Ignasi Esteve Bosch

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIgnasi Esteve Bosch

Ignasi Esteve Bosch (Girona, 1963) és un pintor i paisatgista català. Des des la llicenciatura en Belles Arts, el 1986, també desenvolupa tasques docents, primer a l'Estudi d'Art Fita i més tard, a l'Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona. Ha participat en nombroses exposicions, individuals i col·lectives, nacionals i internacionals.[1] Com a dissenyador de jardins i del paisatge, després d'obtenir el Màster d'Arquitectura del Paisatge (UPC, 2004),[2] ha dissenyat el paisatge del Molí del Mig de Torroella de Montgrí,[3] els patis de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona i el paratge dels Desmais prop del llac de Banyoles, entre d'altres.[4]

Intervenció pictòrica d'Ignasi Esteve a Can Gustà (Bàscara)

La seva pintura figurativa s'insereix, segons el crític Eudald Camps, "en territoris de ressonàncies arcàdiques i d'un mediterraneisme desacomplexat que troba en la figura humana el seu vehicle més genuí",[5] i segons Amat las Heras es mou en "un univers oníric, ple de suggeriments visuals, d'experiències viscudes o somniades".[6] Els seus colors blaus i taronges són molt característics.[7]Té el seu taller a Can Gustà, un casal noble del segle xix situat a Bàscara.[8] L'Ajuntament de Girona li té obra adquirida.[9]

Exposicions[modifica]

Després de participar en diverses mostres d'art jove (Muestra de Arte Joven a Madrid[10] i concurs Art Jove de la Generalitat de Catalunya el 1987)[11] exposa en repetides ocasions a la galeria Expoart de Girona i Barcelona, així com a les fires internacionals de Niça[12] (1988), d'Arco Madrid[13][14]i Cannes[15] el 1989.

Exposicions individuals[modifica]

  • Galeria Paulus (Alemanya, 1989)[16]
  • Galeria Denise Van de Velde (Bèlgica, 1991)[17]
  • Penjant, Capella de Sant Roc de Valls, 1994.[18]
  • Fundació Planells de Blanes, 2010.[19]
  • Provinences, Fundació Valvi de Girona, 2012 (conjuntament amb Merce Ibarz).[20][21]
  • La cambra dels símbols, Fundació Fita, 2018 (conjuntament amb Gabriel)[22]
  • De redemptione, Centre Cultural la Mercè, Girona, 2020[23][24]

Exposicions col·lectives[modifica]

De les mostres col·lectives destaquen Fent una L (Girona, 1987), les biennals de Girona i Valls (1993),[18] Hospital 106, 4t 1a (Barcelona, 1995),[25] Trans Art (Girona i L'Havana, 1999)[26] i la itinerant 55 urnes per la llibertat (2018),[27] entre moltes d'altres. També ha participat en la mostra de land art Art & Gavarres, el 2020, conjuntament amb Laia Escribà.[28]

Publicacions[modifica]

  • Petit bestiari empordanès (2006): Té origen en una sèrie prèvia de cinc serigrafies amb poemes de Josep Pujol, i un annex de Pere Miquel Parés sobre les races de bestiar autòcton.[29]
  • Fites andines (2006): Article sobre el seu viatge de descoberta artística i paisatgística de la serralada andina, de sud a nord.[30]
  • El cas estrany d'en Pere Porter (2007): adaptació lliure de David Pujol d'un relat anònim del segle xvii, on s'explica el fet insòlit d'un home anomenat Pere Porter, de la vila de Tordera, que mentre vivia entrà i sortí de l'infern. Amb il·lustracions d'Ignasi Esteve i epíleg de Narcís Figueres.[31]
  • Jardins (2019): conjuntament amb Joaquim Puigvert, Rosa M. Gil i Josep Pujol, un llibre dedicat als jardins gironins.[32]
  • Llibre d'hores (2020): edició de dibuixos fets durant la pandèmia de Covid-19, el març del 2020.[33]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Artisticus». Xavier Santos. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2019. [Consulta: 21 desembre 2019].
  2. ↑ Esteve, Ignasi «Fites andines, la serralada de sud a nord». Revista de Girona, 237, Agost 2006, pàg. 98-106.
  3. ↑ Bellmunt, Jordi [et al., dir.]. Només amb la natura. Catàleg de la III Biennal Europea de Paisatge (en català i anglès). COAC - Caja de Arquitectos, 2003. ISBN 84-96185-72-9. 
  4. ↑ Puigvert, Joaquim M. [et al]. Jardins. Diputació de Girona, 2019, p. 73 (Quaderns de la Revista de Girona, 204). ISBN 978-84-15808-81-7. 
  5. ↑ «Ignasi Esteve: La persecució de l'Arcàdia.». Eudald Camps, 2012. [Consulta: 21 desembre 2019].
  6. ↑ las Heras, Amat «Ignasi Esteve». Girona Selecció, 12, Octubre 1992, pàg. 41-44.
  7. ↑ Goday, Sebastià «Ignasi Esteve, la indòcil espontaneïtat, blaus i taronges». Revista de Girona, 2015, pàg. 104-107.
  8. ↑ «Ignasi Esteve a Can Gustà». Bòlit. Centre d'Art Contemporani. Girona, 2014. Arxivat de l'original el 2019-12-21. [Consulta: 21 desembre 2019].
  9. ↑ Guia/Inventari del patrimoni municipal d'art. Girona: Museu d'Història de la Ciutat - Ajuntament de Girona, [1992], p. 189 (Textos i documents, 4). ISBN 84-86837-28-6. 
  10. ↑ Félix Guisasola (dir.). Muestra de Arte joven, 1987 (en castellà). Madrid: Ministerio de Cultura - Instituto de la Juventud, 1987, p. 47-49. ISBN 84-505-6010-1. 
  11. ↑ Xavier Amir. Guia Amir d'artistes plàstics. Palafrugell Art, 1987, p. 112. ISBN 84-404-0169-8. 
  12. ↑ Art Jonction International [catàleg] (en francès), 1988. 
  13. ↑ «Arco 89, camino del sosiego y la profesionalidad». La Vanguardia, 12-II-1989, pàg. 56.
  14. ↑ «Arco 89 - La oferta periférica subraya el buen momento del arte en España». El País, 12-II-1989.
  15. ↑ Frédéric Ballester i Pere Freixes (comissaris). Primera biennal internacional de pintura jove. "Humor i revolució", figuracions dels anys 80. Canes i Girona: Ajuntament de Girona / Ville de Cannes, 1989, p. 368-369.. 
  16. ↑ «Spanische Künstler stellen aus». Talgang [Albstadt], 21-X-1988.
  17. ↑ «Lucy Slock en Ignasi Esteve stellen tentoon in Galerie Van de Velde» (en neerlandès). De Voorpost, 2-VIII-1991. [Consulta: 23 desembre 2019].
  18. ↑ 18,0 18,1 «L'exposició-muntatge d'Ignasi Esteve sorprèn tots els assistents en el moment de la inauguració». El Vallenc, 21-I-1994, pàg. 24.
  19. ↑ «Agenda d'activitats». Blanes al dia, 16- IV- 2010. [Consulta: 23 desembre 2019].
  20. ↑ «El 9 de maig la Fundació Valvi inaugura Provinences d'Ignasi Esteve i Mercè Ibarz». Bonart. [Consulta: 21 desembre 2019].
  21. ↑ «Provinences, exposició d'Ignasi Esteve i Mercè Ibarz». Josep Pujol, 20-V-2012. [Consulta: 21 desembre 2019].
  22. ↑ «La cambra dels símbols. Gabriel - Ignasi Esteve». Diari de Girona, 2018. [Consulta: 21 desembre 2019].
  23. ↑ Pujol i Coll, Josep. «De redemptione, d'Ignasi Esteve».
  24. ↑ Camps, Eudald. «La redempció de Robinson».
  25. ↑ «Hospital 106, 4rt 1a». Isabel Banal, 2005. [Consulta: 23 desembre 2019].
  26. ↑ Transart [catàleg de l'exposició]. Girona: Ajuntament de Girona / Museu de l'Empordà, 1999, p. 34-35. 
  27. ↑ «Urnes d'un art lliure». El Punt Avui, 18-V-2018. [Consulta: 21 desembre 2019].
  28. ↑ «Art & Gavarres».
  29. ↑ Esteve i Bosch, Ignasi; Pujol i Coll, Josep. Petit bestiari empordanès. Bàlec edicions. [Enllaç no actiu]
  30. ↑ Esteve i Bosch, Ignasi «Fites andines, la serralada de sud a nord». Revista de Girona, juliol-agost 2006, pàg. 98-106.
  31. ↑ Pujol, David. El cas estrany d'en Pere Porter. Girona: Bàlec Llibres, 2007. 
  32. ↑ Esteve i Bosch, Ignasi; Gil, Rosa M.; Puigvert,, Joaquim M.; Pujol, Josep. Jardins. Diputació de Girona, 2019 (Quaderns de la Revista de Girona, 204). 
  33. ↑ Esteve i Bosch. Llibre d'hores. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2020 (Bridge). ISBN 978-8418253003. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ignasi_Esteve_Bosch&oldid=32966771»