Isidre Gassol i Civit

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIsidre Gassol i Civit
Biografia
Naixement9 novembre 1831 Modifica el valor a Wikidata
Savallà del Comtat (Conca de Barberà) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 febrer 1917 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Barcelona
Senador del Regne
1901 – 1902
Circumscripció electoral: Tarragona
Diputat a Corts
17 novembre 1899 – 24 abril 1901
← Antoni Rosell i Bru – Joan Matheu i Sabater →
Circumscripció electoral: districte electoral del Vendrell
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEmpresari i polític
PartitPartit Conservador
Família
ParellaRosa Marqués i Valentí

Isidre Gassol i Civit (Segura, Savallà del Comtat, 9 de novembre de 1831 - Barcelona, 17 de febrer de 1917) fou un polític i empresari català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Home de negocis[modifica]

El 1873 fou el principal accionista de la Societat del Tramvia de Barcelona a Sants, que el 1877 esdevingué Societat de Tramvies.[1] També era propietari de la destacada masada d'en Gassol a Bítem, en unes finques que va comprar el 3 de gener de 1879.[2] També va ser accionista o membre del Banc Mercantil de Lleida (1881-93), el Banc de Catalunya, el Banc de Tortosa (que contribueix a fundar el 1881),[3] la Cambra del Comerç de Barcelona i la Cambra Oficial de la Propietat Urbanista,[4] i en el sector primari, l'Institut Agrícola Català.

Els negocis de Gassol foren lucratius. Posseïa la societat Isidre Gassol e Hijos, un conglomerat d'indústries entre les quals destacava una fàbrica d'estampats a Sant Adrià de Besòs. També tenia interessos en els territoris d'ultramar. En una data desconeguda, posterior a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, que contribueix a organitzar, es desplaça a Cuba. Allí importa productes de venda, trafica amb el transport d'esclaus, i és empresonat durant tres anys al castell del Morro de L'Havana.[4] Tot just consumada la derrota espanyola torna al Principat (1898), on impulsa la Colònia Gassol a Bítem (1900).

Acabada la seva activitat política, esmerça importants esforços per construir un canal de reg a la riba esquerra del riu Ebre, amb l'objectiu de promoure la vida econòmica de l'esmentada Colònia Gassol. El Canal de l'Esquerra de l'Ebre s'inaugura el 5 de maig de 1912 amb la presència del monarca Alfons XIII. El lideratge d'Isidre Gassol en la construcció el fa mereixedor de la Creu del Mèrit Agrícola.[5]

Càrrecs polítics[modifica]

Gassol va ser elegit diputat del Partit Conservador (sector polaviejista) del districte de Vendrell a les eleccions parcials a la Cort espanyola que es van celebrar per substituir el difunt Antoni Rossell. Dels 10.949 ciutadans amb dret a vot, 7.287 voten i 3.952 ho fan per Gassol.[6] A Madrid, treballa per millorar les comunicacions entre Santa Coloma de Queralt i Guimerà.

El 24 d'abril de 1901 finalitza les seves funcions com a diputat, però aviat, concretament el 29 d'octubre del mateix any, les comença a exercir com a senador de la província de Tarragona. D'aquesta etapa a la Cambra Baixa (1901-02) no es coneix cap intervenció parlamentària.

Vinculació amb Segura[modifica]

Isidre Gassol va ser premiat pel desenvolupament de la vinya i els arbres fruiters a Segura i rodalia. A la seva població natal, també és el mecenes en la construcció d'una escola (1914),[7] un ateneu (1916) i l'adequació de la font i els safareigs.[8] També va aconseguir que l'actual carretera comarcal T-243, que enllaça Conesa amb Vallfogona de Riucorb, passés per Segura.[8]

Referències[modifica]

  1. ↑ Capital extranjero y estrategias empresariales: un análisis comparativo en el transporte urbano de Madrid y Barcelona, 1871-1948. per Alberte Martínez Núñez
  2. ↑ Soler, Marc «Patrimoni indià». La Vanguardia, 25-03-2011, pàg. 8.
  3. ↑ Llorente Rosselló, Emili «MISCEL·LÀNIA. La fundació del Banc de Tortosa (1881)». Recerca, n.9, 2005, pàg. 255-294.
  4. ↑ 4,0 4,1 La fundació del Banc de Tortosa (1881) per Emili Llorente
  5. ↑ Costea, Jordi. Elements, tipologies constructives i rehabilitacions en la Colònia Gassol de Bítem (tesi) (en castellà). Lleida: Universitat de Lleida. Escola Politècnica Superior., 05-2013, p. 35-36. 
  6. ↑ «Gassol y Civit, Isidro» (en castellà). Congreso de Diputados. [Consulta: 20 setembre 2022].
  7. ↑ «Antiga Escola - Savallà del Comtat». Patrimoni Arquitectònic de la Conca de Barberà. [Consulta: 20 setembre 2022].
  8. ↑ 8,0 8,1 Marimon, Roser; Uroz, Joan; Ferrer, Raimon «Notes històries sobre Segura». La Segarra, n. 277, 09-2022, pàg. 21.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Isidre_Gassol_i_Civit&oldid=33329375»