Ignasi Cristià i Garcia
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1969 (54/55 anys) Cambrils (Baix Camp) |
| Dades personals | |
| Formació | Institut del Teatre Conservatori Superior de Música del Liceu |
| Activitat | |
| Ocupació | escenògraf, dramaturg, museògraf |
| Ocupador | Fundació La Caixa Gran Teatre del Liceu Museu Nacional d'Art de Catalunya |
Ignasi Cristià i Garcia (Cambrils, 1969) és un dramaturg i escenògraf dedicat al món de la museografia, dels audiovisuals i del teatre. És llicenciat en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre, amb especialització en Escenografia i en Direcció Escènica.[1]
En l'àmbit de l'escenografia teatral, emprengué la seva trajectòria professional amb el projecte desenvolupat per a l'obra La fille mal gardée, ballet de Ferdinand Hérold i John Lanchbery representat a l'Òpera de Breslavia de Polònia l'any 1991,[2] entre d'altres.[3] Altres aportacions seves en aquest camp han estat la direcció escènica i l'escenografia de l'òpera Un ballo in maschera de Giuseppe Verdi, interpretada els anys 2020 i 2022 al Teatre de l'Òpera de Varna a Bulgària,[4] i la direcció escènica del monodrama Medea, amb música de Joan Manén i text d'Ambrosi Carrión.[5]
En l'àmbit de la museografia i de la producció audiovisual ha portat a terme projectes sobre memòria històrica i sobre temàtiques diverses des d'una narrativa vinculada a les disciplines presents al món del teatre i de l'espectacle.[1] Alguns dels projectes dissenyats per Ignasi Cristià dins d'aquest paradigma són l'exposició permanent “Consideracions generals sobre l'exili” al Museu Memorial de l'Exili;[6] la mostra “Spoliés! l'aryanisation économique en France 1940-44”, exposada l'any 2010 al Musée de la Résistance et de la Déportation de l'Isère;[7] la instal·lació artística i museogràfica al Pavelló de Sant Salvador de Sant Pau Recinte Modernista, l'any 2017, sobre la història de la medicina a Catalunya i la figura de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.[8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «La Ciutat d'estiu. Entrevista a Ignasi Cristià.». Onda Cero Radio, 21-08-2023. [Consulta: 13 novembre 2023].
- ↑ «Режисьорът на „Бал с маски“ Игнаси Кристиа: Във Варна видях, че оперните певци са част от обществото» (en búlgar). Operavarna. [Consulta: 2 agost 2023].
- ↑ «Ignasi Cristià» (en castellà). INAEM - Centro de Documentación de las Artes Escénicas y de la Música. [Consulta: 7 agost 2023].
- ↑ «Ignasi Cristià» (en anglès). Operabase. [Consulta: 2 agost 2023].
- ↑ Blanch, Daniel «La ‘Medea' de Manén, sis dècades després». Núvol, 22-05-2021.
- ↑ «MUME – Consideracions generals sobre l'exili» (en català). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 agost 2023].
- ↑ Poli, Marie-Sylvie; Ancel, Pascale; Centre de Recherche sur les Liens sociaux Exposer l'histoire contemporaine. Évaluation muséologique d'une exposition: Spoliés! L'«aryanisation » économique en France 1940-1944, 27-08-2014.
- ↑ Molina, Miquel «Blues Urbano - El modernismo no es un decorado de selfie». La Vanguardia, 29-05-2022, pàg. 52.