Jan Anderson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJan Anderson
Biografia
Naixement12 maig 1932 Modifica el valor a Wikidata
Dunedin (Nova Zelanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 agost 2015 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Canberra (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Otago
Universitat d'Umeå
Universitat de Califòrnia a Berkeley - química orgànica (–1959)
University of California, Berkeley College of Chemistry (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiMelvin Calvin Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbiòloga, professora d'universitat, fisiòloga, escriptora científica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Nacional Australiana Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareWilliam Anderson (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

FRS Jan Anderson (Dunedin, 12 de maig de 1932 - Canberra, 28 d'agost de 2015) fou una científica neozelandesa que va treballar a Canberra, Austràlia, i que fou distingida per la seva investigació sobre la fotosíntesi.

Joan Mary Anderson va néixer el 1932 a Queenstown, Nova Zelanda. El seu pare, el doctor Bill Anderson, era metge de campanya. La seva mare va morir, després d’una llarga malaltia, quan Anderson tenia vuit anys.[1] Per a la decepció del seu pare, que havia volgut que es convertís en metge, va estudiar química orgànica a la Universitat d'Otago. En aquell moment, la Universitat de Nova Zelanda va expedir els títols i va obtenir una llicenciatura i un màster amb honors de primera classe.

Va obtenir una beca, la King George V Memorial Fellowship per a Nova Zelanda, que li va permetre fer estudis de postgrau als Estats Units durant un any. Quan va arribar a la Universitat de Califòrnia a Berkeley va trobar que no se li reconeixia el postgrau de Nova Zelanda, cosa que li negava l’accés a la biblioteca, a les instal·lacions d’investigació i a l’assegurança mèdica. Per superar aquest problema, es va matricular a un doctorat, al qual va estudiar a la UC Berkeley College of Chemistry (1956-59) sota la supervisió de Melvin Calvin. Calvin va rebre el Premi Nobel de Química el 1961.[2][3]

Després fou mestra a l'escola secundària de Wellington Girls, però va deixar-hi de treballar per acceptar una oferta de feina amb l’Organització de Recerca Científica i Industrial de la Commonwealth (CSIRO).[2]

Va ser la primera a mostrar que el mecanisme fotosintètic comprèn dos components fonamentals: el fotosistema I i el fotosistema II.[4] Anderson va ser professora adjunta a la Universitat Nacional d'Austràlia.[2]

Anderson va morir el 28 d'agost de 2015.[2] El seu funeral es va celebrar a l'església de Sant Joan Baptista, a Canberra.[5]

Premis i distincions[modifica]

Va rebre nombrosos honors i premis pel seu treball, inclosa l'elecció com a membre de l'Acadèmia Australiana de Ciències el 1987 i com a membre de la Royal Society el 1996.[6][7] Va rebre el doctorat honoris causa per la Universitat d’Umeå el 1998. Va rebre la Medalla del Centenari el 2001.[2] El 2017 va ser seleccionada com una de les "150 dones en 150 paraules" de la Royal Society de Nova Zelanda.[8]

Referències[modifica]

  1. Bhathal, Ragbir. Profiles: Australian Women Scientists. Canberra: National Library of Australia, 1999, p. 15-25. ISBN 9780642107015. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Vale Jan Anderson». Australian National University, 01-09-2015. [Consulta: 21 gener 2018].
  3. «Melvin Calvin - Facts». Nobelprize.org. Nobel Media. [Consulta: 6 febrer 2016].
  4. «Professor Jan Anderson FRS - Shedding light on photosynthesis». Royal Society. Arxivat de l'original el 9 juliol 2008.
  5. «Joan (Jan) Mary Anderson». Obituary. HeavenAddress. [Consulta: 6 febrer 2016].
  6. Alafaci, Annette. «Anderson, Jan profile». Encyclopedia of Australian Science, 07-02-2011. [Consulta: 7 febrer 2016].
  7. Horton, Peter; Soon Chow, Wah; Barret, Christopher (2018). "Joan Mary Anderson. 12 May 1932—28 August 2015". Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society. doi.org/10.1098/rsbm.2018.0006.
  8. «150 Women in 150 Words». Royal Society Te Apārangi. [Consulta: 11 novembre 2020].