Jaume Pla i Pallejà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJaume Pla i Pallejà
Biografia
Naixement1914 Modifica el valor a Wikidata
Rubí (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1995 Modifica el valor a Wikidata (80/81 anys)
Barcelona
Activitat
OcupacióPintor i gravador
Membre de
Premis

Jaume Pla i Pallejà (Rubí, 1914 - Barcelona, 1995) fou un gravador, pintor, bibliòfil i escriptor català.

Biografia[modifica]

Iniciat abans de la Guerra Civil espanyola, feu ja aleshores algunes exposicions. Va fer la guerra amb el bàndol republicà i va viure exili i camps de concentració a la Catalunya Nord. En tornar mig clandestinament inicià la seva gran època, en la que esdevingué el gran apòstol del gravat modern a Catalunya. Creà, amb Víctor M. d'Ymbert, les Edicions de la Rosa Vera on obrí les portes a molts artistes per a il·lustrar mitjançant el gravat llibres i reculls acuradament editats. Ell mateix va tenir allà, i en altres editorials, una forta activitat de gravador en totes les tècniques, però especialment calcogràfic. Col·laborà amb Pablo Picasso i dirigí les edicions de bibliofília impulsades per Camilo José Cela. Fou pràcticament l'únic gravador català del seu temps capaç de manejar el burí, i ho feia sense la rigidesa d'aquesta tècnica tan acadèmica. Destaquen d'ell sobretot els paisatges, tant de Catalunya, com d'Espanya, d'Itàlia o de França, que li era molt familiar d'ençà que una filla seva s'hi casà i s'hi establí.

També portà les seves reivindicatives edicions a Madrid, on aconseguí, amb la complicitat de Juana Mordó, que diversos noms destacats de l'art espanyol de la postguerra fessin les seves primeres armes en el gravat.

Escriptor agut, de llenguatge ric i esmolat, no sols publicà algun llibre clàssic sobre l'art de gravar (Técnicas del grabado calcográfico 1956), sinó molts articles a la "Revista de Catalunya", el catàleg complet de Els gravats de Xavier Nogués (1960), una monografia sobre Francesc Domingo (1992) i volums de records: Famosos i oblidats (1989), Memòria escrita (1991), i De l'art i l'artista. Dietari 1982-1992, amb el que va guanyar el Premi Sant Joan de narrativa. Postumament la Unitat d'Estudis Biogràfics de la Universitat de Barcelona publicà La vida contínua. Diaris de Jaume Pla (1928-1948) (2008).

Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i va ser membre honorari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Hi ha un fons important de Jaume Pla a la Biblioteca de Catalunya i la seva obra està ben representada al Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC.

Bibliografia[modifica]

  • PUIG ROVIRA, Francesc XavierJaume Pla. Una trajectòria artística, Barcelona 1983
  • Albajar i Rovira, Josep Lluís. El gravat de Torredembarra, 1949-2004 : Jaume Pla i Pallejà, Francesc d’Assís Casademont, Josep Gual i Gallofré, Antoni Gelabert i Casas. Torredembarra: Ajuntament de Torredembarra, 2021. 
  • Vélez, Pilar. Jaume Pla, gravador. Sabadell: Fundació Caixa de Sabadell, 1998. 
  • Caballé, Anna. Bibliofilia y amistad : Juan José Gómez-Fontecha y Jaume Pla Correspondencia (1975-2002). Lleida: Milenio Publicaciones, 2014. 
  • Pla, Jaume. Diez y ocho Aiguaforts-Radierungen Aguafuertes. Barcelona: Escuela Suiza, 1974. 
  • Pla, Jaume. Jaume Pla. Dotze gravats i un autorretrat. Barcelona: Edicions de la Rosa Vera, 1983. 
  • Pla, Jaume. De l'art i de l'artista : dietari (1982-1991). Barcelona: Edicions 62, 1996. 
  • Pla, Jaume. La vida contínua : diaris de Jaume Pla (1928-1948). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008. 
  • Pla, Jaume. Memòria escrita. Barcelona: Fundació Revista de Catalunya, 1992. 
  • Pla, Jaume. Famosos i oblidats. Barcelona: Edicions La Campana, 1989. 
  • Pla, Jaume. Francesc Domingo. Barcelona: Editorial Ausa, 1992. 
  • Pla, Jaume. Técnicas del grabado calcográfico y su estampación. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 1956. 
  • Pla, Jaume. Grabado Calcográfico. Barcelona: Editorial Blume, 1977. 
  • Pla, Jaume. Técnicas del grabado calcográfico. Barcelona: Ediciones Omega, 1986. 

Enllaços externs[modifica]