Hipoclorit de potassi

Hipoclorit de potassi
Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	89,927 Da
Estructura química
Fórmula química	ClKO
SMILES canònic	Model 2D; [O-]Cl.[K+]
Identificador InChI	Model 3D

L'hipoclorit de potassi és un compost químic del grup de les sals, constituït per anions hipoclorit ${\ce {ClO-}}$ i cations potassi ${\ce {K+}}$ , la qual fórmula química és ${\ce {KClO}}$ . Només és estable en dissolució.

L'hipoclorit de potassi fou sintetitzat per primera vegada pel químic francès Claude Louis Berthollet (1748-1822) quan cercava un substitut al clor ${\ce {Cl2}}$ , que s'havia demostrat que era un potent blanquejant però el fet de ser gas dificultava el seu ús. Berthollet dissolgué clor en una dissolució de carbonat de potassi ${\ce {K2CO3}}$ i obtingué una dissolució amb propietats blanquejant que contenia hipoclorit de potassi. Aquesta dissolució fou produïda i comercialitzada per l'empresa Javel, als afores de París, el 1788, sota el nom d'aigua de Javel.^[1] Aquesta dissolució és incolora amb un fort olor de clor.^[2] A més de blanquejant, com tots els altres hipoclorits, té propietats desinfectants. Les concentracions comercials que es produeixen són del 10 % i del 12 %.^[3]

Referències[modifica]

↑ Myers, Richard L. (Richard Leroy), 1951-. The 100 most important chemical compounds : a reference guide. Westport, Conn.: Greenwood Press, 2007. ISBN 9780313080579.
↑ PubChem. «Potassium hypochlorite» (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2019].
↑ Disinfection, sterilization, and preservation. 5th ed. Philadelphia, PA: Lippincott Williams & Wilkins, 2001. ISBN 0683307401.

[1] Myers, Richard L. (Richard Leroy), 1951-. The 100 most important chemical compounds : a reference guide. Westport, Conn.: Greenwood Press, 2007. ISBN 9780313080579.

[2] PubChem. «Potassium hypochlorite» (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2019].

[3] Disinfection, sterilization, and preservation. 5th ed. Philadelphia, PA: Lippincott Williams & Wilkins, 2001. ISBN 0683307401.

[1]

[2]

[3]