Henri Troyat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHenri Troyat

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Лев Асланович Тарасов Modifica el valor a Wikidata
1r novembre 1911 Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 març 2007 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
17è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montparnasse, 2 Modifica el valor a Wikidata
Seient 28 de l'Acadèmia Francesa
21 maig 1959 – 2 març 2007
← Claude FarrèreJean-Christophe Rufin → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicArmenis Modifica el valor a Wikidata
Formaciólycée Pasteur de Neuilly-sur-Seine Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFicció literària Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, guionista, historiador, biògraf Modifica el valor a Wikidata
Activitat1935 Modifica el valor a Wikidata –  2007 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereAssaig, biografia, obra de teatre, novel·la i povest Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaHenri Troyat Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Lloc webhenritroyat.fr Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0873935 Allmovie: p114616 TMDB.org: 572396
Goodreads author: 33200 Find a Grave: 18248811 Modifica el valor a Wikidata

Henri Troyat, (Moscou, 1 de novembre de 1911 - París, 2 de març de 2007)[1] nascut Lev Aslànovitx Taràssov, rus: Лев Асланович Тарасов, en armeni Թորոսյան Լևոն Ասլանի, Levon Aslan Torossian, fou un escriptor, historiador i biògraf francès d'origen rus.[2]

La família Taràssov provenia dels txerkessogai, és a dir, els armenis circassians (armenis de les muntanyes), que vivien a les muntanyes caucàsiques en estreta amistat amb les tribus circassianes.[3]Segons Troyat, els oficials tsaristes, havent russificat el cognom original de la família (Toros), i l'havien convertit en Taràssov.[3]

Després de la Revolució Socialista d'Octubre, la família Taràssov va fugir a Kislovodsk, a la finca familiar anomenada "Kars", i després de Novorossisk va anar a Constantinoble. Des de Turquia, els Taràssov se'n va anar a França, i s'establiren a París, on Henry, amb vuit anys va ingressar en el Liceu Pasteur.

Va guanyar el seu primer premi de novel·la popular als 24 anys i l'any 1938 va ser guardonat amb el prestigiós Premi Goncourt per la seua novel·la "L'Aranya". Va publicar més de 60 llibres, entre novel·les i biografies. Entre les biografies més destacables es troben les d'Anton Txékhov, Pere el Gran, Caterina la Gran, Rasputin, Ivan el Terrible i Lev Tolstoi.

Fou membre de l'Acadèmia Francesa des de l'any 1959.[4]

Novel·les[modifica]

  • Faux jour (1935)
  • Le Vivier (1935)
  • Grandeur nature (1936)
  • La Clef de voûte (1937)
  • Le Pain de l'étranger (1938)
  • L'Araigne (Premi Goncourt, 1938)
  • La Fosse commune (1939)
  • Le Jugement de Dieu (1941)
  • Le Mort saisit le vif (1942)
  • Du Philanthrope à la Rouquine (1945)
  • La Signe du taureau (1945)
  • Les Ponts de Paris (1946)
  • Les Vivants, pièce en trois actes (1946)
  • Tant que la terre durera, t. I (1947)
  • Le Sac et la Cendre, Tant que la terre durera, t. II (1948)
  • La Case de l'oncle Sam (1948)
  • Sébastien, pièce en trois actes (1949)
  • Étrangers sur la terre, Tant que la terre durera, t. III (1950)
  • Le Tête sur les épaules (1951)
  • L'Étrange Destin de Lermontov (1952)
  • La Neige en deuil (1952)
  • Les Semailles et les Moissons, t. I (1953)
  • De Gratte-ciel en cocotier (1955)
  • Amélie, Les Semailles et les Moissons, t. II (1955)
  • La Maison des bêtes heureuses (1956)
  • Sainte Russie, souvenirs et réflexions suivi de l'Assassinat d'Alexandre II (1956)
  • Les Semailles et les moissons, t. III (1956)
  • Tendre et Voliente Elisabeth, Les Semailles et les moissons, t. IV (1957)
  • La Rencontre, Les Semailles et les moissons, t. V (1958)
  • Naissance d'une Dauphine (1958)
  • La Vie quotidienne en Russie au temps du dernier tsar (1959)
  • La Lumière des justes. Tome I : Les Compagnons du Coquelicot. (1959)
  • La Lumière des justes. Tome II : La Barynia. (1960)
  • La Lumière des justes. Tome III : La Gloire des vaincus. (1961)
  • La Lumière des justes. Tome IV : Les Dames de Sibérie. (1962)
  • La Lumière des justes. Tome V : Sophie ou la fin des combats. (1963)
  • Une extrême amitié (1963)
  • Le Geste d'Eve (1964)
  • Les Eygletière, t. I (1965)
  • La Faim des lionceaux, Les Eygletière, t. II (1966)
  • La Malandre, Les Eygletière, t. III (1967)
  • Les Héritiers de l'avenir. Tome I : Le Cahier.(1968)
  • Les Héritiers de l'avenir. Tome II : Cent un coups de canon. (1969)
  • Les Héritiers de l'avenir. Tome III : L'Éléphant blanc. (1970)
  • La Pierre, la feuille et les ciseaux (1972)
  • Anne Prédaille (1973)
  • Le Moscovite, t. I (1974)
  • Les Désordres secrets, Le Moscovite, t. II (1974)
  • Les Feux du matin, Le Moscovite, t. III (1975)
  • Un si long chemin (1976)
  • Le Front dans les nuages (1976)
  • Grimbosq (1976)
  • Le Prisonnier n°1 (1978)
  • Viou (1980)
  • Le Pain de l'étranger (1982)
  • La Dérision (1983)
  • Marie Karpovna (1984)
  • Le Bruit solitaire du cœur (1985)
  • À demain, Sylvie (1986)
  • Gorki (1986)
  • Le Troisième Bonheur (1987)
  • Toute ma vie sera mensonge (1988)
  • La Gouvernante française (1989) - en català: La institutriu francesa
  • La Femme de David (1990)
  • Aliocha (1991) - en català: Alioixa
  • La Fille de l'écrivain (1991)
  • Youri (1992)
  • Le Chant des insensés (1993)
  • Le Marchand de masques (1994)
  • Le Défi d'Olga (1995)
  • Votre très humble et très obéissant serviteur (1996)
  • L'Affaire crémonnière (1997)
  • Le Fils du Satrape (1998))
  • Namouna ou la chaleur animale (1999)
  • La Ballerine de Saint Petersbourg (2000)
  • La Fille de l'écrivain (2001)
  • L'Étage des bouffons (2002)
  • La Fiancée de l'ogre (2004)
  • La Baronne et le musicien (2004)
  • La Traque (2006)

Referències[modifica]

  1. Segons l'Acadèmia Francesa la mort es produí el 2 de març, altres fonts citen el 4 de març
  2. «Henri Troyat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 (rus) Henri Troyat, Моя столь длинная дорога — Эксмо, 2005
  4. Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henri Troyat