Isabel la Catòlica dictant el seu testament

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaIsabel la Catòlica dictant el seu testament

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorEduardo Rosales y Gallina Modifica el valor a Wikidata
Creació1864
Mètode de fabricacióoli sobre llenç
Gènerepintura d'història Modifica el valor a Wikidata
Mida290 (Alçada) × 400 (Amplada) cm
Localització
Col·leccióMuseu del Prado (Madrid)
Museo de la Trinidad (Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariP004625 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg
Inv, noves adquisicions (iniciat 1856), Catàleg Museu de la Trinidad 1865:(135)
Catalog Museo del Prado, 1889 (en) Tradueix:(262)
Inv. General del Museo de Arte Moderno. 1899-1902 (en) Tradueix:(199)
Catálogo Museo de Arte Moderno. 1899 (en) Tradueix:(359)
Catalog Museo de Arte Moderno, 1900 (en) Tradueix:(564)
Registros-Inventarios Museo Nacional de Arte Moderno. 1900-1936 (en) Tradueix:(36-R y 60-R)
Inv. Museo Arte Moderno. 1954 (en) Tradueix:(515)
Actas traslado de obras MEAC - Prado. 1971-1973 (en) Tradueix:(642)
Catalog Museo del Prado, 1985 (en) Tradueix:(4625) Modifica el valor a Wikidata

Isabel la Catòlica dictant el seu testament és un quadre de 1864 del pintor purista espanyol Eduardo Rosales y Gallina. Està executat a l'oli sobre llenç i mesura 400 centímetres d'amplada per 290 cm d'alçada. Pertany al Museu del Prado de Madrid que el va adquirir l'any 1865. Després de ser traspassat al Museu d'Art Modern (MAM), es va reincorporar al Prado el 1971 en rebre les obres del segle xix que posseïa el MAM després de la seva dissolució. Està exposat al públic a la sala 61B.

Aquesta pintura d'història representa el moment en el qual Isabel I de Castella dicta el seu testament.[1] Emmarcat dins de la pintura d'història academicista del període romàntic, és d'un estil més realista que obres precedents de Rosales. Va dedicar un any i mig de treball i la va presentar a l'Exposició Universal de París de 1867. Després va tornar a Roma, on li va arribar un telegrama dels seus amics, el paisatgista Martín Rico i Raimundo de Madrazo, donant-li la notícia de l'èxit aconseguit pel seu quadre: primera medalla d'or per a estrangers. Li van concedir la Legió d'Honor.[2]

Referències[modifica]

  1. ↑ Luis Suárez Fernández, Análisis del testamento de Isabel la Católica.
  2. ↑ «Colgado el primer cuadro que se expondrá en la ampliación del Museo del Prado».

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Isabel_la_Catòlica_dictant_el_seu_testament&oldid=31990934»