Vés al contingut

Hipercà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Hipercà és una classe hipotètica de cicló tropical extrem que es podria formar si la temperatura de l'oceà arribés al voltant dels 50 °C; 15 °C més que la temperatura més càlida registrada en un oceà.[1] Aquest increment podria presentar-se a causa de l'impacte d'un gran asteroide o cometa, un gran volcà, una erupció supervolcànica o l'escalfament global generalitzat.[2] Existeix certa especulació que diu que una sèrie d'hipercans deguts a l'impacte d'un asteroide gran o un cometa contribuïren a l'extinció dels dinosaures.[3] El terme va ser creat per Kerry Emanuel el 1994 per a designar un hipotètic cicló tropical. El terme va ser creat pel científic americà Kerry Emanuel el 1994 a la Massachusetts Institute of Technology.[4][5]

Descripció física[modifica]

Les mides relatives del tifó Tip, el cicló Tracy i els Estats Units. Un hipercà podria cobrir tot el continent nord-americà.

La velocitat del vent dels hipercans seria de més de 800 km/h i la pressió central de menys de 700 hPa, permetent-los tenir una vida útil molt llarga.[4] Comparativament, el cicló més extens i més intens registrat va ser el Tifó Tip de 1979 que provocà una velocitat del vent de més de 300 km/h i una pressió central de 870 hPa.

Les condicions extremes necessàries per crear un hipercà possiblement podrien produir un sistema fins a la mida de d'Amèrica del Nord, creant marors ciclòniques de 18 metres i un ull de gairebé 300 km de diàmetre. Les aigües podrien mantenir-se prou calentes durant setmanes, permetent que es formessin més d'un hipercà. Els núvols de l'hipercà podria arriba als 30 km a l'estratosfera. Aquesta tempesta intensa també podria danyar la capa d'ozó de la Terra.[4] Les molècules d'aigua a l'estratosfera reaccionarien amb l'ozó per a accelerar la descomposició en O₂ i reduir l'absorció de la llum ultraviolada.

Referències[modifica]

  1. «Temperature of Ocean Water». Windows to the Universe. University Corporation for Atmospheric Research, 31-08-2001. Arxivat de l'original el 2012-03-19. [Consulta: 24 juliol 2008].
  2. Leahy, Stephen. «The Dawn of the Hypercane?». Inter Press Service, 16-09-2005. Arxivat de l'original el 2012-03-19. [Consulta: 24 juliol 2008].
  3. Hecht, Jeff «Did storms land the dinosaurs in hot water?». New Scientist, 1963, 04-02-1995, p. 16 [Consulta: 24 juliol 2008].
  4. 4,0 4,1 4,2 Emanuel, Kerry. «Limits on Hurricane Intensity». Center for Meteorology and Physical Oceanography, MIT, 16-09-1996. [Consulta: 24 juliol 2008].
  5. Emanuel, Kerry; Kevin Speer, Richard Rotunno, Ramesh Srivastava, Mario Molina «Hypercanes: A Possible Link to Global Extinction Scenarios». Journal of Geophysical Research, 100, D7, 22-03-1998, pp. 13755–13765. Arxivat de l'original el 2012-10-02. DOI: 10.1029/95JD01368 [Consulta: 24 juliol 2008]. Arxivat 2012-10-02 a Wayback Machine.