Jørgensenita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralJørgensenita
Fórmula químicaNa₂(Sr,Ba)14Na₂Al₁₂F64(OH,F)₄
EpònimVilhelm Jørgensen Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusdipòsit de criolita d'Ivigtut, Ivittuut (Ivigtut), Fiord Arsuk, Sermersooq, Groenlàndia
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.3.CC.20
Nickel-Strunz 9a ed.3.CC.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.III/B.03 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 16,059(7) Å; b = 10,974(4) Å; c = 7,277(3) Å; β = 101,70(3)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Colorincolor
Duresa3,5 a 4
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,436 nβ = 1,442 nγ = 1,442
Birefringènciaδ = 0,006
Dispersió òpticano observada
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1995-046
SímbolJør Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La jørgensenita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de Vilhelm Jørgensen (1844–1925), cofundador l'any 1870 de la fàbrica de criolita d'Ivittuut, Groenlàndia.

Característiques[modifica]

La jørgensenita és un halur de fórmula química Na₂(Sr,Ba)14Na₂Al₁₂F64(OH,F)₄. Va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional com a espècie vàlida l'any 1995. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són allargats al llarg de [010], de fins a 1 centímetre de longitud, normalment en forma de ventall aplanat o agregats columnars, íntimament intercrescuda amb jarlita o stenonita; també massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 3,5 i 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jørgensenita pertany a «03.CC - Halurs complexos. Soroaluminofluorurs.» juntament amb els següents minerals: gearksutita, acuminita, tikhonenkovita, artroeïta, calcjarlita i jarlita.

Formació i jaciments[modifica]

Es troba en cavitats omplint fissures en dipòsits de criolita, juntament amb altres fluorurs. Sol trobar-se associada a altres minerals com: jarlita, stenonita, thomsenolita, gearksutita, topazi o moscovita.[2] Va ser descoberta al dipòsit de criolita pegmatítica en granit d'Ivittuut, al Fiord Arsuk (Sermersooq, Groenlàndia), l'únic indret on ha estat trobada.

Referències[modifica]

  1. «Jørgensenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 març 2016].
  2. 2,0 2,1 «Jørgensenite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 10 març 2016].