Hostal de l'Alba

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Hostal de l'Alba
Imatge de l'interior
Vestíbul
Imatge
Façana del carrer dels Carders
Dades
TipusCasa i hostal Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït i restaurat Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarders, 45 i Pou de la Figuera, 12 Modifica el valor a Wikidata
Plànol

L'antic Hostal de l'Alba és un edifici situat al carrer dels Carders, 45 i del Pou de la Figuera, 12 de Barcelona.

Història[modifica]

Façana del carrer del Pou de la Figuera
Quarteró núm. 26 de Garriga i Roca (c. 1860)
Placa commemorativa del nou edifici de Carders, 45-47-49

Originàriament, l'Hostal de l'Alba era situat a la zona enderrocada per a la construcció de la Ciutadella borbònica després de la desfeta de 1714 (vegeu Jaciment del Born), però a la primera meitat del segle xviii s'establí de nou en un edifici del carrer dels Carders. El 1750, la propietat va ser adquirida pel mestre de cases Josep Ribes i Ferrer,[1] que morí el 1755. Al seu inventari post mortem figurava com a «un casalici ocupat per l'Hostal de l'Alba, amb façana als carrers de Carders, Volta de Montanyans i Pou de la Figuera».[2]

El 1792, el seu fill Josep Ribes i Margarit i el seu net Josep Ribes i Aimar, ambdós arquitectes, el van establir en emfiteusi al taverner Domènec Tresserras, amb l'obligació d'invertir-hi 2.000 lliures en millores en el termini de vuit anys.[3] El 1794, aquest va demanar permís per a remuntar-hi un pis a la banda del carrer dels Carders i construir-hi un cos d'edifici a l'hort que donava al carrer del Pou de la Figuera, segons el projecte del mestre de cases Jaume Flaquer.[4]

El 1803 va adquirir al paleta Pau Bonastre i la seva esposa Josepa Delriu la casa núm. 6 del carrer de Montanyans,[5] i el 1897 va demanar permís per a reedificar-la.[6]

El 1824, la seva filla Cecília Tresserras va demanar permís per a remuntar un tercer pis a la façana posterior que dóna al carreró, segons el projecte del mestre de cases Jaume Fàbregas i Vieta,[7] i el 1833, va demanar permís per a reconstruir el cos del carrer del Pou de la Figuera, segons el projecte del mestre d'obres Pere Calçada.[8]

A mitjans del segle xix, l'hostal de Collblanc s'hi va incorporar al de l'Alba, passant a dir-se de l'Alba i Collblanc.[9][10]

El 1862, Josep Vidal i Tresserras i la seva dona Manuel Firmat i Pujol vengueren la seva propietat, incloent la casa de la Volta de Montanyans, al paleta Joan Cahiz i Ferrer, el terrisser Josep Balasch i Mateu, el paleta Antoni Rius i Benages i al músic Joan Bosch i Dey.[11] Posteriorment, la propietat va passar a mans de Pere Alberch i Solà, que el 1883 va fer construir un nou edifici d'habitatges als núms. 6-8 del carrer de Montanyans, segons el projecte del mestre d'obres Joaquim Sitjàs,[12] ocupant així una part de la finca.

A principis del segle xx, l'hostal va ser arrendat a Pere Pagès, que li va canviar el nom pel de Siglo XIX.[13] El novembre del 1929, Pere Alberch i Ruaix va demanar permís per a instal·lar-hi una bomba d'aigua moguda por un motor elèctric,[14] però li fou denegat perquè el pou estava contaminat.[15]

A principis del segle xxi, i després d'anys en desús, l'edifici fou reformat per una promotora immobiliària, que el va unir als immobles adjacents del núms. 47 i 49 del carrer dels Carders.[16][17] Al costat de l'accés principal s'hi ha col·locat una placa que recorda l'existència de la seu del Gremi dels Carders en aquest indret, oblidant la història més recent.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ AHPB, notari Josep Costa, 26-1-1750.
  2. ↑ Arranz, Manuel. Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII, 1991, p. 401. 
  3. ↑ AHPB, notari Jaume Morelló, manual 1.117/14, f. 247-258, 18-9-1792.
  4. ↑ «Domingo Tresserras. Taverner. Carders 3-4 i Pou de la Figuera 27-28. Casa. Planta baixa i quatre pisos. Afegir pisos. Enderrocar i reedifica». C.XIV Obreria, C-66/1794-013r. AHCB, 01-02-1794.
  5. ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, 25-5-1803.
  6. ↑ «Domènec Tresserras. Volta de Montanyans (Montanyans). Enderrocar i reedificar 4 pisos». C.XIV Obreria, C-102/1807-048. AHCB, 12-05-1807.
  7. ↑ «Cecília Vidal i Tresserras. Carders, 2. Pou de la Figuera, carreró sense sortida del. Construir un 3er. pis a l'"Hostal de l'Alba"». C.XIV Obreria, C-93. AHCB, 23-09-1824.
  8. ↑ AHCB, C.XIV Obreria, C-116.
  9. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 300. 
  10. ↑ Cornet i Mas, Gaietà. «Guía de Barcelona» p. 11-12, 1877.
  11. ↑ AHPB, notari Josep Xuriach i Fabra, manual 1.259/27, f. 304-328, 26-8-1862.
  12. ↑ «Permís a Pedro Alberch per enderrocar i reconstruir una casa al c. Muntnaya, 6-8». Q127 Foment 76 M. AMCB.
  13. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1908, p. 1478. 
  14. ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 25-11-1929, p. 768. 
  15. ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 12-05-1930, p. 324. 
  16. ↑ «Rehabilitació i ampliació de tres edificis plurifamiliars per a 25 habitatges i locals». C7arquitectes, 10-06-2004.
  17. ↑ «C/ Carders, 45-49. Rehabilitación y reforma integral, incluyendo estructura, de edificio catalogado en zona gótica de Barcelona». Villa Reyes Constructora.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hostal de l'Alba
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hostal_de_l%27Alba&oldid=33370921»