Hlothhere de Kent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHlothhere
Biografia
Naixementsegle VII Modifica el valor a Wikidata
Mort6 febrer 685 Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortassassinat
SepulturaAbadia de Sant Agustí de Canterbury Modifica el valor a Wikidata
Rei de Kent
4 juliol 673 (Gregorià) – 6 febrer 685 (Gregorià)
← Ecgberht de KentEadric de Kent → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant
Família
dinastiaOiscingues
ParesEorcenberht i Seaxburh d'Ely
GermansEcgberht de Kent, Ermenilda d'Ely i Eorcengota Modifica el valor a Wikidata

Hlothhere (també escrit Lotari o Clotari) va ser rei de Kent entre el 673 i el 685, després de la mort del seu germà, Ecgberht.Al començament sota la regència de la seva mare, Seaxburh d'Ely.[1]

Tombes dels reis de Kent, en l'antiga abadia de sant Agustí de Canterbury. La de Hlothhere és la segona començant per l'esquerra.

Durant el seu regnat, l'any 676 el rei Æthelred de Mèrcia va envair Kent i va causar gran destrucció; segons narra Beda no van respectar ni les esglésies ni els monestirs i Rochester va quedar destruïda.[2][3]

Tanmateix, el reialme de Hlothhere va superar aquest embat. Sembla que durant un temps va compartir el govern amb Eadric, el seu nebot, fill d'Ecgberht I, ja que es conserva un codi legal signat per tots dos.[4] El 685, Eadric va ser exiliat i va tornar amb un grup de saxons del sud per matar Hlothhere. Després d'un enfrontament armat, Hlothhere va morir de les ferides causades durant la batalla.[5]

Hlothhere és el primer monarca de Kent del qual se'n conserven cartes de donacions. En una carta de donacions,[6] de la qual se'n conserva una còpia del segle xv, datada de l'1 d'abril del 675, el primer any del seu regnat, entra en conflicte amb la data proporcionada per Beda. Una altra carta està datada en el 679 i es conserva en la seva forma original.[7] Dues cartes més atribuïdes a Hlothere (S1648, S1648a), podrien ser còpies alterades de cartes de Swæfheard (S10[8]) i de Swæfberht (S11[9]).

Referències[modifica]

  1. Rollason, 1982, p. 30.
  2. Kirby, 1992, p. 122.
  3. Yorke, 1990, p. 30.
  4. Godden i Keynes, 2007, p. 16.
  5. Sawyer, 2002, p. 42.
  6. «Scriptum 7». Anglo-Saxons.net. [Consulta: 18 juny 2017].
  7. «Scriptum 8». The electronic sawyer. Arxivat de l'original el 18 de maig 2015. [Consulta: 18 juny 2017].
  8. «Scriptum 10». Anglo-Saxons.net. [Consulta: 18 juny 2017].
  9. «Scriptum 11». Anglo-Saxons.net. [Consulta: 18 juny 2017].

Bibliografia[modifica]

  • Godden, Malcolm; Keynes, Simon. Anglo-Saxon England, Volum 34. Cambridge University Press, 2007. 
  • Hindley, Geoffrey. A Brief History of the Anglo-Saxons: The Beginnings of the English Nation. Nova York: Carroll & Graf Publishers, 2006. ISBN 978-0-7867-1738-5. 
  • Kirby, D.P.. The Earliest English Kings. Londres: Routledge, 1992. ISBN 0-415-09086-5. 
  • Rollason, D.W.. The Mildrith Legend: A Study in Early Medieval Hagiography in England. Leicester University Press/Humanities Press, Inc., 1982. ISBN 0-7185-1201-4. 
  • Sawyer, P H. From Roman Britain to Norman England. Routledge, 2002. 
  • Sherley-Price, Leo; Latham, R.E.. Ecclesiastical History of the English People (Beda). Londres: Penguin, 1991. ISBN 0-14-044565-X. 
  • Stenton, Frank M. Anglo-Saxon England. Oxford: Clarendon Press, 1971. ISBN 0-19-821716-1. 
  • Swanton, Michael. The Anglo-Saxon Chronicle. Nova York: Routledge, 1996. ISBN 0-415-92129-5. 
  • Whitelock, Dorothy. English Historical Documents v.l. c.500–1042. Eyre & Spottiswoode, 1968. 
  • Yorke, Barbara. Kings and Kingdoms in Early Anglo-Saxon England. Londres: Seaby, 1990. ISBN 1-85264-027-8.