Hug (fill de Carlemany)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  valor desconegut |
| Mort | 14 juny 844 (Gregorià) valor desconegut |
| Causa de mort | Mort en combat |
| Abat basílica de Sant Quintí | |
| 836 – 844 | |
Abat Lobbes Abbey (en)  | |
| 836 – 844 | |
| Abat Abbey of Saint Bertin (en) | |
| 836 – 844 | |
| Canceller Regne dels Francs | |
| 834 – 840 ← Theoto (en) – Louis → | |
| Abat Abbey of Mont-Saint-Quentin (en) | |
| 822 – 844 | |
| Activitat | |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| Altres | |
| Títol | Comte Príncep |
| Família | Dinastia carolíngia |
| Pares | Carlemany i Regina |
| Germans | Rotruda, Teodrada, Berta, Gisela, Alpais, Adelaida, Hildegarda, Chrotais, Hiltruda, Rutilda, Adeltruda, Lluís el Pietós, Carles el Jove, Pipí d'Itàlia, Pipí el Geperut, Drogó de Metz, Lotari, Teodoric i Borgonya |
Hug (802 - 844) va ser un fill bastard de Carlemany i la seva concubina Regina amb la que va tenir també un altre fill, Drogó (801 - 855), que va ser bisbe de Metz.
Hug va ser abat de diverses abadies: Basílica de Sant Quintí (822 - 823) a la ciutat de Saint-Quentin, Abadia de Lobbes a la ciutat de Lobbes (836), Abadia de Sant Bertí a la ciutat de Saint-Omer (836). El 834 se'l va nomenar canceller de l'Imperi Carolingi,[1] pel seu germanastre Lluís el Pietós.[2]
Va morir el 14 de juny de 844,[3] durant el curs d'una batalla a la vora d'Angoumois, batalla guanyada per Pipí II d'Aquitània contra un exèrcit enviat de reforç per donar suport a Carles el Calb que estava assetjant a Tolosa de Llenguadoc.[4] Hug va ser mort per una llança i d'acord amb un vers anònim compost sobre la seva mort, -anomenat Rhythmus de obitu Hugonis abbatis o planctus Ugoni Abbatis- Carles va plorar sobre el seu cos.[5]—Charles wept over his body.[6][7]
Referències[modifica]
- ↑ McKitterick, 1983, p. 134.
- ↑ McKitterick, 1983, p. 84.
- ↑ Tessier, 1962, p. 44.
- ↑ Mériaux, Charles. Gallia irradiata, 2006, p. 176.
- ↑ «Poetae II» p. 139. Monumenta Germaniae Historica. [Consulta: 30 abril 2017].
- ↑ Nelson, 1992, p. 141.
- ↑ McKitterick, 1983, p. 294.
Bibliografia[modifica]
- McKitterick, Rosamond. The Frankish Kingdoms under the Carolingians, 751–987 (en anglès), 1983.
- Nelson, J. L.. Charles the Bald. Londres: Longman, 1992.
- Tessier, Georges. Diplomatique royale française (en francès). París: A. et J. Picard,, 1962.