Jón Baldvin Hannibalsson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJón Baldvin Hannibalsson

Jón Baldvin Hannibalsson el 2011 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 febrer 1939 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Ísafjörður (Regne d'Islàndia) Modifica el valor a Wikidata
  Ministre d'Afers Exteriors
28 setembre 1988 – 23 abril 1995
  Ministre de Finances
8 juliol 1987 – 28 setembre 1988
Dades personals
NacionalitatIslàndia
FormacióUniversitat d'Edimburg
Universitat Harvard
Universitat d'Estocolm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, diplomàtic, economista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialdemòcrata
Família
PareHannibal Valdimarsson (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webjbh.is Modifica el valor a Wikidata
En aquest nom islandès, el darrer nom és un patronímic, no pas un cognom. La manera de referir-se a aquesta persona és pel nom de pila.

Jón Baldvin Hannibalsson (Ísafjörður, 21 de febrer de 1939) és un polític i diplomàtic islandès.

Biografia[modifica]

Fill de Hannibal Valdimarsson, Jón Baldvin Hannibalsson va fer un màster en economia a la Universitat d'Edimburg el1963. Va ser alumne de la Universitat d'Estocolm de 1963 a 1964, i també va estudiar a la Universitat d'Islàndia el 1965. Va assistir al Centre d'Estudis Europeus de la Universitat Harvard de 1976 a 1977. Va editar Frjáls þjóð (1964–1967) i Alþýðublaðið (1979–1982).

En la seva carrera política, va ser president del Partit Socialdemòcrata islandès (1984–1996), ministre de Finances (1987–1988) i ministre d'Afers Estrangers (1988–1995). Jón Baldvin Hannibalsson va encapçalar la delegació islandesa quan el país va participar en la formació de l'Espai Econòmic Europeu.

Més tard, va exercir com a diplomàtic als Estats Units i Mèxic de 1998 a 2002, i a Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània de 2002 a 2005.[1] Va ser ambaixador a Ucraïna de 2004 a 2006.[2] Va reconèixer la independència dels estats bàltics el 1991 i va ser l'únic ministre d'Exteriors occidental a arribar en escena el gener de 1991, quan Gorbatxov estava a punt de viure una ofensiva militar.[3]

Llegat[modifica]

El gener de 1991, després que el vessament de sang de Vílnius, va començar el procés d'establir connexions diplomàtiques entre Lituània i Islàndia. Així, Islàndia va ser el primer estat a entrar en conflicte amb la Unió Soviètica per donar suport a la llibertat bàltica.[4]

En reconeixement, la plaça davant del Ministre d'Exteriors d'Estònia a Tallin s'anomena plaça d'Islàndia, i les roques de les últimes barricades de gener de 1991 als entorns del parlament lituà duen la inscripció "Per Islàndia - Ells es van atrevir mentre altres callaven".

Pel seu paper en el reconeixement de la independència de Lituània, Jón Baldvin Hannibalsson va ser guardonat com a Comandant de la Gran Creu de l'Orde del Gran Duc Gediminas de Lituània, així com la Medalla de 13 de gener i el títol de ciutadà honorífic de Vílnius. També va rebre la primera classe de l'Orde de la Creu de Terra Mariana d'Estònia.

Referències[modifica]

  1. «Jón Baldvin Hannibalsson (speaker profile)». Barcelona Centre for International Affairs, 2009. Arxivat de l'original el 2013-11-04. [Consulta: 12 març 2013].
  2. Skrá yfir fulltrúa Íslands hjá erlendum ríkjum frá upphafi
  3. «Jón Baldvin Hannibalsson». (The profile was written for the exhibition "Good-bye, Charlie! 20 Years since the Fall of Communism in Europe). Estonian History Museum. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 12 març 2013].
  4. Kristensen, Gustav N. 2010.

Enllaços externs[modifica]