Homilètica

Un bisbe fent un sermó

Homilètica (del grec homiletikos, de homilos, ajuntar), en la teologia és l'aplicació dels principis generals de la retòrica en les homilies.

A més del cristianisme l'homilètica s'ha fet servir en el judaisme i l'Aggada és la compilació dels sermons dels rabins

Alguns predicadors famosos del cristianisme

A França segons Voltaire les homilies més cèlebres van ser les de Bossuet, Bourdaloue, i Massillon; François Fénelon, en canvi, cremà els seus sermons.

Hug de Sant Victor (mort el 1141) donà tres condicions per a fer un sermó: Havia d'ésser sant prudent i noble per les quals coses requeria el predicador, respectivament, santitat, coneixement i eloqüència. Guibert, Abbot de Nogent (mort el 1124), escriví un famós llibre de predicacions titulat "Quo ordine sermo fieri debet" on recomana que la predicació precedeixi la pregària.

Fonts i referències

• La lectura es refereix a l'obra de Digby "Mores Catholici", vol. II, pp. 158–172, i a la de Neale, "Mediæval Sermons".
• una crítica de l'homilètica Arxivat 2009-11-24 a Wayback Machine.
• homilètica des de l'evangelisme
• La literatura antiga se cita exhaustivament a l'obra de WG Blaikie, For the Work of the Ministry (1873); i a DP Kidder, Treatise on homiletics (1864).
• Homiletics - Article de l'Enciclopèdia Catòlica.

 Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.