Isabel Peiró Polo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIsabel Peiró Polo
Biografia
Naixement11 agost 1909 Modifica el valor a Wikidata
Sant Gregori (Gironès) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 maig 2003 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Miami (Florida) Modifica el valor a Wikidata
Directora de la Presó de Dones de Barcelona
desembre 1936 – octubre 1937 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessora, activista, treballadora tèxtil Modifica el valor a Wikidata
PartitBloc Obrer i Camperol
Partit Obrer d'Unificació Marxista Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEnric Adroher i Pascual (1934–) Modifica el valor a Wikidata

Isabel Peiró Polo (Sant Gregori, Gironès, 1909 - Miami, 2003) va ser una obrera tèxtil, mestra i activista antifeixista catalana.

Va treballar com a obrera tèxtil, i durant la Segona República va militar al sindicat tèxtil i al Bloc Obrer i Camperol (BOC) de Girona. El 1934 es va traslladar a viure a Barcelona, on es va casar amb el dirigent del BOC Enric Adroher i Pascual, de pseudònim 'Gironella'. Va participar en els fets del 6 d'octubre del 1934 que van significar l'empresonament de membres de la Generalitat de Catalunya. Ja militant del POUM, el desembre del 1936, en plena guerra civil -mentre Andreu Nin era conseller de justícia de la Generalitat- Isabel va ser nomenada directora de la Presó de Dones de Barcelona. Després dels fets de maig del 1937 va ser empresonada en una txeca, i no va ser fins a la fi de la Guerra Civil, dos dies abans de l'entrada de l'exèrcit franquista per la Diagonal, el 26 de gener del 1939, que va ser alliberada per un grup armat del Partit Obrer d'Unificació Marxista, juntament amb altres preses polítiques. A partir d'aquell moment, es va exiliar en diferents països, primer a Mèxic. Va establir-se a França un cop acabada la Segona Guerra Mundial i el 1948 es va dedicar a organitzar el Moviment per a una Europa Socialista, que més tard es transformaria en el Moviment Socialista pels Estats Units d'Europa, del qual tenia el carnet número 5. A finals dels anys 50, es va separar del seu marit i va tornar a Mèxic. Posteriorment, el 1996, va anar a viure a Veneçuela i, finalment, es va traslladar als Estats Units, on residia el seu fill. Va morir a Miami, Florida, l'any 2003.[1][2][3][4]

Isabel Peiró va ser una de les homenatjades per l'Ajuntament de Barcelona en la campanya Ciutat de Dones, el març de 2023.[5]

Referències[modifica]

  1. Bengoechea, Soledad. «Retratos de mujeres militantes del POUM», 09-02-2023. [Consulta: 26 març 2023].
  2. «Les dones que han fet una ciutat educadora: Isabel Peiró Polo (Sant Gregori, 1909 – Miami, 2003)». Ajuntament de Barcelona, 09-03-2023. [Consulta: 26 març 2023].
  3. Pagès Blanch, Pelai «Dirigents i militants del POUMun planter divers i plural». Ebre, Vol. 38, Núm. 5, 2010, pàgs. 39-66. ISSN: 1696-2672 [Consulta: 26 març 2023].
  4. Gutiérrez-Álvarez, Pepe. Retratos poumistas. Sevilla: Espuela de Plata, 2006, pàg. 164. ISBN 978-84-96956-60-5 [Consulta: 26 març 2023]. 
  5. «Biografies». Ciutat de Dones. Ajuntament de Barcelona, març 2023. Arxivat de l'original el 2023-03-25. [Consulta: 27 març 2023].

Vegeu també[modifica]