Ielena Gnéssina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIelena Gnéssina

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Елена Фабиановна Гнесина Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 maig 1874 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Rostov del Don (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juny 1967 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Moscou (Unió Soviètica) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, professora de música, pianista Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsVassili Safónov, Ferruccio Busoni i Serguei Tanéiev Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano de cua Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansElizaveta Gnesina (en) Tradueix, Evgenia Gnesina (en) Tradueix, Maria Gnesina (en) Tradueix i Olga Gnesina (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 61cf9f18-e34a-4eeb-a4c0-97904993877e Modifica el valor a Wikidata

Ielena Fabianovna Gnéssina, rus: Елена Фабиановна Гне́сина (30 de maig [C.J. 18 de maig] de 1874, Rostov del Don, llavors gubèrnia de Iekaterinoslav, Imperi Rus - 4 de juny de 1967, Moscou, Unió Soviètica) fou una compositora, pianista i educadora musical russa, germana del compositor Mikhaïl Gnessin.[1][2][3][4][5]

Biografia[modifica]

El pare de Ielena era el rabí Fabian Óssipovitx Gnessin.[6]La seva mare, Bel·la Issaìevna Fletsinger-Gnéssina havia estudiat amb Stanisław Moniuszko i era cantant i pianista-[3] L'educació musical de Ielena es va iniciar a Rostov del Don. Després va estudiar al Conservatori de Moscou, en la classe de piano de Vassili Safónov i es va graduar el 1893. Per a això va estudiar composició amb Anton Arenski, Ferruccio Busoni i Serguei Tanéiev.[3]

Ielena va fundar, al febrer de 1895, amb les seves germanes Ievguénia i Maria (amb el suport del mecenes Aleksandr Pàvlovitx Kawerin) a Moscou, una escola privada de música que va esdevenir, després de la Revolució d'Octubre, gràcies al suport d'Anatoli Lunatxarski, en la Segona Escola de Música de l'Estat de Moscou (1919); el 1925 fou rebatejat amb el nom de les germanes Gnessin, i finalment, el 1944 es va convertir en l'Acadèmia russa de música Gnessin.

Ielena fou directora, directora artística i professora de la seva escola. Va dirigir la classe de piano i va determinar la metodologia docent. Entre els seus estudiants es poden esmentar el pianista Lev Oborin, el compositor Aram Khatxaturian i els directors d'orquestra Ievgueni Svetlànov i Guennadi Rojdéstvenski. Va escriure un alfabet per a piano i altres llibres de text. També va compondre études i peces infantils per a piano.[2]També van ensenyar-hi el seu germà Mikhail, les seves germanes Ievugénia, Maria, Ielizabeta i Olga i Aleksandr Gretxanínov.[1][4]

Al començament de la Gran Guerra Patriòtica, les germanes més joves de Ielena, Ielizaveta i Olga, van ser evacuades a Sverdlovsk, mentre que la majoria dels estudiants van ser enviats a Ielatma, a prop de Riazan. Ielena va mantenir l'escola oberta amb molt pocs professors fins a l'octubre de 1941, quan totes les escoles de Moscou van deixar d'ensenyar i Ielena va ser evacuada a Kazan. També va ensenyar allà, però a finals de gener de 1942 va tornar a Moscou a la seva escola, on els professors restants havien reprès les seves lliçons el novembre de 1941 sota la seva pròpia responsabilitat. Malgrat les condicions molt limitades a causa de la guerra, l'escola va poder mudar-se cap a un edifici nou i més gran i fins i tot ampliar la seva oferta de cursos.[1]

Ielena va ensenyar fins a 1958, quan per causa de la malaltia només es podia moure amb crosses o en cadira de rodes. No obstant això, va continuar assessorant l'Acadèmia Gnessin fins a la seva mort.[1]

Elena va ser enterrada al Cementiri de Novodévitxi. El 1970, el seu apartament es va convertir en el seu museu.[7]Davant de l'edifici de la sala de concerts s'alça un monument en honor seu.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 (alemany) Article Gnessina, Gnessin, Gnesina, Gnesin, Schwestern (consultat l'11 de juliol 2017) a Lexikon Europäische Instrumentalistinnen des 18. und 19. Jahrhunderts (Sophie Drinker Institut).
  2. 2,0 2,1 (rus) Article Ielena Gnéssina a la Gran Enciclopèdia Soviètica
  3. 3,0 3,1 3,2 (anglès) Anna Genova: Three Sisters of the Great Gnessinka Arxivat 2017-11-12 a Wayback Machine. (consultat l'11 de juliol de 2017).
  4. 4,0 4,1 (rus) ГНЕСИНЫ Arxivat 2016-08-19 a Wayback Machine. (consultat l'11 de juliol de 2017).
  5. (alemany) Article Jelena Gnessina Arxivat 2011-08-30 a Wayback Machine. (consultat l'11 de juliol de 2017) a MUGI (Musik und Gender im Internet).
  6. (rus) Еврейский мемориал: Семья Гнесиных (consultat l'11 de juliol del 2017).
  7. Мемориальный музей-квартира Ел.Ф. Гнесиной (consultat l'11 de juliol del 2017).