Institut Industrial de Catalunya
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització patronal  |
| Història | |
| Creació | 23 juny 1848 |
| Fundador | Joan Güell i Ferrer |
| Data de dissolució o abolició | 1879 |
| Reemplaçat per | Foment del Treball Nacional |
L'Institut Industrial de Catalunya fou una entitat fundada per la Junta de Fàbriques de Catalunya el 23 de juny de 1848 per tal d'impulsar la renovació tecnològica del sector industrial i divulgar l'industrialisme. Els objectius n'eren el progrés i el foment de la indústria per aconseguir una millora tecnològica, indispensable per competir amb la resta de països europeus, i mentalitzar la població a favor de la causa industrial.[1] Entre els fundadors hi havia Joan Güell i Ferrer, Joan Illas i Vidal, Josep Sol i Padrís, Eudald Jaumandreu, Valentí Esparó i Giralt i Laureà Figuerola. En total tenia 390 membres dividits en 14 seccions: agricultura, sederia, llaneria, llenceria i cotó, foneria i construcció de màquines, productes químics, paper, indústries vàries, ciències físiques i químiques, economia política, estadística, literària i nobles arts.
Hi tenia un fort pes específic els industrials cotoners, amb un pes econòmic, social i polític força important, com Josep Ferrer i Vidal, Josep Ferrer i Soler o Llorenç Pons i Clerch.[2] Des del 1849 el seu òrgan era el diari El Bien Público, complementat amb La Verdad Económica, editat a Madrid des de 1862 per Bonaventura Carles Aribau.
El 1850 va impulsar amb la Junta de Fàbriques una candidatura unitària de moderats i progressistes a les eleccions a Corts Espanyoles per tal de defensar els interessos industrials i demanar una política proteccionista, però el seu triomf provocà que el govern la clausurés. El 1851 va tornar a reprendre les activitats, dedicat principalment a la causa proteccionista, però a partir del 1854 entrà en declivi, del que no en sortí fins al 1862.[2]
Participà en l'Exposició Industrial i Artística de Barcelona del 1860 i pressionà perquè fos creat el ministeri d'ultramar. Cap al 1869 tenia uns 200 socis ordinaris, 23 d'honor i 12 de mèrit. El 1876 va impulsar una campanya contra l'impost del segell i el 1877 una altra contra la modificació a l'aranzel de llanes. El 1879 es fusionà amb el Foment de la Producció Nacional per a crear Foment del Treball Nacional.
Publicacions[modifica]
- Barcelona antigua y Barcelona moderna (1848), de Joan Illas i Vidal
- Informe sobre el proyecto de tratado especial de comercio con Inglaterra (1868)
- L'associacionisme empresarial: institucions nascudes a mitjan segle xix (1839-1854) dins "Catalunya i Espanya al segle XIX". Barcelona 1987.
Referències[modifica]
- ↑ Mestre i Campí (direcció), Jesús. Diccionari d'Historia de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, El Punt, p. 572.
- ↑ 2,0 2,1 El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans (1876-1885) De Joan Palomas i Moncholi p. 179-182
Enllaços externs[modifica]
- «Institut Industrial de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- La industrialització de Catalunya en el segle XIX a blogsapiens.cat