Hedenbergita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralHedenbergita

Hedenbergita
Fórmula químicaCaFeSiO
EpònimAnders Ludvig Hedenberg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.09.DA.15
Nickel-Strunz 9a ed.9.DA.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/F.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana65.1.3a.2 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·límassiu, cristalls prismàtics, fibrós, radial, acicular
Grup espacialgrup espacial C2/c Modifica el valor a Wikidata
Massa molar248,09 gm
Colormarró, verd, negre, verd marronós
Maclessimples i polisintètiques a {100} {010}
Exfoliacióbona a {110}
Fracturairregular, concoidal
Tenacitatfràgil
Duresa5,5 a 6,5
Lluïssorvítria, mat, resinosa
Color de la ratllablanca, gris
Diafanitattransparent o opaca
Densitat3,56g/cm³
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,699 - 1,739 nβ = 1,705 - 1,745 nγ = 1,728 - 1,757
Birefringènciaδ = 0,029
Pleocroismefeble
Dispersió òpticar > v forta
Fluorescènciano en té
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1988 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolHd Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

L'hedenbergita, CaFeSiO₆, és un mineral del subgrup dels clinopiroxens que cristal·litza en el sistema monoclínic. És molt rar trobar el mineral com a fase pura en estat natural, ja que la gran majoria de cops es troba amb impureses. Va ser anomenat el 1819 per M.A.Ludwig Hedenberg, qui fou el primer a classificar l'hedenbergita com a mineral. L'hedenbergita es troba principalment en roques metamòrfiques de contacte riques en ferro; també es pot trobar tant en condrites com en skarns (roques metamòrfiques calcosilicatades). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a Can Llavor i a l'aflorament del Puig del Pedró, tots dos indrets a Susqueda.[3]

Propietats[modifica]

Cristalls d'hedenbergita de fins a 9 cm amb granat

La duresa de l'hedenbergita a l'escala de Mohs oscil·la entre 5 i 6. Presenta dues direccions d'exfoliació (exfoliació típica dels piroxens) que es tallen entre si tot formant angles de 90 graus. Presenta fractura concoidal. El color pot variar des de negre a marró o verd amb una lluïssor que pot oscil·lar entre vítria, resinosa o mat. L'hedenbergita forma solució sòlida amb el diòpsid i l'augita (l'hedenbergita és el més ric en ferro dels tres minerals que formen la solució).

Composició i estructura[modifica]

Diagrama dels piroxens

El diagrama dels piroxens esquematitza les composicions dels piroxens presents en roques ígnies, com el diòpsid, l'hedenbergita, l'enstatita i la ferrosilita.[4] Les principals diferències en la composició es troben en el contingut de calci, magnesi i ferro.

L'hedenbergita a la natura[modifica]

L'hedenbergita a les condrites[modifica]

Les condrites són un tipus de meteorit que ha patit una petita alteració per fos o una diferenciació des de la formació del sistema solar. Un dels meteorits condrítics més ben estudiats és el meteorit Allende. L'hedenbergita es va trobar en el meteorit Allende associada amb minerals com la sodalita i la nefelina.[5]

L'hedenbergita als skarns[modifica]

L'hedenbergita també és trobada als skarns. Un skarn és una roca metamòrfica formada per l'alteració dels minerals originals per fenòmens hidrotermals.

Dipòsits i jaciments on es troba[modifica]

Els jaciments d'hedenbergita es troben per tot el món, tot i que generalment en llocs on s'hagin donat les condicions de metamorfisme adequades. Els jaciments on apareixen bons exemplars són bastant escassos. Són d'especial menció els jaciments de la Toscana i de l'Illa d'Elba a Itàlia; el de Broken Hill a Nova Gal·les del Sud, Austràlia; Obira al Japó i Arendal a Noruega.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hedenbergita
  1. [enllaç sense format] http://www.mindat.org/min-1842.html
  2. [enllaç sense format] http://www.webmineral.com/data/Hedenbergite.shtml
  3. Clapés, Lluís «CAN LLAVOR (SERRAT DEL TORN): UN JACIMENT ESTRATIFORME AL MASSÍS DE LES GUILLERIES». Infominer, 2015-2, 63, 2015, pàg. 8-12 [Consulta: 28 novembre 2023].
  4. Lindsley D. H. and Munoz J. L. (1969) Solidus Relations Along The Join Hedenbergite – Ferrosilite. American Journal of Science. Vol. 267-A, pp. 295-324
  5. Kimura, M., Ikeda, Y. Anhydrous Alterations of the Allende Meteorite in the Solar Nebula II: Alkali-Ca Exchange Reactions and Formation of Nepheline, Sodalite and Ca-rich Phases in Chondrules. Proc. NIPR Symp. Antarct. Meteorites, 8, 123-138, 1995.