Jane Brownlow
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Jane Macnaughton Egerton Morgan  c. 1854 Paisley (Escòcia) |
| Mort | 14 novembre 1928 (73/74 anys) Londres |
| Activitat | |
| Ocupació | sufragista, escriptora |
| Família | |
| Cònjuge | Capità Edward Francis Brownlow |
Jane Macnaughton Egerton Morgan o Jane Macnaughton Egerton Brownlow (Paisley, c. 1854 – Londres, 14 de novembre de 1928) va ser una pedagoga, escriptora, traductora i sufragista escocesa.
Vida[modifica]
Brownlow va néixer a Paisley entrel 1854 i 1855. El seu pare era militar i estava destinat a Gibraltar. Es va casar a la Capella del Rei a Gibraltar amb el capità Edward Francis Brownlow el 20 d'agost de 1872.[1] El seu marit havia servit a l'Índia i estava en el 71st Highland Regiment.[2] Va viure a Gibraltar fins que el seu marit va morir el 1875 i després va viatjar cap a Anglaterra.[1]
Va manifestar la seva opinió sobre el tema dels drets i el sufragi de les dones. En 1891, va estar a càrrec d'una escola primària a Finsbury, on es va sorprendre de l'escassa educació de les noies de classe treballadora.[1] Quan es va publicar la Llei d'Educació Tècnica el 1896, la va descriure com «enquadrada per homes en interès dels homes» a la revista Shafts aquell any.[3]
Brownlow era membre del feminista Club pioner (Pioneer Club), de la Societat fabiana (Fabian Society), de la Lliga humanitària (Humanitarian Leage), del Gremi de professors (Teachers' Guild) i de la Federació liberal femenina (Women's Liberal Federation).[1] També va ser membre activa de la Lliga pel sufragi femení (Women's Franchise Leage), i va viatjar el 1895 per reunir-se amb altres membres de la lliga com Ursula Bright, Herbert Burrows, Jane Cobden Unwin i amb Richard Pankhurst i Emmeline Pankhurst a Aberystwyth.[4] L'any següent va subscriure una moció a la Federació liberal femenina per retirar el suport dels candidats liberals que s'oposaven al sufragi femení.[1] Aquesta idea va ser el tema central de la Societat progressista femenina (Women's Progressive Society) a la qual pertanyia Brownlow.[5] La proposta va provocar, però es va perdre després, una gran disputa. Brownlow va ser citada més tard en un debat públic a on va dir: «No aixecaré un dit per ajudar a qualsevol home que no ajudi a les meves germanes».[1]
Es va interessar per les condicions laborals de les dones i els nens. Va assenyalar que les lleis per limitar el treball nocturn dels homes rares vegades cobrien professions com el ball o la infermeria i altres professions associades amb dones. La Lliga sindical femenina (Women's Trade Union Leage) li va demanar que s'assegués en una comissió que examinava el paper dels nens assalariats i aconsellava sobre la reforma. Altres membres de la comissió van ser la socialista Margaret Macdonald i Ruth Homan.[1]
Brownlow va morir a Londres el 1928.[1]
Obra[modifica]
- Women's Work in Local Government
- The English Woman: Studies in her Psychic Evolution, per David Staars, que va ser traduït per Brownlow del francès en 1909.
- Women and Factory Legislation
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Jane Martin, ‘Brownlow, Jane Macnaughton Egerton (1854/5–1928)’, Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004; online edn, May 2007 accessed 16 Nov 2017
- ↑ Archives, The National. «The Discovery Service» (en anglès). [Consulta: 16 novembre 2017].
- ↑ Shafts magazine, 1896
- ↑ Elizabeth Crawford. The Women's Suffrage Movement: A Reference Guide 1866-1928. Routledge, 2 setembre 2003, p. 1615. ISBN 1-135-43401-8.
- ↑ Elizabeth Crawford. The Women's Suffrage Movement: A Reference Guide 1866-1928. Routledge, 2 setembre 2003, p. 725–. ISBN 1-135-43402-6.