Jaume Gustà i Bondia
 Jaume Gustà quan va participar en l'Exposició el 1888  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 maig 1853 Barcelona |
| Mort | 27 agost 1932 (79 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Moviment | Modernisme català |
Premis Menció al Concurs anual d'edificis artístics de 1911 | |
Jaume Gustà i Bondia (Barcelona, 25 de maig de 1853 - Barcelona, 27 d'agost de 1932).[1] Fou un arquitecte titulat el 1879[2] i mestre d'obres des de 1872. Va ser arquitecte municipal de Barcelona a partir de 1916, a la mort de Pere Falqués. El seu modernisme parteix del gòtic i el suavitza.
Biografia[modifica]
Va néixer l'any al carrer Petritxol de Barcelona l'any 1853, fill de Gabriel Gustà i Regí i de la seva esposa, Maria Anna Bondia i Bondia, ambdós de Barcelona.[3]
El 1887 va publicar una memòria descriptiva de Sant Benet de Bages. Va col·laborar a l'Exposició Universal de Barcelona (1888) on va construir diversos pavellons efímers, el més important va ser el Palau de la Indústria.[4]
És autor del cementiri de Sants (1878), de la casa Monteys, a la Rambla de Catalunya amb carrer de València, de la seu de Districte de Sants o antiga Tinença d'Alcaldia d'Hostafrancs (1895), de la Torre de la Miranda (1900), de l'Escola Miquel Bleach d'Hostafrancs (1915),[5] i de la Casa Gustà, la seva casa particular al carrer d'Alegre de Dalt, de Barcelona (1910), per la qual va rebre una menció al concurs anual d'edificis artístics.
També se li atribueix la Casa Jaume Gustà, a Figueres, projectada el 1926.[6]
Es va casar amb la tarragonina Rosa Martorell i Soler (1866-1905) l'any 1887,[7] amb qui va tenir dues filles, Maria i Rosa.
Impuls de l'higienisme[modifica]
Després de l'agregació de municipis a Barcelona de 1897, l'Ajuntament de Barcelona va decidir abordar integralment millorar el sistema de clavegueram de la ciutat. Jaume Gustà va ser nomenat, el 10 de març de 1902, responsable del projecte de reforma integral del clavegueram, una tasca que li portaria entre 1902 i 1914. D'aquesta activitat es derivarien canvis fonamentals de les pràctiques de sanejament dels habitatges i en el disseny del clavegueram d'una gran ciutat, com la instal·lació de "water close a l'anglesa" en lloc de comuna, amb indicació expressa que fos "inodor, amb descàrrega d'aigua i fet de materials inalterables com la porcellana"; a més "havia d'estar en una sala exclusiva, ben ventilada i construïda amb materials impermeables". El fet que incorporés descàrrega d'aigua, no només millorava els aspectes higiènics de l'habitatge, sinó també era necessari per garantir un flux suficient d'aigua pel funcionament del sistema de clavegueram. Aquest punt trobava una oposició pel cost de l'aigua i per l'existència de pous cecs incompatibles amb la nova norma, els quals van haver de prohibir-se a partir d'aquesta reforma. Contra la resistència social i econòmica, Gustà declarava: «Cal fer entendre que tot progrés, que tot perfeccionament, que tot refinament en qualsevol orde, no és un luxe sinó una necessitat».[8] El desplegament total del projecte acabaria comportant indirectament la municipalització de la gestió de l'aigua.[8] Va publicar el conjunt de mesures en dues publicacions:
- "Unificació dels desguassos a la xarxa de clavegueram de Barcelona",[9] amb una estandardització dels sistema constructiu dels habitatges.
- "Proyecto de saneamiento e higieneización de las casas de Barcelona",[10]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume Gustà i Bondia |
- ↑ Diari La Vanguardia de 24 d'octubre de 1933.
- ↑ Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Marcombo. Arqueologia de la Comunicacio, 2001. ISBN 8426712487., pàg.411
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1853, número de registre 1970.
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 115. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
- ↑ El Periodico, Escola Miquel Bleach:Un col·legi que es va gestar en un ajuntament
- ↑ poblesdecatalunya.cat, Casa Jaume Gustà (Figueres - Alt Empordà)
- ↑ Registre de Matrimonis de l'Ajuntament de Barcelona, 15 d'octubre de 1887, número de registre 1730.
- ↑ 8,0 8,1 Guàrdia, Manuel. «Conflictos en torno a la consolidación del nuevo modelo». A: La revolución del agua en Barcelona (en castellà). Barcelona: Museu d'Història de la Ciutat, 2011, p. 97. ISBN 978-84-9850-366-1.
- ↑ Gustà i Bondia, Jaume «Unificación de los desagües al alcantarillado de Barcelona» (en castellà). Anuario Asociación arquitectos de Barcelona, 1921, pàg. 61-72.
- ↑ Gustà i Bondia, Jaume «Proyecto de saneamiento e higieneización de las casas de Barcelona» (en castellà). Anuario Asociación arquitectos de Barcelona, 1918, pàg. 119-150.
Enllaços externs[modifica]
- «Jaume Gustá Bondía | Real Academia de la Historia». [Consulta: 16 maig 2020].. Biografia i llista d'obres