Iacopo Bussolari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIacopo Bussolari
Biografia
Naixement1312 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Pavia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1380 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Ischia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof Modifica el valor a Wikidata

Jacopo o Iacopo Bussolari (segle XIV) fou un religiós italià del de l'orde de Sant Agustí que es dedicà a la predicació distingint-se per la seva fogosa eloqüència.

Enviat pels seus superiors a Pavia el 1356 per a predicar la quaresma, ben aviat exercí gran influència vers el poble d'aquella ciutat. Monjo i patriota a la vegada, predicà contra la corrupció de costums i contra la covarda resignació d'aquells habitants, que semblaven disposats a acceptar el domini dels Visconti de Milà. Les seves prèdiques amotinaren al poble, i encapçalant-los (27 de maig de 1356) atacà els reductes del milanesos i els obligà a aixecar el setge de Pavia, continuant després les seves prèdiques reformistes i fent-se amo de la ciutat.

Els Beccaria que veien minvat el seu poder per la influència cada dia creixent de l'agustí i eren odiats pel poble a causa dels seus vicis i maldestres maniobres, no gosant a combatre-la cara a cara, intentaren assassinar-lo, però fracassats els seus intents criminals, el poble els foragità de la població. Llavors acudiren els Visconti els quals facilitaren tropes per a reconquerir la vila; tres mesos durà el setge fent-se prodigis de valor els assetjats al capdavant dels quals figurava Bussolari, que es multiplicava acudint als llocs de més gran perill per a refusar els atacs dels assaltants, fins que per a fi mancats de queviures i exhaustes les forces dels assetjats després de tant llarga resistència, hagueren de capitular (1359[1]).

Joan Galeàs Visconti manà empresonar al valerós frare en el calabós d'un convent de Vercelli, on acabà els seus dies, el 1359, sense haver recobrat la llibertat.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]