Hug (fill de Carlemany)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHug
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juny 844 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
Abat basílica de Sant Quintí
836 – 844
Abat Lobbes Abbey (en) Tradueix
836 – 844
Abat Abbey of Saint Bertin (en) Tradueix
836 – 844
Canceller Regne dels Francs
834 – 840
← Theoto (en) TradueixLouis →
Abat Abbey of Mont-Saint-Quentin (en) Tradueix
822 – 844 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte
Príncep Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia carolíngia Modifica el valor a Wikidata
ParesCarlemany Modifica el valor a Wikidata  i Regina Modifica el valor a Wikidata
GermansRotruda, Teodrada, Berta, Gisela, Alpais, Adelaida, Hildegarda, Chrotais, Hiltruda, Rutilda, Adeltruda, Lluís el Pietós, Carles el Jove, Pipí d'Itàlia, Pipí el Geperut, Drogó de Metz, Lotari, Teodoric i Borgonya Modifica el valor a Wikidata

Hug (802 - 844) va ser un fill bastard de Carlemany i la seva concubina Regina amb la que va tenir també un altre fill, Drogó (801 - 855), que va ser bisbe de Metz.

Hug va ser abat de diverses abadies: Basílica de Sant Quintí (822 - 823) a la ciutat de Saint-Quentin, Abadia de Lobbes a la ciutat de Lobbes (836), Abadia de Sant Bertí a la ciutat de Saint-Omer (836). El 834 se'l va nomenar canceller de l'Imperi Carolingi,[1] pel seu germanastre Lluís el Pietós.[2]

Va morir el 14 de juny de 844,[3] durant el curs d'una batalla a la vora d'Angoumois, batalla guanyada per Pipí II d'Aquitània contra un exèrcit enviat de reforç per donar suport a Carles el Calb que estava assetjant a Tolosa de Llenguadoc.[4] Hug va ser mort per una llança i d'acord amb un vers anònim compost sobre la seva mort, -anomenat Rhythmus de obitu Hugonis abbatis o planctus Ugoni Abbatis- Carles va plorar sobre el seu cos.[5]—Charles wept over his body.[6][7]

Referències[modifica]

  1. McKitterick, 1983, p. 134.
  2. McKitterick, 1983, p. 84.
  3. Tessier, 1962, p. 44.
  4. Mériaux, Charles. Gallia irradiata, 2006, p. 176. 
  5. «Poetae II» p. 139. Monumenta Germaniae Historica. [Consulta: 30 abril 2017].
  6. Nelson, 1992, p. 141.
  7. McKitterick, 1983, p. 294.

Bibliografia[modifica]

  • McKitterick, Rosamond. The Frankish Kingdoms under the Carolingians, 751–987 (en anglès), 1983. 
  • Nelson, J. L.. Charles the Bald. Londres: Longman, 1992. 
  • Tessier, Georges. Diplomatique royale française (en francès). París: A. et J. Picard,, 1962.