Heinrich Greinacher
 (1914)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 maig 1880 Sankt Gallen (Suïssa) |
| Mort | 17 abril 1974 (93 anys) Berna (Suïssa) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Ginebra Universitat Humboldt de Berlín |
| Director de tesi | Emil Warburg |
| Activitat | |
| Camp de treball | Físic, física i física experimental |
| Ocupació | físic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Berna, catedràtic (1924–1952) Universitat de Zúric, professor titular (1916–1924) Universitat de Zúric, Privatdozent (1907–1916) |
| Obra | |
Obres destacables | |
Heinrich Greinacher (Sant Gall, 31 de maig de 1880 - Berna, 17 d'abril de 1974) va ser un físic suís. Es considera un experimentador original i és el desenvolupador del magnetró i del multiplicador de Greinacher ..
Greinacher era l'únic fill del mestre sabater Heinrich Greinacher i la seva esposa Pauline, nascuda a Münzenmayer. Va anar a l'escola a Sant Gall i va estudiar física a Zúric, Ginebra i Berlín. També es va formar com a pianista al Conservatori Superior de Música de Ginebra. Originalment ciutadà alemany, es va naturalitzar el 1894 com a ciutadà suís. A Berlín, Greinacher va assistir a les conferències de Max Planck i es va doctorar el 1904 amb Emil Warburg. Va fer la seva habilitació el 1907 a la Universitat de Zúric i, el 1912, es va traslladar permanentment a Zuric. Del 1924 al 1952, va ser professor titular de Física Experimental a la Universitat de Berna i director de l'Institut Físic (abans Physics Cabinett).
El 1912, Greinacher va desenvolupar el magnetró i va fer una descripció matemàtica fonamental d’aquest tub.[1][2] El 1914 va inventar el multiplicador Greinacher (un circuit rectificador per duplicar la tensió).[3] El 1920, va generalitzar aquesta idea a un multiplicador de voltatge en cascada i va desenvolupar mètodes de detecció de partícules carregades (comptador proporcional, comptador d’espurnes).[4] Als anys 30, mitjançant un multiplicador d’estil Greinacher inventat independentment per investigar nuclis atòmics, els investigadors britànics Cockroft i Walton van descobrir la radioactivitat artificial .
Greinacher es va casar dues vegades: el 1910 amb l'alemanya Marie Mahlmann, amb qui va tenir dos fills, i de nou el 1933 amb Frieda Urben des d'Inkwil.
Fundació[modifica]
El 1988 es va establir una fundació a Berna amb el nom de Heinrich-Greinacher-Stiftung de la finca de la parella Frieda i Heinrich Greinacher. Els ingressos per interessos del capital de la Fundació s’utilitzen per finançar el premi Heinrich Greinacher i per a la promoció de joves investigadors i científics.
Referències[modifica]
- ↑ H. Greinacher (1912) "Über eine Anordnung zur Bestimmung von e/m" (On an apparatus for the determination of e/m), Verhandlungen der Deutschen Physikalischen Gesellschaft, 14 : 856–864.
- ↑ "Invention of Magnetron"
- ↑ Physikalische Zeitschrift, <http://babel.hathitrust.org/cgi/pt?id=nyp.33433090815022;view=1up;seq=450>. Greinacher's voltage doubler appears in Fig. 4 on p. 412. He used chemical (electrolytic) rectifiers, which are denoted "Z" (Zellen, cells).
- ↑ Zeitschrift für Physik, doi:10.1007/bf01328615, <https://babel.hathitrust.org/cgi/pt?id=njp.32101065883751;view=1up;seq=205>
Bibliografia[modifica]
- Negotiations of the Swiss Society of Natural Sciences. Issue 154 (1974), p. 239-251 (with a catalog)
- Hans Erich Hollmann:physics and technology of the ultra-waves. Volume 1 Production ultrakurzwelliger oscillations.
- Heinz Balmer: Heinrich Greinacher zum Abschied. A: Physikalische Blätter. Bd. 30 (1974), Heft 10, S. 463-465