Hernán Zin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHernán Zin
Biografia
Naixement22 setembre 1971 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, director de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm2569358 Allmovie: p796446 TMDB.org: 1208929
Facebook: HernanZin22 Twitter (X): hernanzin Instagram: hernanzin Modifica el valor a Wikidata

Hernán Rodrigo Zin (Buenos Aires, 1971) és un reporter de guerra, escriptor i cineasta ítalo-argentí. Llicenciat en relacions internacionals, recorre el món dirigint documentals, escrivint reportatges i llibres. Centra la seva labor en pobresa, drets humans i conflictes armats.[1][2] Les seves últimes quatre pel·lícules documentals han estat estrenades a Netflix per a tothom.[3]

Ha treballat a més de 80 països [4]d'Àfrica, Amèrica Llatina, Europa i Àsia,[5] i va viure durant tres anys a Calcuta. Des de 1998 resideix en Madrid arran del documental Vida y muerte en la estación de Calcuta, que va rodar en 1997 al costat del músic Nacho Cano.

És fill del senador italià Claudio Zin i ex parella de la cantant Bebe.[6]

Trajectòria periodística[modifica]

Als 21 anys va començar a escriure en el periòdic El Cronista Comercial com a enviat especial al Caire i Pequín.[7] Des de llavors, ha publicat els seus reportatges en mitjans com El País, El Mundo, Rolling Stone, Esquire, Clarín, El Correo, La Nación, Interviú, Internatzionale, ABC, La Voz de Galicia, Siete Leguas.[8]

Entre 2006 i 2015 [9] realitza per al diari 20 Minutos un recorregut pels principals conflictes armats del segle XXI; un bloc, sota el títol Viaje a la guerra, que pretén donar veu a les víctimes dels conflictes armats i que ho ha portat a llocs com Congo, Somàlia, Afganistan, Gaza, Líban, Sudan, Uganda, Ruanda, Brasil, Kenya, Bòsnia i Hercegovina.[10]

Ha col·laborat en ràdio i televisió amb Cadena Ser, Radio Nacional de España, BBC Mundo, Canal Plus.[11] Entre 2011 i 2015 va treballar com a cambra i productor al costat de Jon Sistiaga per a Canal Plus. Junts van rodar reportatges a l'Afganistan, Somàlia, Kenya, Tanzània, Hondures, l'Argentina, Ruanda i l'Índia.[12] Treball pel qual reben el Premi Ondas i dues nominacions als Premis Iris.[13] Quan rodaven "Entre barras bravas" foren brutalment agredits pels ultres del club Independiente.[14]

Documentals[modifica]

  • Morir para contar (2018). Escrita, producida y dirigida por Zin, esta película da voz a los principales reporteros de guerra de los últimas décadas en España[15][16]Premi a millor documental al Festival de Mont-real i a la Seminci. Netflix l'estrena al maig de 2019 per a tothom.[17][18]
  • Lucha de Gigantes (2018). Documental sobre la fam al món dirigida per Hernán Zin i produïda per Emilio Aragón Álvarez. Amb música d'Antonio Vega, l'estrena Movistar Plus.[19]
  • Nacido en Siria (2017). Documental dirigida, filmada i escrita por Zin. Produïda per Zin i Olmo Figueredo. Nominada a millor documental als Premis Goya.[20][21][22]
  • 10 años con Bebe (2016). Documental estrenat al Festival de Màlaga sobre la vida de la cantant Bebe.[23] Escrita, produïda y dirigida per Zin en coproducció amb Movistar Plus i Canal Extremadura. Nominada al Grammy Llatí en 2016.
  • Matadoras (2015). Documental dirigit i produït per Zin sobre la dona en el toreig i especialment la vida d'Ángela Hernández, la dona que es va enfrontar a Franco perquè les dones poguessin torejar. En coproducció amb Televisió Espanyola.[24]
  • 10 Elefantes (2015). Curt documental produït, filmat i dirigit per Zin sobre la matança d'elefants a Àfrica.
  • Nacido en Gaza (2014). Pel·lícula documental dirigida, filmada i escrita per Zin. Produïda per Zin, Bebe, Olmo Figueredo i Jon Sistiaga, segueix la vida deu nens palestins de la Franja de Gaza durant la incursió militar israeliana Marge Protector.[25][26] Nominada a Millor Documental als Premis Goya i als Premis Platí.[27][28]
  • La guerra contra las mujeres (2013). Pel·lícula documental escrita, produïda i dirigida per Zin que aborda el tema de la violació com a arma de guerra. Va ser rodat durant 3 anys a Sudan, Congo, Ruanda, Bòsnia Hercegovina, Kenya i Uganda. El tema principal, "César debe morir" el van compondre Bebe i Zin, i produït per Carlos Jean[29][30]
  • Quiero ser Messi (2013). Pel·lícula documental escrita, dirigida i produïda per Zin que mostra el costat més fosc de la reeixida pedrera del futbol argentí: els abusos que sofreixen els nens en mans d'agents sense escrúpols o dels seus propis pares.[31] Fou estrenat a Espanya per Televisió Espanyola i a Amèrica per National Geographic Channel.[32][33]
  • Mujeres que cambian el mundo (2011). Sèrie de curts documentals sobre dones extraordinàries que han transformat la realitat social al seu voltant a l'Afganistan, l'Índia, l'Argentina, Kenya i Etiòpia.
* Villas Misèria (2009). Dirigit, filmat i escrit per Zin, mostra la vida en barris de barraques d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. En els tres anys de rodatge, cinc dels seus protagonistes van morir a conseqüència de la pobresa i la violència. La locució la va fer l'actor José Coronado. Es va estrenar al Canal Odisea.[34]

Llibres[modifica]

  • Querida guerra mía (2018 ed. La esfera de los libros). Novel·la en la qual Zin descriu amb humor l'absurd de la guerra.[35]
  • Llueve sobre Gaza (2007 Ediciones B). Denúncia el sofriment dels civils palestins en la Franja de Gaza durant l'operació militar Pluja d'Estiu, impulsada pel govern d'Ehud Ólmert.[36]
  • La libertad del compromiso (2005 ed. Plaza Janés). Descriu la peripècia vital de set persones que ho van deixar tot per a lluitar per un món més jus.[37]
  • Helado y patatas fritas (2003 ed. Plaza Janés) a punta de llança d'un ambiciós projecte que va permetre portar a la presó a Cambodja a diversos pederastes europeus.[38]
  • Un voluntario en Calcuta (2002 ed. Temas de hoy). Retrata a través de relats breus la pobresa a la ciutat índia.

Fotografia[modifica]

A més dels textos, Hernán Zin és autor de les fotografies que apareixen en els seus reportatges en mitjans com El País o Rolling Stone. Ha realitzat diverses exposicions de la seva obra a Espanya:[39]

  • La vida bajo el monzón en Calcuta (2001)
  • La situación de las niñas en el mundo (2005)
  • Mujeres que cambian el mundo (2006)
  • El mundo desde un barrio de chabolas (2008)

Premis i Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Hernán Zin: un argentino que vive entre guerras y tragedias Arxivat 2012-03-04 a Wayback Machine., Perfil, 17 de marzo de 2009.
  2. ↑ Hernán Zin, periodista y autor del documental Villas Miseria, El País, 9 de octubre de 2009.
  3. ↑ De 2019, 17 De Mayo. «Netflix estrena en más de 100 países "Morir para contar", el documental de Hernán Zin sobre corresponsales de guerra» (en castellà). Infobae. [Consulta: 23 octubre 2019].
  4. ↑ Tigres, Tres Tristes. «Hernán Zin» (en castellà). La esfera de los libros. [Consulta: 23 octubre 2019].
  5. ↑ «Los periodistas tenemos que dar voz a los más débiles» Arxivat 2014-10-24 a Wayback Machine., La Voz de Galicia, 26 de novembre de 2005.
  6. ↑ «Bebe: «Todavía me subo a los árboles»» (en castellà). El Correo, 15-07-2017. [Consulta: 23 octubre 2019].
  7. ↑ De 2017, 24 De Julio. «El argentino Hernán Zin es el documentalista más premiado de los últimos años en España» (en castellà). Infobae. [Consulta: 23 octubre 2019].
  8. ↑ Tigres, Tres Tristes. «Hernán Zin» (en castellà). La esfera de los libros. [Consulta: 23 octubre 2019].
  9. ↑ «Viaje a la guerra» (en castellà -es). Viaje a la guerra. [Consulta: 23 octubre 2019].
  10. ↑ «Viaje a la guerra» (en castellà). Viaje a la guerra. [Consulta: 23 octubre 2019].
  11. ↑ «Hernán Zin: Adiós a la guerra - Influencers». www.clubinfluencers.com. [Consulta: 23 octubre 2019].
  12. ↑ , <http://www.movistarplus.es/ficha/reportajes-jon-sistiaga?tipo=E&id=1106856>
  13. ↑ «Los famosos televisivos desfilan por la alfombra roja de los Premios Iris». La Vanguardia. [Consulta: 23 octubre 2019].
  14. ↑ Las 'barras bravas' de Argentina agreden a Hernán Zin y Jon Sistiaga, El Economista, 12 de abril de 2012
  15. ↑ , <https://www.filmaffinity.com/es/film191900.html>
  16. ↑ SER, Cadena. «"He llorado muchísimo pero también me he sentido muy útil para esa gente"» (en castellà). Cadena SER, 04-04-2018. [Consulta: 23 octubre 2019].
  17. ↑ Belinchón, Gregorio «El infierno de la guerra, el dolor de volver a casa» (en castellà). , 19-10-2018 [Consulta: 23 octubre 2019].
  18. ↑ Razón, La. «Hernán Zin: «No existe sufrimiento mayor que la guerra»» (en castellà -es). www.larazon.es, 22-10-2018. [Consulta: 23 octubre 2019].
  19. ↑ «Movistar+». www.movistarplus.es. [Consulta: 23 octubre 2019].
  20. ↑ «Nacido en Siria, siete niños para sacarle los colores a Europa. Noticias de Cultura». [Consulta: 27 desembre 2016].
  21. ↑ «Hernán Zin: “‘Nacido en Siria' está vendido ya a 22 países y hemos contado con compañeros de viaje muy potentes en la producción”». , 05-12-2016 [Consulta: 27 desembre 2016].
  22. ↑ País, Ediciones El «Los niños sirios que vagan por Europa». , 07-11-2016 [Consulta: 27 desembre 2016].
  23. ↑ «ANDALUCÍA.-Málaga.- Cultura.- Festival.- '10 años con Bebe', un documental para». [Consulta: 14 setembre 2016].
  24. ↑ RTVE, PRENSA. «'Tendido Cero' emite el documental 'Matadoras'» (en castellà). RTVE.es, 19-01-2018. [Consulta: 23 octubre 2019].
  25. ↑ ‘2014. Nacido en Gaza', niños bajo las bombas
  26. ↑ Entrevista a Hernán Zin y Jon Sistiaga: Nacido en Gaza, Revista HSM, 18 de diciembre de 2014.
  27. ↑ La guerra contada por los niños, Infolibre, 30 de enero de 2015
  28. ↑ Los "Oscar" de habla hispana, El País, 9 de marzo de 2015
  29. ↑ «2014. Nacido en Gaza » Premios Goya 2016». www.premiosgoya.com. [Consulta: 14 setembre 2016].
  30. ↑ Documentos TV. "La guerra contra las mujeres", RTVE, 17 de agosto de 2014
  31. ↑ Hernán Zin: "En el fútbol argentino los niños son una mercancía", ABC, 26 de setembre de 2012
  32. ↑ "Quiero ser Messi". Claroscuros de la 'fábrica' del fútbol argentino, RTVE, 23 de setembre de 2013
  33. ↑ El frustrado sueño de ser como Messi, El Nuevo Herald, 30 de juliol de 2014
  34. ↑ Villas Miseria: Periodismo Puro, radiocable.com, 10 de octubre de 2009.
  35. ↑ «El humor en tiempos de guerra» (en castellà -es). [Consulta: 22 maig 2018].
  36. ↑ La lluvia de críticas del último libro de Hernán Zin 'empapa' al Gobierno de Israel, El Mundo, 7 de junio de 2007.
  37. ↑ Zin cuenta cómo se puede cambiar el mundo con el esfuerzo individual Arxivat 2013-11-29 a Wayback Machine., La Voz de Galicia, 16 de marzo de 2005.
  38. ↑ El periodista cazapederastas, El Mundo, 4 de julio de 2003.
  39. ↑ La muestra "El mundo desde un barrio de chabolas" llega al Aeropuerto de Zaragoza, Soitú, 22 de gener de 2009.
  40. ↑ «‘Dying to Tell' (‘Morir Para Contar'): Film Review» (en anglès). The Hollywood Reporter. [Consulta: 23 octubre 2019].
  41. ↑ Sardá, Juan. «La Seminci muestra el buen momento del documental español | El Cultural» (en castellà). [Consulta: 23 octubre 2019].
  42. ↑ «Estos son los guanyadores de los Premis Platino 2017» (en castellà -es). TNTLA. Arxivat de l'original el 2020-02-03. [Consulta: 25 gener 2018].
  43. ↑ «2016. Nacido en Siria » Premis Goya 2017». www.premisgoya.com. [Consulta: 27 desembre 2016].[Enllaç no actiu]
  44. ↑ «La Academia de Televisión otorga el Premi Iris a Nacido en Siria, participado por Canal Sur» (en castellà). [Consulta: 22 maig 2018].
  45. ↑ «Nominados a los Premis José María Forqué 2017». [Consulta: 27 desembre 2016].
  46. ↑ «'Truman', de Cesc Gay, triunfa en los Premis Forqué». El Huffington Post. [Consulta: 14 setembre 2016].
  47. ↑ «Latin Grammys 2016 Nominations: See the Full List». [Consulta: 22 setembre 2016].
  48. ↑ «Nacido en Gaza, los Goya 2015». www.premios-cine.com. [Consulta: 14 setembre 2016].
  49. ↑ SensaCine. «Guanyadores de los Premis Platino 2015». [Consulta: 14 setembre 2016].
  50. ↑ «Film on Syrian migrants wins Al Jazeera Golden Award». [Consulta: 14 setembre 2016].
  51. ↑ Local freelance cameramen dominate Rory Peck shortlist Arxivat 2015-09-28 a Wayback Machine., Televisual, 9 de septiembre de 2015.
  52. ↑ , <http://www.actualidadcine.com/nominaciones-del-circulo-de-escritores-cinematograficos-2015/>
  53. ↑ País, Ediciones El «'No les votes', nominada a los premis BOBs». , 22-03-2011 [Consulta: 27 desembre 2016].
  54. ↑ [Enllaç no actiu], ADN, 31 de mayo de 2010.
  55. ↑ La ATV premia al periodista argentino Hernán Zin por su labor de denuncia social, El Mundo, 1 de junio de 2010.
  56. ↑ "El periodista es irreemplazable, Público, 8 de junio de 2010.
  57. ↑ País, Ediciones El «Televisión Española y 'Águila Roja' copan los Premis de la Academia». , 10-06-2010 [Consulta: 27 desembre 2016].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hernán_Zin&oldid=32311696»