Palais de Tokyo, París, França
  • 1980, Palais des Beaux-Arts, Brussel·les, Bèlgica
  • 1976, International Center of Photography, Nova York, Estats Units

selecció de llibres[modifica]

  • TV Shots, Steidl, Alemanya, 2007
  • Photo Poche, Actes Sud, França, 2006
  • Rivages, Textuel, França, 2003
  • Made in Belgium, Nathan/Delpire, França, 2000
  • Morocco, Schirmer & Mosel, Alemanya, França, Estats Units, 1990
  • Lumières Blanches, Centre National de la Photographie, França, 1986[1]

Referències[modifica]

  1. «Harry Gruyaert». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].