Ibn al-Bannà
| Nom original | (ar) ابن البناء المراكشي (ar) ابن البناء المراكشي, أحمد بن محمد بن عثمان  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (ar) ابن البناء المراكشي, أحمد بن محمد بن عثمان 29 desembre 1256 Marràqueix (Califat Almohade) |
| Mort | 31 juliol 1321 (64 anys) Marràqueix (Dinastia marínida) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Àlgebra i geometria |
| Ocupació | matemàtic, astròleg, astrònom, escriptor |
| Influències | |
Premis Un cràter de la Lluna porta el seu nom: al-Marraqusí | |
Ibn al-Bannà (àrab: ابن البناء المراكشي) (Marràqueix, 29 de desembre de 1256 - Marràqueix, 31 de juliol de 1321),[1] (literalment «el fill de l'arquitecte»), de nom complet Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Muhàmmad ibn Uthman al-Azdí i també conegut com Ibn al-Bannà al-Marraqusí, va ser un matemàtic magrebí dels segles xiii i xiv.
Vida[modifica]
Alguns autors afirmen que Ibn al-Bannà era nadiu de Granada,[2] afirmació que sembla bastant incerta.[3] De totes maneres, va estudiar a Fes i Marràqueix, llocs on residien els seus professors coneguts. Segurament va ser un astròleg de la cort marínida del sultà Abu-Saïd Uthman ibn Yaqub, del qui es diu que va predir les circumstàncies exactes de la seva mort.[4] També va dedicar-se a l'ensenyament, tant a Marràqueix com a Aghmat.
Obra[modifica]
La llista de les seves obres és molt extensa: més d'un centenar:[5] de les quals la meitat estan dedicades a matemàtiques i astronomia (o astrologia). Però també va escriure sobre els més diversos temes: medicina, teologia, jurisprudència, etc. Això no obstant, la seva fama rau precisament en les obres matemàtiques i astronòmiques. Per les seves obres es veu clarament que escrivia pels seus alumnes, utilitzant una prosa didàctica breu i concisa.
Com astrònom és un fidel seguidor d'Azarquiel, i les seves taules astronòmiques (zij),[6] titulades Minhāj al‐ṭālib fī taʿdīl al‐kawākib (Mètode de l'estudiant per calcular les posicions planetàries) van ser força populars al Marroc[7] i encara eren utilitzades en el segle xix. També va escriure un almanac (nom que sembla que va ser el primer a fer servir), tractats d'ús de l'astrolabi i altres obres astronòmiques menors.
Com matemàtic, la seva obra més coneguda és Talkhis amal al-hisab (Sumari d'operacions aritmètiques)[8] i un resum que en va fer ell mateix amb el títol de Raf al-Hijab. Tot i que, som ja s'ha dit, són manuals d'estudi, s'hi troben en elles algunes idees i resultats originals: suma de termes de sèries, utilització de fraccions contínues per calcular arrels quadrades, càlcul de permutacions i combinacions,[9] ...
Referències[modifica]
- ↑ Renaud, 1937, p. 216-218.
- ↑ Vernet, 2008, p. x.
- ↑ Samsó, 2003, p. 251.
- ↑ Samsó, 2007, p. 551, El sultà va morir deu anys després que Ibn al-Bannà.
- ↑ Samsó, 2003, p. 253.
- ↑ Samsó i Millàs, 1998, p. 259 i ss.
- ↑ Samsó, 2007, p. 551-552.
- ↑ Calvo, 1997, p. 404.
- ↑ Katz, 1996, p. 104-105.
Bibliografia[modifica]
- Calvo, Emilia. «Ibn al-Bannà». A: Selin, Helaine (ed.). Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non Western Cultures (en anglès). Dordrecht: Kluwer Academic, 1997, p. 404. ISBN 0-7923-4066-3.
- Katz, Victor. «Combinatorics and Induction in Medieval Hebrew and Islamic Mathematics». A: Calinger, Ronald (ed.). Vita Mathematica: Historical Research and Integration with Teaching (en anglès). Mathematical Association of America, 1996, p. 99-106. ISBN 0-88385-097-4.
- Renaud, H.P.J. «Sur les dates de la vie du mathématicien arabe marocain Ibn al-Bannā' (XIIe-XIIIe s. J.C.)» (en francès). Isis, Vol. 27, Num. 2, 1937, pàg. 216-218. ISSN: 0021-1753.
- Samsó, Julio «Ahmad Jabbār and Muhammad Aballāgh, Hayāt wamu'allafāt Ibn al-Bannā al-Murrakushī ma'a nuşūş ghayr manshūra» (en anglès). Suhayl, Vol. 3, 2003, pàg. 251-256. ISSN: 1576-9372.
- Samsó, Julio. «Ibn al‐Bannāʾ: Abū al‐ʿAbbās Aḥmad ibn Muḥammad ibn ʿUthmān al‐Azdī al‐Marrākushī». A: The Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). New York: Springer, 2007, p. 551-552. ISBN 978-0-387-30400-7.
- Samsó, Julio; Millàs, Eduardo «The Computation of Planetary Longitudes in the Zīj of Ibn al-Bannā'» (en anglès). Arabic Sciences and Philosophy, Vol. 8, Num. 2, 1998, pàg. 259-286. DOI: 10.1017/S095742390000254X. ISSN: 0957-4239.
- Vernet, Joan. Contribución al estudio de la labor astronómica de Ibn Al-Banna' (en castellà). Tetuan: Ed. Marroquí, 1951. OCLC 61229010.
- Vernet, Joan «La supervivencia de la astronomía de Ibn al-Bannä» (en castellà). Al-qantara: Revista de estudios árabes, Vol. 1, 1980, pàg. 447-452. ISSN: 0211-3589.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ibn al-Bannà» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Vernet, Joan. «Ibn Al-Bannā Al Marrakushi» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 11 setembre 2013].