Hortensius

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreHortensius
Tipusobra literària i discurs Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorCiceró Modifica el valor a Wikidata
Llenguallatí clàssic Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Bust de Marc Tul·li Ciceró, autor de l'Hortensius.

L'Hortensius o Sobre la Filosofia (del llatí De Philosophia) és un tractat filosòfic perdut i que fou escrit per l’orador i advocat romà Marc Tul·li Ciceró (103-43 a.C). Va ser escrit dos anys abans del seu assassinat, és a dir, l’any 45 aC. El tractat segueix la forma bàsica dels escrits filosòfics grecs en forma de diàleg[1] i el seu títol té origen en un dels participants més importants de la discussió de l'obra, real o fictici, Hortensi.

Context històric i personal.[modifica]

L’època en la qual Ciceró va escriure Hortensius presentava una situació política molt tensa. L’any 46 a.C, la guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu havia finalitzat amb la victòria del primer i amb la seva autoproclamació com a cònsol i dictador. Això vol dir que, havent acabat la guerra, Juli Cèsar tenia el control i poder absoluts sobre l'estat. Ciceró, que feia poc que havia tornat a Itàlia del seu exili, estava en desacord amb Juli Cèsar, la qual cosa feia que, d’alguna manera, l’orador estigués formant part de l’oposició política i, per consegüent, es trobés sota certa pressió. Per aquesta raó no va participar en política fins a la mort de Juli Cèsar.[2]

A nivell personal, tampoc foren fàcils aquells anys per a Ciceró. L’any 51 a.C es divorcià de la seva primera dona, Terència. El divorci va causar que Ciceró hagués de retornar el dot a la família de Terència, la quantitat monetària del qual, en provenir aquesta d’una família de molta riquesa, era molt alta. Aquest fet va fer que Ciceró es casés amb una noia joveneta molt rica, Publília, la qual havia estat amb anterioritat sota la seva tutela, per tal de poder pagar el dot a la família de la seva esposa. Altrament, el seu segon matrimoni tampoc va durar molt. A tot això, hem d’afegir el fet que, durant el febrer de l’any 45 a.C, la seva filla, a la qual ell estimava amb devoció, Túl·lia, es posés fortament malalta i morís.[2][3] El conjunt dels difícils i desagradables fets que Ciceró estava vivint, tant en l'àmbit polític com familiar, va fer que s’aïllés a la seva vil·la situada a Astura, on va escriure diversos tractats, entre els quals trobem l’Hortensius.[2]

Estructura i continguts [1][4][modifica]

L'estructura de l’Hortensius segueix la dels tractats filosòfics grecs en forma de diàleg.[1] [5]

  1. En primer lloc, se’ns presenta un proemi que ens explica que el llibre anava dedicat a Brutus.[1]
  2. Tot seguit, se’ns presenten els participants de la tertúlia i el lloc on aquesta tindrà lloc: La vil·la de Luci Licini Lucul·le[1] pel fet que és una vil·la amb una gran ornamentació i el tema a tractar al diàleg són les arts.[4]
  3. Ja entrant al veritable diàleg que ens mostrarà la temàtica general de l’obra, els que participen en la conversa (Catul, Hortensi, Luci Licini i Ciceró) comencen a comparar les diverses arts entre si. Seguidament, la conversa començaria a tractar aquestes arts des d’un punt de vista filosòfic per tal d’arribar a una jerarquia de 4 graus que s’ordenarien de la següent forma: el grau més baix, el primer, s’atribueix a la poesia, que representa el mite. Després ens trobem la història, que representa el passat. Seguidament tenim l’oratòria, que ens representa el present. Finalment arribem a la filosofia, que és el principi de totes les altres.[4]
  4. Si seguíssim el diàleg, podríem observar una discussió entre Hortensi, enemic de la filosofia i que la menyspreava, i Ciceró, que li contestava fent distinció entre la filosofia banal i la vertadera filosofia, l’únic mètode que existia per poder arribar a la felicitat, que era l’objectiu de tot l'esforç dels homes. Es diu que és la filosofia el que fa apologia al desprestigi dels plaers dels sentits, així com al cultiu de la ment. Aquesta és la part més extensa de l'obra.[6]
  5. L’obra també contindria un apartat en què es tractaria la natura de la filosofia i les parts i virtuts que la formen.
  6. Finalment, l'obra conclouria amb una gran elogi de la filosofia i amb una incitació al seu ús.[6][1]
Imatge d'Aristòtil, autor del Protrepticus, al quadre L'escola d'Atenes, de Rafael Sanzio.

Fonts i influències.[modifica]

Bàsicament, la font que Ciceró va usar per fer l’Hortensius va ser el Protrepticus d'Aristòtil.[7] El Protrepticus era un llibre, actualment perdut, que tingué molta influència en la filosofia post-aristotèlica. Tractava sobre l’apropament de la filosofia a la vida i la seva estructura i temàtica foren adaptades diferents cops.[8] Així doncs, una d'aquestes adaptacions va ser l’Hortensius de Ciceró. Es defensa, a més, que aquest llibre es va escriure amb la intenció d’acostar la rica filosofia grega a Roma. Tot i això, hi ha diferències entre ambdues obres, especialment, de caràcter temàtic. Un exemple d’això és la qüestió de la jerarquia de les arts, força diversa en les dues obres.[9] Són molts els autors, sobretot germànics i anglosaxons, que defensen el fet que l’Hortensius de Ciceró estigués fortament inspirat en la forma del Protrepticus.

Llegat[modifica]

Imatge de Sant Agustí d'Hipona.

El llegat de l’obra ciceroniana és ampli. En tenim referències d’autors com Suetoni, Lactanci o Tàcit, però, especialment, d'Agustí d’Hipona, gràcies al qual se’ns conserven els fragments que en coneixem.[10] No coneixem, però, com l'obra va ser acollida pels seus contemporanis.[11]L’obra va ser de gran importància en l'evolució del pensament de Sant Agustí, ja que va ser el tractat que l’inicià en la filosofia i, d’alguna manera, el va començar a fer pensar i a ser pensador. Fou l’obra que va despertar l’àvid desig de filosofia del jove Agustí, que tenia 19 anys quan va llegir l’obra filosòfica de Ciceró. D’aquesta manera, el tractat va fer que Agustí abandonés els seus estudis de retòrica i eloqüència per dedicar-se, completament, a la filosofia. Poc temps després, Agustí reprendrà els seus estudis de retòrica i eloqüència fins que, 12 anys més tard, els abandonarà del tot per dedicar-se únicament a la filosofia. De fet, fou tan gran l’impacte de l’Hortensius cap a Agustí, que la filosofia del diàleg va fer que tingués una crisi intel·lectual en la lectura de les escriptures sagrades, per les controvèrsies que hi trobava, fet que va provocar que s’acostés al maniqueisme i estudiés la Bíblia amb un fort esperit crític. Podem dir, així doncs, que la influència de l’Hortensius en Agustí d'Hipona va fer que aquest es convertís a la filosofia i, més a tard, al maniqueisme.

Per últim, hem de dir que l’Hortensius era també una obra amb influència en l'educació posterior a Ciceró i fins a Agustí d’Hipona. Per tant, el llegat de l’obra, tot i que finalment va acabar perdent-se, fou de gran amplitud.[12]

Citacions de Sant Agustí on exposa l'efecte de la lectura de l'Hortensius[modifica]

  1. "Entre aquests companys, jo, de feble edat aleshores, estudiava manuals d'eloqüència, en la qual desitjava excel·lir amb la damnable i fútil finalitat d'assaborir la vanitat humana, i, segons l'acostumat cicle d'estudis, havia arribat al llibre d'un tal Ciceró, la llengua del qual gairebé tots admirem, però no tant el cor. Aquest seu llibre, doncs, conté una exhortació a la filosofia i es titula Hortensi. Fou, certament, aquest llibre que canvià la meva sensibilitat, i feu girar cap a vós mateix, Senyor, les meves pregàries, i feu tornar ben altres els meus vots i els meus desigs. De sobte se m'envilí tota vana esperança, i anhelava la immortalitat amb un increïble impuls del meu cor, i començava a alçar-me per tornar a vós. No era, doncs, per esmolar-me la llengua, objectiu que em semblava pagar amb els recursos que m'enviava la meva mare, quan jo tenia dinou anys, i el meu pare havia mort en feia més de dos, no era per esmolar-me la llengua que jo em dedicava a la lectura d'aquest llibre, i és que m'havia convençut no pas la seva manera de dir les coses, sinó les coses que deia."[13]
  2. "Com flamejava, Déu meu, com flamejava per envolar-me de les coses terrenals cap a vos, i no sabia què volíeu de mi! Perquè la saviesa és en vós, però l'amor de la saviesa té el nom grec de filosofia, i és d'aquest amor que m'encenia aquell text. N'hi ha que se serveixen de la filosofia per a seduir, i amb aquest nom tan gran, afalagador i venerable coloren i disfressen llurs errors, i gairebé tots els presumptes savis d'aquells temps i dels anteriors són censurats i descoberts en aquest llibre, testimoniant així aquella saludable admonició del vostre esperit, per boca del vostre sant i piadós servent: Guardeu-vos que ningú no us enganyi amb la filosofia i la vana seducció segons la tradició dels homes, segons els rudiments d'aquest món, i no segons el Crist, perquè en ell habita corporalment tota la plenitud de la divinitat."[13]

Transmissió textual.[modifica]

El text de Ciceró, durant molts segles, fou objecte d’estudi en les escoles per la seva qualitat lingüística i filosòfica. Va tenir gran impacte en estudiosos i filòsofs de gran renom (com ja hem comentat, el màxim exponent en fou Agustí d'Hipona) i, és gràcies a les citacions de l’Hortensius en les obres d’aquests, que se’n conservin alguns fragments.[12]

L’obra sencera no va ser conservada en la posteritat per un desinterès posterior en la seva conservació, del mateix mode que va passar amb el Protrepticus. Amb el pas del temps, ambdues obres van ser vistes pels estudiosos com documents històrics i no filosòfics. D’aquesta manera, durant el procés de còpia dels llibres de papir als còdex, probablement foren descartats per la seva poca validesa històrica, car, certament, eren obres filosòfiques de manera estricta i veure-les d'una altra manera era, sens dubte, causa per deixar de trobar algun tipus d'interès en elles.[8]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Tulli Ciceronis, Marcus. Hortensius. Milano: Cisalpino, 1962, p. 9, 10, 11. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Lucas Collins, W. Ancient Classics for English Readers: Cicero. Philadelphia: J. B. Lippincott & Co., 1873, p. 51-75. 
  3. ↑ Treggiari, Susan. Terentia, Tullia and Publilia: the women of Cicero's family. Londres: Routledge, 2007, p. 76. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Grilli, Albertus. Hortensius. Milano: Cisalpino, 1962, p. 61, 62, 63. 
  5. ↑ Oroz Reta, Jose. San Agustín, Cultura Clásica y Cristianismo. Salamanca: Univesidad Pontificia de Salamanca, 1988, p. 227. ISBN 8472992160. 
  6. ↑ 6,0 6,1 Oroz Reta, Jose. San Agustín, Cultura Clásica y Cristianismo. Salamanca: Universidad Pontificia de Salamanca, 1988, p. 230. ISBN 8472992160. 
  7. ↑ Oroz Reta, Jose. San Agustín, Cultura Clásica y Cristianismo. Salamanca: Universidad Pontificia de Salamanca, 1988, p. 231. ISBN 8472992160. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Ramírez, Fabio «Es necesario filosofar: el 'Protréptico' de Aristóteles». Desembre 1998, 31. Arxivat de l'original el 2007-06-10 [Consulta: 2 maig 2017].
  9. ↑ Grilli, Albertus. Hortensius. Milano: Cisalpino, 1962, p. 67, 68. 
  10. ↑ Oroz Reta, Jose. San Agustín, Cultura Clásica i Cristianismo. Salamanca: Universidad Pontificia de Salamanca, 1988, p. 227, 228. ISBN 8472992160. 
  11. ↑ Ruch, Michel. L'Hortensius de Cicéron. Histoire et reconstitution., 1958, p. 37. 
  12. ↑ 12,0 12,1 Oroz Reta, Jose. San Agustín, Cultura C.lásica y Cristianismo. Salamanca: Universidad Pontificia de Salamanca, 1988, p. 228-235. ISBN 8472992160. 
  13. ↑ 13,0 13,1 Bisbe d'Hipona, Sant Agustí. Confessions (Traducció de Miquel Dolç). Barcelona: Proa, 2007, p. 61-62. ISBN 9788484370765. 

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hortensius&oldid=31969992»