Hexahidrita
 Hexahidrita | |
|---|---|
 Cristalls blanquinosos d'hexahidrita sobre schröckingerita de color verd  | |
| Fórmula química | MgSO₄·6H₂O |
| Epònim | sis i Hidrat |
| Nom IUPAC | sulfat de magnesi—aigua (1/6) |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 07.CB.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.05 |
| Dana | 29.6.8.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | rarament cristalls bons; de vegades tabular gruixuda en {001}; també delicades fibres aciculars |
| Estructura cristal·lina | a = 24.44Å, b = 7.21Å, c = 10.11Å, β = 98.28° |
| Color | blanc, verd clar |
| Exfoliació | perfecta en {100} |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | nacrada |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 1,76 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.426 nβ = 1.453 nγ = 1.456 |
| Birefringència | δ = 0,030 |
| Angle 2V | mesurat: 38°, calculat: 36° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Hhy |
| Referències | [1] |
L'hexahidrita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany i dona nom al grup de l'hexahidrita de minerals.[2] Va ser anomenada l'any 1911 per Robert Angus Alister Johnston, en al·lusió al nombre de molècules d'aigua (hexa, sis, i hidro, aigua) que conté.
Característiques[modifica]
L'hexahidrita és un sulfat de magnesi amb sis molècules d'aigua de fórmula química MgSO₄·6H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic, rarament en cristalls ben formats. Pot cristal·litzar en delicades fibres asiculars o en cristalls tabulars gruixuts. La seva duresa a l'escala de Mohs va de 2 a 2,5. Es pot deshidratar a starkeyita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hexahidrita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiita.
Formació i jaciments[modifica]
Es forma per deshidratació de l'epsomita; com eflorescències sobre exposicions de roca magnèsica i en explotacions a les mines; com espeleotemes en coves; pot ser trobada com un precipitat per evaporació en llacs i sòls salins.[3] Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcita, epsomita, niahita, sideròtil i starkeyita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines d'Alum de La Vilella Alta (Priorat), al terme municipal de Rajadell (Bages),[4] a Asp (Vinalopó Mitjà)[5] i a Oriola (Baix Segura).[6]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hexahidrita |
- ↑ «Hexahydrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 febrer 2015].
- ↑ «Hexahydrite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 febrer 2015].
- ↑ «Hexahydrite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 24 febrer 2015].
- ↑ Mata i Perelló, Josep M. «Nous minerals catalans». Mineralogistes de Catalunya, 1, 9, juliol 1980, pàg. 22-23 [Consulta: 5 desembre 2023].
- ↑
- ↑ Grossi, D. Benavente, C. Pla, J. M. Elena-Carbonell, Y. Spairani, C. M. «Intensive damage due to salt crystallisation by rising damp in the Colegio Santo Domingo of Orihuela (Spain)». Conserving Cultural Heritage, 2018. DOI: http://dx.doi.org/10.1201/9781315158648-69 [Consulta: 5 desembre 2023].