Janet Suzman

Janet Suzman
Biografia
Naixement	9 febrer 1939 (85 anys); Johannesburg (Sud-àfrica)
Dades personals
Religió	Judaisme
Formació	London Academy of Music and Dramatic Art ; Universitat del Witwatersrand ; Kingsmead College
Activitat
Ocupació	directora de cinema, actriu de televisió, actriu de cinema, actriu de teatre
Activitat	1964 –
Obra
	Obres destacables (2023) Consecration (en) ;
Família
Cònjuge	Trevor Nunn (1969–1986)
Parents	Helen Suzman (tia)
	Premis (juny 2011) Dama comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic; Evening Standard Theatre Award a la millor actriu ;

Dame Janet Suzman, DBE (Johannesburg, 9 de febrer de 1939), és una actriu i directora sud-africana.^[1]

Biografia[modifica]

Suzman va néixer a Johannesburg en una família jueva. Els seus pares van ser Betty i Saul Suzman, un importador de tabac.^[2] El seu avi, Max Sonnenberg, va ser membre de parlament sud-africà. Suzman és neboda de l'activista Helen Suzman.^[3] Suzman va estudiar en el Kingsmead College a Johannesburg i posteriorment va anar a la Universitat de Witwatersrand, on va estudiar anglès i francès. El 1959, es va mudar a Londres.

Després d'estudiar teatre en l'Acadèmia de Música i Art Dramàtic de Londres, Suzman va debutar en l'obra Billy Liar el 1962 en el Tower Theatre (Ipswich). El 1963, es va unir a la Royal Shakespeare Company (RSC), i debutà com a Joana d'Arc en The Wars of the Roses. Amb la RSC, va tenir l'oportunitat d'interpretar diverses heroïnes de Shakespeare, com Rosaline en Treballs d'amor perduts, Porcia en El mercader de Venècia, Ofelia en Hamlet, Catalina en La feréstega domada i Lavinia en Titus Andrònic. Encara que, generalment, actuava en obres clàssiques i de Shakespeare, Suzman també va participar en produccions d'obres de Jean Genet, Harold Pinter, Ronald Harwood, Kenyon Nicholson i Edward Albee.

Suzman va aparèixer en diversos drames televisius britànics durant els anys 1960 i els 1970, incloent-hi adaptacions de Saint Joan (1968), Les tres germanes (1969), Macbeth (1970), Hedda Gabler (1972), La nit de reis (1973) i El detectiu cantant (1986).

Suzman va realitzar el seu debut cinematogràfic en Nicolau i Alexandra (1971). Per la seva interpretació de l'emperadriu Alexandra, va ser nominada a l'Oscar, al BAFTA i al Globus d'Or. ^[4] Posteriorment, va aparèixer en A Day in the Death of Joe Egg (1972) al costat d'Alan Bates. Des de llavors, Suzman ha aparegut en pocs films, incloent-hi The Black Windmill (1974) de Don Siegel, Nijinsky (1980), El contracte del dibuixant (1982) de Peter Greenaway, A Dry White Season (1989) al costat de Marlon Brando, E la nave va (1989) de Federico Fellini, Nuns on the Run (1990) i Max (2002).

De tornada a Sud-àfrica, Suzman va dirigir produccions d'Otel·lo, que també van ser televisades, i de Der gute Mensch von Sezuan en el Market Theatre de Johannesburg. També va realitzar una gira amb una adaptació del Jardí dels cirerers titulada The Free State. També ha dirigit diverses produccions des de 1990, incloent-hi A Dream of People amb la RSC, The Cruel Grasp en el Festival Internacional d'Edimburg, No Flies on Mr Hunter en el Chelsea Centre (1992), La mort d'un viatjant en el Clwyd Theatr Cymru (1993) i The Snow Palace en el Tour and Tricycle Theatre (1998).

El 2002, Suzman va tornar a la RSC per actuar en una nova versió de The Hollow Crown al costat de Donald Sinden, Ian Richardson i Derek Jacobi. El 2005, va aparèixer al costat de Kim Cattrall en una reestrena de l'obra de Brian Clark Whose Life Is It Anyway?. El 2007, Suzman va interpretar Volumnia en Coriolà a Stratford-upon-Avon.

Filmografia[modifica]

Filmografia:^[5]

Cinema[modifica]

1971: Nicolau i Alexandra (Nicholas and Alexandra): Alexandra
1972: A Day in the Death of Joe Egg: Sheila
1974: El molí negre (The Black windmill): Alex Tarrant
1976: El viatge dels maleïts (Viatge of the Damned): Lenny Strauss
1980: Nijinski: Emilia Marcus
1981: Priest of Love: Frieda Lawrence
1982: The Draughtsman's contract: la Sra. Herbert
1983: E la nave va... (And the Ship Sails Es): Edmea Tetua
1989: Una àrida estació blanca (A Dry White Season): Susan
1990: Nuns on the Run: la germana superiora
1992: Leon the Pig Farmer: Judith Geeler
2002: Max: la mare de Max
2002: A Fairy Story
2013: Felix: la Sra. Cartwright

Televisió[modifica]

1964: Festival (TV): Luciana
1965: War of the Roses (fulletó TV): Lady Anne / Joana d'Arc
1966: Lord Raingo (fulletó TV): Delphine (4 episodis)
1966: Conflict (fulletó TV): Joana d'Arc
1966: Theatre 625 (fulletó TV): Edith Swan-Neck / Mary (3 episodis)
1970: Solo (fulletó TV): Charlotte Brontë
1968-1972: BBC Play of the Month (sèrie TV): Joana d'Arc / Masha / Lady Macbeth / Hedda Gabler (4 episodis)
1974: Antony and Cleopatra: Cleòpatra
1974: Miss Nighthingale (telefilm): Florence Nighthingale
1974: 2nd House (fulletó TV): Athol Fugard
1976: Twelfth Night (telefilm): Viole
1976: Clayhanger (fulletó TV): Hilda Lessways / Hilda Clayhanger
1979: The House on Garibaldi Street (telefilm): Hedda
1993: Inspector Morse (TV): Dra. Clara Brewster
2010: Inspector Barnaby (TV): Lady Mathilda
2012: Labyrinthe: Esclarmonde

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions[modifica]

1972: Oscar a la millor actriu per Nicolau i Alexandra
1972: Globus d'Or a la millor nova promesa per Nicolau i Alexandra
1972: BAFTA a la millor nova promesa per Nicolau i Alexandra

Referències[modifica]

↑ «Biografia de Janet Suzman». The New York Times.
↑ Billen, Andrew (25 d'abril de 2006).
↑ Ferguson, Ron (5 de gener de 2009).
↑ «Janet Suzman, premis». The New York Times.
↑ «Filmografia de Janet Suzman». The New York Times.

[1] «Biografia de Janet Suzman». The New York Times.

[2] Billen, Andrew (25 d'abril de 2006).

[3] Ferguson, Ron (5 de gener de 2009).

[4] «Janet Suzman, premis». The New York Times.

[5] «Filmografia de Janet Suzman». The New York Times.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]